Madrid i Catalunya lideraran el creixement l'any que ve
La previsió de creixement supera l'1% al conjunt de l'Estat
Barcelona.Fins fa ben poc els serveis d'estudis de la majoria d'entitats financeres, escoles de negoci, cambres de comerç i organismes econòmics espanyols i internacionals corregien a la baixa les previsions d'evolució econòmica del govern de Mariano Rajoy. L'última revisió d'Economia ja es va curar en salut i va situar una caiguda del PIB de l'1,3% (abans era del 0,5%) per al 2013, i una remuntada del 0,5% per a l'any que ve (abans fixava un augment de l'1,4%). Doncs sembla que en les últimes setmanes la tendència ha variat, i ara les expectatives que arriben mostren una clara millora de les esperances per a l'any que ve, a excepció feta de l'últim informe de l'FMI.
L'últim d'aquests estudis, a més, destaca que Madrid i Catalunya encapçalaran la reacció positiva del creixement del PIB prevista. D'aquesta manera, Hispalink, una xarxa que agrupa els equips de recerca de 16 universitats espanyoles, estipula que totes les comunitats autònomes experimentaran aquest any una reducció de l'1,3% en la seva activitat econòmica, mentre que l'any que ve es produirà un rebot rellevant, liderat per Madrid, Catalunya i Navarra, amb increments superiors a l'1%, informa l'agència Efe. La recuperació del sector serveis i la consolidació de l'activitat industrial seran la base d'aquesta clara millora. Amb tot, Hispalink remarca que aquestes esperances no es compliran si hi ha "més exigències d'austeritat", és a dir, si l'administració central i les autonòmiques plantegen més retallades.
Per comunitats, els pitjors registres del 2013 (-1,7%) correspondran a Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Cantàbria i Andalusia, unes zones on la reducció de l'activitat constructora i industrial ha estat molt rellevant. Catalunya se situa en una franja mitjana, amb una davallada de l'1%, mentre que les Balears (-0,3%), Galícia i les Canàries segueixen en una situació millor.
Aquest panorama variarà completament l'any que ve, amb creixements per a totes les comunitats autònomes, que de manera agregada faran pujar el PIB espanyol un 1%. Per sobre de la mitjana, Madrid (1,3%), Catalunya (1,1%) i Navarra (1,1%). Les Balears aconseguiran un creixement del 0,8%, segons les dades recollides per Hispalink al juliol. El lideratge encara serà més clar el 2015, quan Madrid creixerà un 2,4% i Catalunya un 2,2%. Les Balears també acceleraran fins a un 1,8%. El consolidat de tot l'Estat arribarà a un increment del 2,1%.
El BBVA, en línia
La setmana passada l'última anàlisi del BBVA va repetir que l'economia espanyola ha tocat fons el 2013, un any per al qual pronostica una caiguda de l'1,4%. Però per a l'any que ve ja preveu un creixement de l'economia del 0,9%, en línia amb les expectatives d'Hispalink.
La frontera de millora de l'economia de l'1% és important, perquè segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, Espanya ja no ha de créixer a un nivell del 2% per crear ocupació. Gràcies a la reforma laboral n'hi ha prou amb una evolució positiva de la meitat (1%) per generar llocs de treball, va emfatitzar De Guindos des de Moscou el 20 de juliol. Sigui com sigui, les previsions laborals del BBVA no són bones, perquè estableix nivells d'atur superiors al 25% fins al 2015.
L'únic organisme que últimament ha fet previsions més suaus ha estat el Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme que presideix Christine Lagarde va recomanar una sèrie de reformes, que fixen un creixement zero per a l'any que ve. Fins al 2018 l'economia no augmentarà a nivells del 0,9%.
Les previsions d'Hispalink per a Espanya i Catalunya confirmen, com a mínim, la tendència a millorar. La Cambra de Comerç de Barcelona ja va explicar a finals de juliol que l'economia catalana havia repuntat un 0,1% en el segon trimestre, després de 18 mesos seguits de caigudes. Al final, aquest petit increment va quedar en res, perquè el departament va fer saber la setmana passada les dades oficials d'Idescat.
Però només s'ha tractat d'un matís, ja que l'economia entre el març i el juny ni ha crescut ni ha caigut: ha registrat un creixement zero. Però el camí positiu sembla fressat, tenint en compte l'evolució dels últims mesos. El PIB va caure un 0,7% el quart trimestre, mentre que la davallada ja es va moderar en els primers tres mesos del 2013, amb una reducció del 0,1%.
