Publicitat
Publicitat

UNIÓ BANCÀRIA

Europa obligarà els bancs i els grans dipòsits a pagar els futurs rescats

Un acord polític entre els estats i el Parlament Europeu imposa el model de rescat bancari de Xipre

Quan al març Xipre va demanar un rescat a Europa per salvar els seus bancs, Alemanya i Holanda van fer saltar les alarmes quan van exigir al país que els bancs i els seus clients, els que tinguessin al compte més de 100.000 euros, paguessin una part del rescat. Davant la por que allò servís com a precedent per a futurs rescats bancaris i el malestar que la notícia havia provocat, els líders europeus es van afanyar a deixar clar que el model de rescat xipriota era "excepcional".

Però a Brussel·les sovint les paraules se les endú el vent. Alemanya ha batallat durant mesos perquè el model xipriota no tingui res d'excepcional i, de fet, es converteixi en l'exemple dels futurs rescats bancaris a l'euro. Berlín ha acabat guanyant la batalla. Els bancs que tinguin problemes en futures crisis financeres no tindran les coses tan fàcils. Abans de poder rebre ajudes públiques hauran d'assumir pèrdues. Pagaran les entitats i els seus creditors, i només se'n salvaran els petits estalviadors, és a dir, els que tinguin menys de 100.000 euros al compte corrent.

Els estats i el Parlament Europeu van tancar ahir l'acord polític, que encara ha de ser ratificat tant pel Consell com per l'Eurocambra, sobre la nova directiva de resolucions bancàries. La norma estableix una jerarquia sobre qui i en quin ordre ha d'assumir pèrdues quan una entitat bancària necessita un rescat. Els bancs amb problemes només rebran una injecció de capital públic si abans els creditors han patit pèrdues i els diners del fons de resolució bancària no són suficients.

Rescats sense diner públic

Amb aquesta directiva, la Unió Europea posa fi als rescats bancaris com l'espanyol, en el qual tots els diners que han rebut les entitats per reestructurar-se han provingut de les butxaques dels contribuents. "Amb aquestes noves normes, els rescats massius de bancs amb diner públic i les conseqüències que tenen per als contribuents seran per fi una pràctica del passat", va dir ahir el comissari de Mercat Interior, Michel Barnier. L'eurodiputat encarregat de les negociacions per part del Parlament Europeu, Gunnar Hokmark, també es va felicitar. Sota el seu punt de vista, l'acord "llança un missatge molt clar sobre el fet que els creditors i accionistes seran els que hagin d'enfrontar-se a la tempesta, no els ciutadans".

La directiva entrarà en vigor el 2016, dos anys abans del previst, per la insistència de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a accelerar la posada en marxa de la norma i evitar més rescats massius. Segons l'acord, una entitat bancària no podrà rebre diners del fons de rescat europeu (Mede) si abans no ha aplicat una quitança del 8% dels passius de l'entitat i s'han utilitzat els diners del fons de resolució bancària del país on estigui establert el banc. Recórrer al Mede serà l'última opció.

A l'hora d'obligar els creditors dels bancs a assumir pèrdues, es deixarà fora de qualsevol quitança els clients amb petits estalvis. Els comptes amb menys de 100.000 euros seran intocables. Els comptes que sobrepassin aquesta quantitat però que siguin de particulars o pimes tindran també un tractament especial i només assumiran pèrdues en casos excepcionals.

Aportacions dels bancs

L'altra gran novetat de la directiva és que els bancs de la zona euro hauran d'aportar diners per crear el fons de resolució, que funcionarà com a salvavides quan una entitat estigui a punt de fer fallida. El fons, que de moment tindrà caràcter estatal i no europeu com pretenia Brussel·les, haurà de tenir l'equivalent a l'1% dels dipòsits protegits de cada entitat d'aquí 10 anys.

L'acord sobre la directiva facilitarà les negociacions per crear el mecanisme europeu de resolució bancària. Els ministres d'Economia de la UE es reuniran dimecres que ve per intentar tancar un acord polític sobre el mecanisme, que inclou una autoritat -paper que exerciran els socis- i un fons de resolució.

Dimarts ja hi va haver una reunió de ministres que va servir per avançar en les negociacions però no es va tancar cap acord i es van deixar molts temes oberts. La cancellera Merkel ha obligat a rebaixar l'ambició del mecanisme de resolució i ha aigualit la proposta inicial de la Comissió Europea.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF