POLÈMICA

Foc múltiple pel lloguer turístic

Les darreres informacions publicades pels ecologistes tornen a encendre el debat del lloguer turístic

Som en plena temporada turística i, tot i que algunes veus dins el sector es queixen que l’ocupació és més baixa que l’any passat, les Illes Balears arriben al seu cim poblacional de l’any. Enmig d’aquest escenari, i ja amb el lloguer vacacional regulat a través de la modificació de la Llei de turisme, hi ha irromput Terraferida amb la publicació d’unes noves dades sobre Airbnb a l’Arxipèlag que no han deixat ningú indiferent. Segons els ecologistes, ha augmentat amb 10.000 el nombre de places de lloguer turístic que s’ofereixen a través del portal d’internet i s’ha arribat d’aquesta manera a les 135.291. Segons Terraferida, hi hauria, a més, dos terços d’aquesta oferta manejats per 246 grans comercialitzadors que adopten identitats falses. L’associació diu que això demostra que, en realitat, “el lloguer turístic és un negoci cada vegada més concentrat. I malgrat que quan es parla de lloguer vacacional sovint es diu que frenar-lo perjudicaria famílies, les seves dades desmenteixen aquest fet”.

A més a més, els ecologistes exposen que, segons els seus estudis, l’any 2017 les deu companyies que més places comercialitzaven tenien seu social a Alemanya, als Emirats Àrabs, a Holanda o eren il·localitzables -tal vegada, es pregunten, són en paradisos fiscals-. Terraferida excusa la seva insistència en la qüestió perquè creu que s’estan transformant pobles, ciutats i carrers de les Illes a gran velocitat i ningú sembla fer-se responsable de les conseqüències ambientals i socials negatives que creuen que aquest fenomen té. Des de l’entitat activista envien un missatge a l’administració: “No bastaran lleis i estructures antigues per frenar això, si és que es vol fer”.

Terraferida, qüestionada

La vicepresidenta del Govern i consellera de Turisme, Bel Busquets, ha respost als ecologistes que forma part dels acords de govern impulsar un desenvolupament sostenible i ha recordat que són els ajuntaments els que tenen les competències d’urbanisme i, per tant, els que han d’actuar si és necessari. Però, a més, des de la Conselleria de Turisme es posa molt en qüestió la fiabilitat de les dades publicades per Terraferida: per una banda, perquè diuen que no s’estudia amb detall cada oferta i que, per exemple, molts hotels ja han començat a usar la plataforma d’Airbnb com a aparador. Per l’altra, la Conselleria recorda que, segons un estudi encarregat per la Federació d’Associacions d’Habitatges i Apartaments Turístics (Fevitur), la nova legislació que tot just fa un any va entrar en vigor ha fet disminuir un 35% l’oferta de lloguer vacacional només a Palma. Des de Turisme recorden també que el Govern ja actua contra la comercialització de lloguer turístic il·legal, com proven les sancions de 300.000 euros imposades a Airbnb i a Tripadvisor.

La valoració que fa de l’informe de Terraferida Joan Miralles, president d’Habtur Balears, encara s’estén una mica més. Diu que l’estudi de Terraferida “continua fent vells errors de sempre i en suma alguns de nous, com per exemple que s’aporten dades i conclusions sense cap prova; que ve a dir que l’increment de l’habitatge a les Balears és degut al 100% al lloguer turístic, tot i que és evident que hi ha molts altres factors a tenir en compte. Miralles explica que en ocasions, fins i tot, es treuen dades d’alguna altra entitat que han estat desmentides per la mateixa entitat. És el cas de l’Agència de Defensa del Territori de Mallorca, que va sortir a aclarir que el fet que el 80% de les infraccions comeses en sòl rústic estiguin vinculades amb el lloguer d’habitatges no implica que aquest tipus d’arrendament hagi de ser necessàriament turístic.

El president d’Habtur creu que per analitzar l’evolució de l’oferta vacacional s’analitza tan sols Airbnb i es deixen de banda altres comercialitzadores i anuncis repetits. Segons Joan Miralles, es continua volent demostrar que el lloguer turístic és cosa de quatre rics i s’obvia a consciència que el fet que una comercialitzadora gestioni un conjunt d’habitatges no és sinònim que siguin seus, sinó que la major part dels ingressos van a parar a uns petits propietaris que, per altra banda, amb aquesta manera de procedir se senten més còmodes i protegits. Afegeix Miralles que les comercialitzadores permeten a gent sense coneixements informàtics i/o d’idiomes poder accedir al turista, i que alhora això genera més llocs de feina gràcies al servei de manteniment dels habitatges que presten aquestes empreses.

Zonificació restrictiva

El president de PIMEM, Jordi Mora, afegeix en aquest sentit que el 95% dels propietaris -no de comercialitzadores- tenen una o dues cases com a molt, qualifica la llei sobre el lloguer turístic de prohibició encoberta i es remet a les paraules del Col·legi Oficial d’Arquitectes, que va dir respecte d’aquesta llei que s’havia fet una zonificació excessivament restrictiva. Jordi Mora cita, a més, les dades recollides per PIMEM-Restauració, que exposen que el comerç i la restauració han descendit entre un 15% i un 30% respecte de l’any passat i que aquest fet ha comportat efectes com ara la contractació de 700 cambrers menys a tot Mallorca. Segons el president de PIMEM, aquest fet sí que trastoca vertaderament la vida de la gent als carrers, pobles i ciutats de les Illes Balears. Tant la patronal del petit i mitjà comerç com Habtur insisteixen en la necessitat de deixar de parlar en termes de places i fer-ho en termes de pernoctacions. Posen d’exemple que un habitatge de lloguer turístic, per molt que tingui una capacitat per a sis persones, allò més habitual és que estigui ocupat per entre dues i quatre persones, cosa que no succeeix en el cas dels hotels, on normalment s’ajusten molt més les places a l’oferta i les necessitats dels establiments. El 15% dels turistes que visiten les Illes Balears pernocten en habitatges de lloguer turístic, segons dades facilitades per Frontur, i aquest nombre, pel president d’Habtur, Joan Miralles, no és prou elevat perquè es culpi el lloguer vacacional de la massificació turística.

Lloguer turístic encobert

Però, continuant amb les dades de Frontur, s’hi troben, a més dels hotels i similars, tres classificacions més a tenir en compte: l’allotjament en propietat, l’allotjament en cases d’amics o familiars i d’altres allotjaments de mercat o fora de mercat. Pel que fa a l’allotjament en cases d’amics i familiars, en dos anys ha crescut del 8% al 10% sobre el total de visitants a les Illes, mentre que els turistes que pernocten en altres allotjaments de mercat o fora de mercat en representen el 3%. És dins aquests dos grups on se centren cada vegada més les sospites dels residents illencs.

Aplicació de mòbil

La Conselleria de Turisme explica que, a més de l’equip d’inspectors que hi ha repartits pel territori per vetlar pel compliment de la llei sobre arrendaments turístics, s’ha posat en marxa a Mallorca una aplicació mòbil per verificar la legalitat de cada establiment. Però tant Terraferida com petits propietaris d’habitatges de lloguer vacacional i també d’altres col·lectius denuncien que es detecten cada vegada més casos de visitants -sobretot provinents de fora de l’Estat- que diuen que els hostatgers són amics o familiars per encobrir un suposat lloguer turístic il·legal, el negoci del qual ja s’hauria fet als respectius països d’origen. Alguns veïns de zones com Can Picafort, Alcúdia i Pollença corroboren aquesta versió, veuen molt dubtós que els seus veïns, que “mai són a casa, puguin tenir tants amics i tan diferents com per ocupar l’habitatge gairebé totes les setmanes de l’estiu”, i asseguren que és molt difícil que els equips d’inspectors puguin arribar a aprofundir tant com per esbrinar si s’infringeix o no la llei en aquests casos.

A les Illes Balears, el nombre de turistes que s’allotgen en una propietat seva ha crescut els darrers anys del 4% al 6,5%, segons dades de Frontur. Els petits propietaris d’habitatges destinats a lloguer vacacional responsabilitzen el Govern d’haver facilitat amb la nova llei aquest suposat lloguer turístic encobert i la venda de propietats als estrangers. Argumenten que en les circumstàncies actuals els propietaris illencs ni les poden mantenir ni en poden treure rendiment, i el fet que hi hagi tanta demanda fa que només les rendes més altes -majoritàriament de fora de l’Estat- puguin comprar-les. Els propietaris dels habitatges de lloguer no es cansen d’exigir una major seguretat jurídica que els protegeixi davant problemes com la morositat, els ocupes i els grans desperfectes dins els immobles ocasionats de manera voluntària. Els arrendadors asseguren que si l’administració els ho posàs fàcil en aquest sentit, a la gran majoria d’ells els compensa més econòmicament i en tranquil·litat tenir un habitatge llogat de manera estable i duradora que no per dies o setmanes a turistes.

Accés a l’habitatge

Per altra banda, l’augment del preu del lloguer -que en zones com Palma ha arribat a pujar un 40% els darrers anys- ha dificultat molt l’accés a l’habitatge a una població, la de les Illes Balears, que ha passat en vint anys de ser la primera de l’Estat en poder adquisitiu a ser-ne actualment la novena. Es té coneixement de nombrosos casos de persones o famílies que han hagut de partir a una altra localitat perquè per l’alt preu del lloguer no podien viure a la seva. Terraferida i Ciutat per a qui l’habita assignen al lloguer turístic un paper protagonista en aquesta pujada dels preus. En canvi, per Fevitur, el fet que només el 7% dels habitatges de les Illes Balears siguin de lloguer vacacional demostra la seva poca influència en el preu del lloguer.

En tot cas, ha estat justament en aquest període de pèrdua de poder adquisitiu, i sobretot durant els darrers deu anys, que les promocions d’habitatge de protecció oficial per part dels diversos governs han estat pràcticament nul·les. És d’hora encara per veure com s’acaba plasmant el Pla d’habitatge de les Illes Balears, en el qual el Govern es proposa gestionar d’aquí a deu anys 5.000 habitatges de protecció oficial amb, entre d’altres mesures, obligar els grans tenidors -prèvia promulgació d’una nova llei de l’habitatge- a cedir-ne a l’administració aquells que estiguin buits.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 19/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF