MERCAT IMMOBILIARI

Balears té 11.000 pisos mals de vendre

Quan va esclatar la bombolla immobiliària, l’any 2007, tenia més de 16.000 habitatges en estoc

Joan i Matilde són una parella que cerca pis. “Tenim feina tots dos, encara que avui no pots assegurar que això signifiqui res; però vaja, hem parlat amb el banc i sabem el que podem gastar”, diu ell. Però resulta que fa més d’un any que cerquen. El motiu, explica ella, “és que els pisos que trobam nous o seminous a un preu raonable estan en barriades molt perifèriques de Palma i, sense voler faltar a ningú, no ens hi veim, vivint allà”, assegura.

El centre de Palma ni s’ho han plantejat. “És molt car. Però és que si vols un pis nou en una barriada que t’agradi una mica, ja te n’has d’anar lluny de Palma i, així com està la benzina, no ens ho podem permetre”, afirmen.

I és que aquells blocs que durant la bombolla s’aixecaren a les perifèries de Campos, de sa Pobla o d’Inca avui encara continuen majoritàriament buits. No responien a la demanda real, sinó a un intent de treure el màxim suc a les autopistes de l’època de Jaume Matas. Però prop de 10 anys després, allà continuen molts d’ells sense comprador i, mentrestant, els joves continuen tenint serioses dificultats per accedir a un habitatge.

Llavors, la pregunta que cal fer-se és si queden pisos nous sense vendre o ja és hora de fer-ne més. Segons les darreres dades oficials, elaborades per la confederació empresarial de fabricants de productes de construcció (CEPCO), Balears encara disposa d’11.800 habitatges en estoc, dels més de 16.000 que tenia quan l’any 2007 va esclatar la bombolla immobiliària. Són els més mals de vendre per la seva ubicació o condicions.

En aquell moment, tota la Mediterrània estava farcida de promocions sense vendre, moltes sense acabar, amb casos especialment alarmants com Alacant, amb prop de 50.000 habitatges nous i sense comprador.

Segons les dades d’aquesta agrupació empresarial, elaborades a partir dels registres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i del Ministeri de Foment, les Illes Balears ja no es troben entre les comunitats amb més ràtio de pisos buits. En tenen 1.063 per cada 100.000 habitants, molt enfora dels 4.364 de Castelló o bé dels 3.179 pisos buits per cada 100.000 habitants que hi ha a Toledo.

L’associació de promotors de Balears nega aquestes xifres, basades en les estadístiques de l’INE, i assegura que a les Illes queden “moltes menys” cases i pisos nous per vendre. A més a més, afegeixen que els que encara continuen buits estaran així molts anys a causa de la seva mala ubicació.

En clau estatal

Cepco estima que a finals del segon trimestre d’enguany quedaven a Espanya un total de 465.635 habitatges de nova construcció sense vendre, cosa que representa un 14,3% menys que fa just un any.

Des que aquest excedent va arribar al seu màxim -que la sèrie històrica situa en l’any 2010, amb un total de 692.560 habitatges nous en oferta-, s’ha produït un descens important que ha reduït un terç aquesta xifra i ha llevat del mercat més de 220.000 cases. Es torna d’aquesta manera al nivell d’estoc considerat precrisi, el de l’any 2007, quan l’excedent va arribar als 413.642 habitatges.

Evidentment, tant a Balears com a l’Estat, la manera de reduir aquest estoc ha estat molt senzilla: una aturada total i completa de la construcció d’habitatges nous i una venda molt lenta però constant dels pisos, a fi d’intentar equilibrar un mercat que estava completament desaforat. A les Balears s’arribaren a concedir 8.000 llicències cada any, una xifra que s’ha anat reconduint des que va esclatar la bombolla immobiliària.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF