ENTREVISTA

José Luis Roses: “Hi ha més cultura de fer negoci que de fer empresa”

Llicenciat en Ciències Econòmiques, ha estat auditor de comptes. Expresident de l’Associació d’empresa familiar i propietari de Bodegas José L. Ferrer, presideix la Cambra de Comerç, una institució que la setmana passada reivindicà la seva utilitat social amb un debat profund sobre l’ampliació del port de Palma.

El Govern ha tornat a mostrar-se satisfet per les xifres d’atur. S’acaba la crisi?

Home, la crisi que hem patit és molt profunda, ha estat un cop molt gros per a la societat, i les seves conseqüències em fa la impressió que duraran molt de temps. Ara bé, és cert que els indicadors ja comencen a marcar un canvi clar de tendència. No només l’ocupació, que com sabem encara està molt lluny de les xifres d’abans de la crisi, sinó també els indicadors de consum, que, a parer meu, són molt fiables. La gent veu el futur amb una mica més d’optimisme i això es trasllada al consum, després de 5 o 6 anys de registres negatius. Queda molt camí per recórrer encara.

Si a una conclusió s’ha arribat de manera unànime a Balears, és que l’encalentida d’abans de la crisi no és gens desitjable.

Hi estic d’acord. Allò era virtual, no era real. Era una bogeria. Els preus del sòl, dels habitatges, i dels professionals, tot estava inflat. La societat va patir una gatera descomunal, i això no és gens bo. Ens fa perdre de vista allò que és important, els projectes que necessitam, permet que serveis mal donats o productes de baixa qualitat es mantinguin al mercat, i des del punt de vista estratègic com a societat, no té sentit. Fins i tot m’atreviria a dir que encara no som conscients que des del punt de vista econòmic estàvem pitjor.

Què voleu dir, que guanyar doblers no és suficient?

No si aquest negoci hipoteca el futur en tots els sentits. Endeutament de les famílies per pagar coses que no valien el que el mercat demanava i un model econòmic insostenible, com ha quedat demostrat. Per això dic que econòmicament estàvem pitjor. Si un no és conscient dels problemes que té, de les limitacions, i no s’autoexigeix, difícilment podrà ser competitiu com a empresa, com a professional, quan la realitat torni al seu lloc, que sempre ho fa. La crisi ha estat molt dura, però ens ha ensenyat molt. Ha posat al descobert els problemes i dèficits que tenim com a societat, i això és una primera passa.

També és un tòpic assegurar que la crisi fa net d’oportunistes i de mals empresaris. És cert?

Una crisi normal sí, la que hem patit s’ha enduit també bons professionals i bons empresaris. Alguns han tancat, altres si han pogut han partit, perquè la dimensió ha estat enorme. Segurament també ha obligat a millorar les nostres competències, a afinar els productes i a fer-nos més competitius. Aquí partim d’una mentalitat molt arrelada, que té a veure amb el plantejament de fons de l’activitat econòmica: a Balears hi ha més cultura de fer negoci que empresa. Altres societats, parl sempre en general amb moltíssimes excepcions, tenen més cultura empresarial. Els empresaris s’enorgulleixen de tenir molts empleats, perquè vol dir que estan complint la seva missió. Aquí, de vegades es braveja més de guanyar doblers sense empleats que de fer empresa. Pens que la crisi també ha estat positiva perquè ens ha posat les piles en aquest sentit.

És el que diríem la cultura de la pilotada.

Sí, i amb el temps ha quedat demostrat que les restriccions urbanístiques han estat una benedicció. Vas per la Península i veus veritables disbarats, que per sort, i gràcies a la tasca de conscienciació que s’ha fet per part de diferents entitats, i de la idiosincràsia nostra, el territori té un nivell de protecció important. Això en el nostre cas no és una qüestió superficial. És el fonament de la nostra societat i és la base de la nostra economia. Som uns privilegiats per les illes que tenim, i conservar-les ens assegura el futur econòmic. A hores d’ara, pens que hi ha un gran consens sobre això. A mi m’agrada molt la Mediterrània, i la veritat és que hi he viatjat sovint. Tenim l’interior de la Toscana i una costa i unes aigües insuperables. Això és una combinació que no he trobat enlloc més.

De pilotades, durant els anys de bogeria, també en veiérem de públiques, com és el Palma Arena, i poca crítica hi hagué dels empresaris.

El Palma Arena és un exemple d’una inversió desmesurada, feta per l’Administració en un moment en el qual precisament el sector privat ja estirava fort pel que fa a la construcció. Si ara tinguéssim aquells recursos, ja s’hauria pogut acabar el palau de congressos, del qual nosaltres continuam pensant que fa falta. I del metro, no en parlem. Una infraestructura que no es va estudiar a consciència i que és una despesa ineficient completament. Aquí, a la Cambra de Comerç, férem un estudi sobre el projecte del tren de Llevant i era un despropòsit des del punt de vista de la ràtio despesa i retorn tant econòmic com social. El nombre de passatgers possibles usuaris no justificava de cap manera el cost d’una obra molt costosa. No sempre el tren és la millor opció. Estam d’acord que el transport públic és important, però també hi ha l’autocar, o sigui el transport per carretera interurbà com a opció. Es pot millorar i és molt més econòmic. En el cas del Llevant, les xifres eren aclaparadorament favorables a aquesta opció, que societats com l’anglosaxona tenen molt desenvolupada i amb bon rendiment.

Abandonament, fracàs escolar i, d’altra banda, titulats que se’n van perquè no hi ha feina. Com es veuen tots aquests fets des de l’empresa?

Crec que en matèria educativa, i en d’altres, no hem aconseguit arribar a un pacte social de mínims i és destacable els esforços que sé que fan molts col·lectius per arribar-hi, perquè és fonamental. Per la part que ens toca directament, crec que una de les assignatures pendents és la FP. Encara arrossega molta imatge d’abandonament per part de l’Administració, ja que era considerada el refugi dels que no volien estudiar. A altres països, és un ensenyament fonamental, perquè prepara els professionals, i això en un context econòmic com el que tenen les Illes Balears, és importantíssim. Clar que seria desitjable que la nostra economia generàs més ocupació per a llicenciats, però també hem d’atendre bé la necessitat que tenim i, a més, si tenim professionals millor formats i més motivats, el producte que oferim serà millor i això repercutirà en el bé de tots. Aquí durant massa anys s’ha apostat únicament perquè els alumnes anassin a la universitat, i la resta era considerat un fracàs. Necessitam gent preparada per desenvolupar els oficis, i les professions. Bons electricistes, llanterners; ara mateix amb el tema de la restauració d’edificis, o amb el sector nàutic, tenim empreses punteres que necessiten gent molt preparada, i la FP ha de ser una aposta prioritària.

Molts d’aquests pisos es rehabiliten gràcies al lloguer turístic. El vostre antecessor al càrrec va tenir alguna estirada d’orelles perquè s’enfrontà als hotelers i parlà clar del tema.

La Cambra manté el mateix posicionament. El lloguer turístic és una realitat, i a més, és un tipus d’oferta que el mercat està demanant. Com a mínim els que defensen l’economia de mercat hauran d’admetre que no es poden posar portes al camp. No tots els turistes volen anar a hotels, hi ha molta gent, un 20% diuen alguns estudis, a la temporada baixa fins i tot molts més, que cerquen un habitatge particular, i si miram a internet veurem que de Balears es comercialitzen milers de places. Per això mateix, pensam que s’ha de regular. Ara mateix la llei turística no permet aquesta activitat als pisos particulars, però s’està fent. El tema és que si existeix, és molt més intel·ligent regular-la i establir-li uns mínims. Això dóna seguretat a l’usuari, al propietari, i permet ingressar recursos públics, que fan falta. Restaurants, lloguers de vehicles i fins i tot comerciants tenen clar que són un client molt interessant. A Palma, durant la temporada baixa, permet a molts negocis uns ingressos imprescindibles.

Heu parlat de generar recursos públics. L’ecotaxa torna al debat, i els nervis als hotelers.

Crec que hem de poder organitzar-nos millor com a societat i triar bé en què invertim els recursos públics, però no hem de crear més impostos. En el cas dels pisos de lloguer plantej regular-los perquè és una activitat que existeix i que els mateixos que l’exploten volen sortir de l’alegalitat. Però com a Cambra i personalment estam en contra de nous impostos.

Enguany, més hotels tancats a l’hivern que mai. La lluita contra l’estacionalitat, un fracàs cada any.

S’han fet obres de remodelació molt importants als hotels. Però és cert que l’hivern és massa llarg. I no podem sempre acusar l’altre. Ho dic sempre amb el tot inclòs o amb qualsevol altre exemple. Pot afectar el teu negoci, però no és l’únic culpable de tot. Cal que siguem més autocrítics tots. I per començar, hotels i oferta complementària s’han de proposar obrir abans i tancar més tard. Si només deim que obrirem en venir els vols, continuarem condemnant-nos a una temporada curta. Si no generes demanda, els vols no vendran.

Des de 2010 no és obligatori pagar la Cambra. Quina és la situació i el futur?

Per sort els anteriors gestors varen fer una bona tasca i podem mirar el futur econòmic amb optimisme. Però evidentment tot ha canviat. Tenim pendent de fer una nova cambra per tal d’adaptar-nos totalment a la llei i al moment actual. Pens que som l’instrument de representació empresarial per excel·lència i per això hem començat a dibuixar un nou model. A grans trets, el pes de l’entitat es dividirà entre els que paguin la quota i una representació proporcional dels principals agents econòmics de la societat. Això ens farà molt plurals i permetrà fer un servei al conjunt de la societat.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF