BATALLA TECNOLÒGICA
Misc 16/06/2013

L'ús i l'abús que la Xina fa de la tecnologia forana

El govern nord-americà acusa el xinès de captar tecnologia per mitjans legals i il·legals

Didi Kirsten Tatlow
4 min

The New York Times / PequínCom s'ho ha fet la Xina per passar de país empobrit els anys 70 a desafiar els Estats Units en el seu paper de potència econòmica mundial? Mà d'obra barata? Ingents hores de treball? ¿Autoritarisme? ¿Fam desfermada d'un poble decidit a ser més pròsper?

Els autors d'un llibre que s'acaba de publicar, Chinese industrial espionage [L'espionatge industrial xinès], suggereixen que hi ha un altre factor: la transferència tecnològica en massa. Des de mitjans dels anys 50, el govern xinès transfereix la ciència i la tecnologia del món desenvolupat a la Xina per mitjà de mètodes legals, il·legals i extralegals -pel fet que és impossible controlar-los-, mentre rebutja el sistema democràtic i l'educació liberal que, d'entrada, han permès que aquests avenços es poguessin aconseguir.

"Estem parlant d'un sistema elaborat i exhaustiu que localitza tecnologies estrangeres, les aconsegueix per tots els mitjans imaginables i les converteix en armes i béns competitius", escriuen William C. Hannas, James Mulvenon i Anna B. Puglisi, investigadors del govern nord-americà. "Enlloc del món trobareu res que s'hi assembli".

Per què ho fan? Segons els autors del llibre, és perquè els canvis culturals i polítics que es necessiten per crear una societat creativa i innovadora posarien en perill el control que el Partit Comunista té del poder. Manllevant del món desenvolupat allò que no vol o no pot produir ella mateixa, la Xina es beneficia de la modernització i de les llibertats d'altres llocs, mentre que a casa tot queda tapat. "El problema que encaren els dirigents xinesos és com fomentar la innovació en certs entorns i alhora desfavorir-la en altres", expliquen els autors. "Gràcies a aquests programes de transferència, poden importar idees noves de manera selectiva i a la vegada evitar el repte de la supervivència política en una societat lliure".

En els últims anys, el govern xinès ha començat a fomentar la innovació. Els autors parlen que s'ha començat a fer de manera limitada, "en àrees on el règim ha identificat un interès". "Si casem talent, nadiu o importat, i diners amb unes bones instal·lacions per a la recerca i el manlleu d'idees estrangeres, tenim una barreja molt potent", afirmen.

En aquest llibre, que segurament molestarà i agradarà a parts iguals, els autors fan servir fonts escrites en xinès, sovint tretes de documents sobre polítiques públiques que descriuen un sistema que té com a centre no el tema de l'espionatge electrònic, tan sensacionalista, sinó el manlleu d'abast humà, meticulós, sovint en codi lliure i que implica molts actors a tots els nivells del partit i de l'estat, i que té un efecte crida al patriotisme dels xinesos que viuen a l'estranger.

Reaccions

¿A qui pot molestar la conclusió del llibre, que afirma que la Xina fa servir mètodes bruts? Doncs, segons els autors, als que creuen que "els països desenvolupats no tenen dret a monopolitzar la tecnologia del món", una opinió que s'expressa regularment en els mitjans xinesos, i als patriotes xinesos que diuen que l'únic que fan és retornar a la Xina el que ells mateixos han creat. I a qui pot agradar? Als "individus i empreses que han invertit en l'R+D original", i als "països que toleren les tensions, i suporten els costos, d'una societat oberta i diversa d'on pot sorgir la creativitat", atès que les pràctiques de transferència són "injustes" amb aquests dos grups, segons els autors.

El suport dels xinesos que viuen a l'estranger sovint es vehicula per mitjà d'associacions científiques, tecnològiques i empresarials en països desenvolupats. Si bé els autors se centren en els EUA, especifiquen que Europa, el Japó, Austràlia i altres països són objectius idèntics.

La Federació d'Associacions Professionals Xineses d'Europa, amb seu a Frankfurt, hi té un paper clau, afirmen. El principal post de la seva pàgina web anuncia la Trobada del Delta del Riu Iang-Tsé (Yangtze River Delta Meeting), un esdeveniment organitzat pel govern xinès per a la setmana del 9 al 14 de setembre. Quan es clica a l'enllaç, s'arriba a un formulari que demana als que sol·liciten assistir-hi que detallin en quin país europeu viuen, per a qui treballen, quina és la seva recerca i els resultats, amb inclusió de les patents, i també els detalls de projectes que puguin presentar. Inclou una llista dels temes més buscats pels "parcs d'innovació científica" associats a la Xina, com per exemple els relacionats amb nous materials aeronàutics, energia, tecnologies de l'automòbil i dels microxips, cloud computing , materials farmacèutics i equips mèdics d'alta qualitat. Totes les despeses en territori xinès les cobrirà l'organització, concretament les oficines d'Afers Xinesos a l'Estranger de les províncies de Zhenjiang i de Jiangsu, i les de Xangai. ¿Amb quina finalitat? "Servir el país".

El patró cultural d'aquest esforç d'adquisició tecnològica es remunta al segle XIX, expliquen els autors. Alguns reformadors xinesos, cercant respondre al repte plantejat des d'un punt de vista científic pel poderós Occident i pel Japó, van proposar una idea: el tiyong . Ti vol dir "essència", i yong vol dir "ús pràctic". O sigui: preservem l'essència dels coneixements xinesos, però fem servir els coneixements occidentals per servir la Xina. "La sensació és que la Xina pensa que pot importar o robar les tecnologies estrangeres i a continuació despullar-les del seu contingut polític o social", expliquen els autors.

stats