Gairebé 500 milions d’euros segrestats per la llei Montoro

PalmaJa són 483 els milions d’euros acumulats als comptes municipals, 100 milions més que fa un any, i la xifra continua augmentant, mentre també s’incrementen les necessitats dels ciutadans.

Els ajuntaments de les Illes sumen un romament milionari que no poden invertir per les limitacions de la llei Montoro, que cercava una estabilitat pressupostària. “En el moment que s’aprovà la llei, estava justificada, s’havia de retallar en despesa i sanejar els comptes. Hi havia municipis que gastaven més del que podien, però això era el 2013 i la llei continua en vigor”, reflexiona el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, Joan Carles Verd. “Els ajuntaments són les administracions més sanejades i no ens deixen reinvertir els doblers perquè ara mateix quadram el percentatge del dèficit global de l’Estat”, denuncia.

Alcúdia: 56 milions

El cas més flagrant és el d’Alcúdia que, amb 56 milions d’euros al banc -11 més que fa un any-, no pot construir, per exemple, una escoleta al municipi. “Hem d’explicar al ciutadà per què no podem fer inversions tot i tenir doblers al banc, i això és molt difícil d’entendre. Els doblers del poble s’han de gastar en el poble i la gent ha de veure on es gasten”, declara el batle, Antoni Mir. Precisament, ha estat Mir qui s’ha posat al capdavant d’una comissió balear que vol que “de qualque manera es relaxi la llei Montoro, que no ens permet tenir autonomia”, afegeix un altre membre de la comissió, el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez. “Ens sentim intervinguts. No podem utilitzar el superàvit que generam, només una quantitat molt limitada per a una inversió molt concreta. No podem gastar doblers de més en polítiques d’ocupació, d’educació o de serveis socials, tot i que garantim no incórrer de nou en deute”, precisa.

L’efecte més criticat de la llei estatal és que només permet dedicar els romanents a satisfer deute bancari o bé a inversions per al manteniment d’instal·lacions, que, a més, s’han d’executar el mateix any que s’aproven. O almanco fins ara, ja que en els darrers pressupostos de l’executiu central una esmena aprovada per la majoria dels grups parlamentaris permetia ampliar l’execució a dos anys i desofegar així una mica les corporacions municipals.

La comissió de batles, amb representació d’Inca, Calvià, Artà, Alcúdia, Llucmajor, Ciutadella, es Migjorn Gran, Muro, Pollença, Sant Josep, Selva, Manacor i Capdepera, ha sol·licitat reunir-se amb els diputats i senadors de les Balears per demanar que impulsin una reforma de la llei. A més, es proposarà a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) una reunió amb batles de tot l’Estat per pressionar el Ministeri d’Hisenda.

Tot i que falta conèixer les quantitats de Puigpunyent i Estellencs, la xifra de doblers immobilitzats el 2016 ascendeix a 486 milions a Balears, 337.381.748 dels quals corresponen als municipis de Mallorca; 39.129.893, a Menorca; 101.917.407, a Eivissa, i 5.432.593, a Formentera.

El còmput global és d’aproximadament 100 milions d’euros més en el banc que fa un any. Això no obstant, no tots els ajuntaments han augmentat el romanent de tresoreria. Alaró, Consell, Maria de la Salut, Muro i Palma han pogut gastar part dels seus estalvis. En el cas de Palma, són gairebé dos milions d’euros que s’han destinat al contracte de prestacions del servei d’ORA.

D’altra banda, ajuntaments com el de Sant Antoni de Portmany i el de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, gairebé han duplicat el romanent en el darrer any. En el darrer cas, Sant Josep és el segon ajuntament amb més doblers acumulats al banc de l’Arxipèlag. El batle, Josep Marí, explica que els comptes estan sanejats: “Tenim gairebé un deute zero, pagam a 18 dies els proveïdors i generam ingressos en positiu per valor de 5 o 6 milions d’euros anuals, que s’acumulen al banc”. Josep Marí assegura que, si disposàs d’aquests doblers, posaria en marxa diferents programes d’ajuda o “finançaríem, si l’Ibavi no pogués, pisos de protecció oficial per pal·liar el problema d’accés a l’habitatge”, explica. Però els ajuntaments, a més, tenen una dificultat afegida: si no s’autoritzen les obres que són competències d’una altra administració, tampoc les poden assumir.

El batle de Sant Josep critica que els ingressos generats amb els impostos dels ciutadans no es puguin invertir en el propi municipi i alerta d’una paradoxa perillosa: “A Alemanya ja hi ha bancs que cobren comissió per guardar els doblers perquè l’interès està en negatiu; bastarà veure si amb un Euríbor més baix encara haurem de pagar per tenir guardats uns doblers que no ens permeten invertir”.

El fet de no poder disposar d’aquesta font de finançament significa per a molts consistoris no garantir serveis bàsics. Com diu el batle d’Alcúdia, “hi ha municipis turístics que creixen a un ritme molt elevat però no poden fer més contractacions, i això vol dir que el servei al ciutadà no es dona com toca”.

Tot i així, no totes les dades són negatives per a les corporacions municipals. Precisament aquesta setmana el Govern ha aprovat un augment pressupostari de la partida del Fons de Cooperació Local, una de les principals fonts de finançament dels ajuntaments.