Publicitat
Publicitat

CRISI DE L’EURO

Grècia torna als mercats quatre anys després

Triomfalisme a Atenes després de la primera emissió de deute del país des que va demanar el rescat

Grècia comença a girar full d’una crisi econòmica que va fer trontollar tota la zona euro ara fa quatre anys, quan el govern grec va demanar el primer rescat. Per primera vegada des de l’ajuda europea, el 2010, ahir el país va emetre deute. L’estat grec va col·locar amb èxit 3.000 milions d’euros amb un venciment a cinc anys i a un interès del 4,75%. És la tornada oficial als mercats de Grècia, una fita que marca el que podria ser l’inici de la sortida del forat de la crisi.

“Grècia torna a la normalitat. Tornem a ser sobirans”, va assegurar un triomfalista Evànguelos Venizelos, el vice primer ministre grec, després de la subhasta. L’any 2010 Grècia va suspendre les seves activitats al mercat de deute davant els altíssims interessos que havia de pagar, fet que va portar el país a un pas del col·lapse econòmic. En les últimes setmanes abans del primer rescat, Grècia va haver de pagar interessos que fregaven el 6,1% i en algunes ocasions no va aconseguir col·locar ni la meitat del deute previst. Els últims quatre anys, el país hel·lè s’ha finançat sobretot gràcies als préstecs a un baix interès que li han ofert els països europeus i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Confiança en l’economia grega

El primer ministre del país, Andonis Samaràs, considera que la primera emissió de deute “és la prova que els mercats internacionals confien en l’economia grega i en el seu futur”. Segons Samaràs, els mercats tenen confiança en la capacitat del país per sortir de la crisi “abans del que molts esperaven”. El govern del país va explicar que la majoria d’inversors que es van interessar pel deute grec en la subhasta d’ahir són “inversors institucionals estrangers”. El primer ministre creu que la bona acollida de la reaparició de Grècia als mercats es traduirà en un abaratiment del cost dels préstecs. “Empreses i bancs podran contractar préstecs a un tipus d’interès més baix”, va dir, un fet que servirà per impulsar l’economia del país.

Malgrat l’èxit de la primera emissió de deute, les dades macroeconòmiques del país continuen sent preocupants. Grècia és el soci de la Unió Europea amb més atur i el seu deute públic no ha parat d’incrementar-se des del primer rescat. Si el 2010 el deute públic era del 120%, ara se situa en el 175%. L’objectiu pactat entre Atenes i Brussel·les és reduir-lo fins al 124% el 2020. Segons dades de la Comissió Europea, la crisi grega ja ha tocat fons i l’economia del país està millorant a poc a poc. Per primera vegada des de l’inici de la crisi, Grècia creixerà aquest any un 0,6% del PIB.

Crítiques de l’oposició

El to triomfalista del govern grec va molestar el cap de l’oposició, Alexis Tsipras. El líder de Syriza va acusar el govern d’utilitzar l’emissió de bons per treure’n profit polític i va assegurar que el retorn als mercats de Grècia és una operació que només té una “finalitat electoralista” de cara als comicis locals i europeus que se celebren al maig. Segons Tsipras, l’emissió de 3.000 milions d’euros farà augmentar encara més l’elevat deute públic del país.

Des de Brussel·les, el comissari europeu d’Economia, una cartera que acaba d’assumir Siim Kallas, va considerar que la sortida als mercats de Grècia és un “signe important” que indica que el país està recuperant la confiança dels inversors, però també va advertir el govern grec que ha de continuar les reformes. També el comissari de Competència, Joaquín Almunia, va dir que la primera emissió de bons grecs demostra “la capacitat d’Europa i de Grècia per sortir de la crisi”.

El retorn de Grècia als mercats coincideix amb la visita d’avui a Atenes de la cancellera alemanya, Angela Merkel. La capital s’ha blindat per rebre la mandatària, considerada per alguns grecs responsable de les polítiques d’austeritat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF