Publicitat
Publicitat

FINANCES

De Guindos preveu injectar 2.000 milions a la banca

El ministre creu que el sector haurà de provisionar 10.000 milions en dos anys i podrà assumir-ne el 80%

"Fa un any al final no vaig poder venir per motius d'agenda. Hi havia una miqueta més d'enrenou". Amb aquesta ironia, va començar ahir Luis de Guindos la seva intervenció en les jornades econòmiques de la Universitat Menéndez Pelayo de Santander. El ministre d'Economia va recórrer a la seva pròpia experiència personal per mirar cap al passat i treure pit per la millora de la solvència i la percepció del sistema financer espanyol en l'últim any. En aquestes mateixes dates del juny del 2012 tenia previst assistir a les jornades que organitza cada any l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), però a última hora no ho va fer perquè coincidia amb tot l'enrenou per la petició oficial del rescat bancari a Europa.

De fet, en els últims mesos mirar enrere s'ha convertit en una estratègia recurrent del govern espanyol per justificar el seu full de ruta econòmic. Per exemple, el president, Mariano Rajoy, acostuma a vantar-se de la caiguda en picat de la prima de risc des de l'agost passat i del fet que ja ningú li pregunta si demanarà un nou rescat a Europa, en aquest cas, per abaixar el cost del deute. En canvi, De Guindos és més prudent i no opta tant per emfatitzar que s'ha evitat el desastre sinó per destacar la suposada millora de la imatge exterior d'Espanya. "És una situació de transparència i de percepció completament diferent de la de fa un any i molt més limitada", va dir ahir sobre la banca.

El ministre era molt conscient que durant el col·loqui els periodistes i els estudiants assistents li preguntarien sobre la situació del sistema financer i els dubtes que encara l'envolten. Així, en totes les interpel·lacions va voler enviar un missatge preparat i directe: la realitat és molt millor que la de fa un any i les necessitats de millora són mínimes i sobretot assumibles.

En aquest sentit, va deixar anar un anunci destacat. Va confirmar que el Banc d'Espanya estima que, com a conseqüència dels nous criteris de refinançament de crèdits, el sector haurà de realitzar noves provisions de, com a màxim, 10.000 milions d'euros (l'equivalent a un punt del PIB). Als mercats aquesta era la xifra "lògica" que s'esperava des de fa setmanes -segons l'analista d'IG Daniel Pingarrón-, però fins ara no s'havia confirmat oficialment. De Guindos ho va fer i, a més, va revelar que les entitats tindran dos anys per separar aquests diners dels seus balanços i que espera que puguin fer front al 80% de les provisions amb els seus propis recursos.

És a dir, que dels 10.000 milions que el conjunt dels bancs hauran de cobrir per estar protegits davant del risc de nous impagaments de crèdits, uns 8.000 els obtindran dels seus balanços; per exemple, cancel·lant el pagament de dividends o tenint menys beneficis. I que, per tant, només els 2.000 milions restants els hauran de demanar a l'Estat per mitjà d'ajudes públiques del FROB, el fons de rescat. En aquest sentit, el titular d'Economia va tornar a descartar fer ús dels 60.000 milions de l'auxili europeu que no s'han utilitzat perquè el Tresor té "capacitat per accedir al mercat".

Els 2.000 milions d'euros són una xifra baixíssima si es compara amb els 40.000 que van rebre l'any passat d'Europa els grups nacionalitzats, com CatalunyaCaixa, per poder resistir un escenari advers. De fet, per Pingarrón el càlcul de 2.000 milions és "optimista". Caldrà esperar mesos per sortir de dubtes, però el més previsible és que siguin les entitats públiques les que necessitin ajudes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF