L’FMI demana més acció a Europa per reactivar el crèdit
Reclama sanejar més els balanços de bancs i empreses i promoure noves vies de concessió de préstecs
WashingtonSón nombrosos els esforços i les mesures adoptades per les autoritats i els països europeus per fer front a la crisi de l’euro, que ja queda enrere però ha generat nous riscos, com la temuda deflació. La concessió de crèdit continua sense reactivar-se, cosa que fa que la recuperació gairebé no es traslladi a l’economia real. Alguna cosa, per tant, falla a Europa, i això és del que va voler advertir ahir el Fons Monetari Internacional.
“La reparació incompleta dels balanços de bancs i empreses continua sent un fre a la recuperació. La fragmentació entre el centre i la perifèria de la zona euro persisteix”, va lamentar el responsable del departament de finances de l’FMI, José Viñals, en la presentació ahir del nou informe financer que coincideix amb les reunions de primavera de la institució a Washington. L’exsubgovernador del Banc d’Espanya va avisar que la política més expansiva del Banc Central Europeu -amb els tipus a un mínim històric del 0,25%- no s’ha traduït en el “flux de crèdit necessari per donar suport a una forta recuperació”, sobretot a les petites empreses. A més, va criticar que en el terreny empresarial la reestructuració del deute “s’ha vist estancada, perquè no ha conclòs el sanejament del balanç dels bancs”. El resultat de tot plegat ha estat que la morositat es manté o creix, cosa que limita els resultats de les entitats i la seva capacitat d’atorgar més préstecs i a un preu més baix. De fet, el Fons calcula que el descens del crèdit a Espanya des del 2008 equival al 4,7% del PIB (prop de 50.000 milions d’euros).
Amb aquest escenari proposa actuar en tres camps. Primer, posar més esforços a sanejar els balanços de cara a les pròximes proves de resistència de les autoritats europees, que va confiar que siguin rigoroses i transparents. Segon, acabar la implementació de la unió bancària a l’eurozona. I tercer, desenvolupar nous sistemes de concessió de préstecs al marge del circuit bancari.
En el cas d’Espanya, l’informe inclou una simulació sobre quant podria créixer el flux de finançament si milloressin diferents variables. Estima que si les ràtios de capital dels bancs s’incrementessin 170 punts bàsics, el crèdit a les empreses augmentaria un 8% acumulat en quatre anys. I si la qualitat dels seus actius -reduïnt la morositat- millorés dràsticament fins al punt de provocar un descens de 320 punts en la ràtio de crèdits dubtosos, l’alça del finançament seria del 14%.
Viñals va insinuar que les entitats espanyoles estan ben encaminades, tot i que en el passat el Fons havia suggerit que podrien necessitar noves provisions. “Si els bancs continuen pel camí de millorar les seves ràtios de capital i els nivells de provisions, tot això té un efecte saludable. La salut bancària és fonamental perquè els bancs acompanyin la recuperació de l’economia”, va afirmar, però va avisar que també dependrà de la demanda de “crèdit solvent”. És a dir, que les empreses molt endeutades ja s’hagin reestructurat.
Va dir que els exàmens efectuats pel rescat bancari del 2012 disminueixen el “risc de sorpreses” en les pròximes proves d’estrès europees, però va declinar “prejutjar” si algun grup podria necessitar noves ajudes públiques, cosa que el Fons veu possible en general a Europa. L’informe també alerta que, en cas de possible inestabilitat, els bancs de l’Estat són els segons més exposats (un 40%) en els països emergents.
Una mica menys de deute
L’FMI també va publicar ahir les noves previsions d’evolució del deute i dèficit públic, en les quals Espanya surt bastant ben parada. En el deute, el Fons millora entre un i tres punts els seus pronòstics de l’octubre i el febrer: després que el 2013 el passiu arribés al 93,9% del PIB, preveu que el 2014 pugui fins al 98,8% per arribar a un màxim del 104,3% el 2017 i caure al 102,4% el 2019. Pel que fa al dèficit, millora els càlculs respecte al febrer però els empitjora respecte a l’octubre. Preveu que superi aquest any per una dècima l’objectiu (5,9% del PIB) i que fins al 2017 no el redueixi per sota del 3%, un any després del previst.
