Economia 23/12/2017

França, contra Facebook i Amazon

La justícia porta als tribunals el gegant del comerç online per abús de poder

Alícia Sans
3 min
El president francès, Emmanuel Macron, durant la seva visita a l’última fira tecnològica VivaTech, a París.

ParísEn l’última edició al juny passat del VivaTech de París, el saló francès de les start-ups, Emmanuel Macron anunciava el seu propòsit de fer de França “la nació de les empreses emergents”. En una operació especial seducció per a les eleccions legislatives de llavors, el president francès va entonar un discurs a favor de la nova economia, sense deixar de banda els “talents estrangers” a qui va prometre la French Tech Visa, un visat de quatre anys.

Les empreses emergents i la innovació francesa són una prioritat pel que va ser ministre d’Economia de François Hollande. Tant és així que en el seu historial hi ha frases com:“Calen joves francesos que tinguin ganes de convertir-se en multimilionaris”. Ara bé, un cop multimilionaris -siguin francesos o no- això no impedirà a Macron sotmetre’ls a control quan sigui necessari.

És el cas d’Amazon. El ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, ha convocat el colós de Seattle davant el tribunal comercial de París per pràctiques abusives sobre els proveïdors, més de 10.000 petites i mitjanes empreses franceses. Bercy es basa en la investigació “d’envergadura” que durant dos anys ha fet la direcció general de Competència, Consum i Repressió dels Fraus (DGCCRF), que depèn de la seva cartera. En el punt de mira, plataformes digitals que operen a França com Cdiscount, Rue du Commerce, Fnac.com i eBay. El veredicte de l’informe és fulminant per a Amazon: el gegant del comerç electrònic abusa de la seva posició de força per imposar les seves lleis. Les xifres del poder d’Amazon rauen aquí: en l’últim baròmetre trimestral de Médiamétrie sobre l’audiència del comerç online a França, és la plataforma més visitada amb més de 23 milions d’usuaris únics al mes i 3,6milions al dia de mitjana.

El ministeri d’Economia li demana 10 milions d’euros de multa. Una sanció rècord al país gal si el tribunal valida la xifra. La penalització més alta que Bercy havia demanat fins ara era de 5 milions d’euros a Carrefour, també per abusos en les negociacions comercials. En el cas d’Amazon, l’abús de poder que denúncia la DGCCRF està en les clàusules “dels contractes que imposen als seus socis comercials” i que “permeten modificar unilateralment les condicions comercials o suspendre i/o rescindir [també] unilateralment les relacions amb els venedors”. És a dir, la plataforma pot imposar, sense preavís, un termini de lliurament més curt o demanar verificacions, cosa que bloquejarà les vendes del proveïdor.

És el que explica un d’ells, citat pel diari Le Parisien : “Fa més d’un any que el meu compte està en procés de verificació. He demanat que em diguin concretament quins documents he d’enviar, però només em contesten missatges robot. Mentrestant, no puc vendre res”. Un altre exemple concret: Amazon pot tancar el compte d’un proveïdor si aquest obté comentaris negatius dels clients. Abans, però, el gegant americà envia un correu electrònic que no fa res més que augmentar la pressió sobre les pimes. “Us informo que el vostre percentatge de comandes defectuoses és superior a l’objectiu, que és de l’1%”, cita, també Le Parisien, a un proveïdor que ho denuncia al fòrum de venedors que té Amazon.

WhatsApp, també sota la lupa

El gegant americà no és, però, l’única multinacional en el punt de mira del govern francès, presidit per un Macron partidari, paradoxalment, de la liberalització de l’economia. La Comissió Nacional d’Informàtica i de les Llibertats (CNIL) ha ordenat a l’empresa WhatsApp que s’adapti a la llei francesa pel que fa a la transmissió de dades. La societat, que des del 2014 és propietat de Facebook Inc., va publicar el 2016 una nova versió de les condicions d’ús i de la política de confidencialitat on es menciona, segons la CNIL, que les dades dels usuaris de WhatsApp es transmeten directament a Facebook per “criteris de segmentació, seguretat i avaluació i millora dels serveis”.

La CNIL ho considera il·legal, ja que no compleix amb les bases de la llei informàtica i de les llibertats. El requeriment ordena a WhatsApp -en un termini màxim d’un mes- que demani explícitament als usuaris si accepten o no que les seves dades es transfereixin a Facebook, ja que ara per ara l’única manera d’oposar-s’hi és suprimint l’aplicació. En tot cas, la investigació no és una sanció, però la CNIL ho ha volgut fer públic per alertar els usuaris, però també per la poca col·laboració de WhatsApp, que s’hi ha negat en diverses ocasions al·legant que només està sotmesa a la legislació vigent als Estats Units.

stats