A les dotze de la nit estigues sota cobert

Puerto Rico és una illa encantadora perquè és al bell mig del Carib i el Carib és sinònim de bona vida. Si tothom que ha dit que un dia ho deixaria tot i aniria a obrir un xiringuito al Carib ho hagués fet, ja no hi hauria Carib. Però afortunadament només ho han fet un o dos (que van tornar al cap de poc temps, tips dels turistes) i, per tant, podrem continuar somiant que un dia ens hi retirarem. Fins que no arribi aquest dia, ens conformarem anant-hi de vacances.

I un bon moment per anar-hi és el nostre hivern. Passar el Cap d’Any a Puerto Rico és una bona opció per molts motius. Al mes de desembre la temperatura hi oscil·la entre els 30 i els 35 graus. Et pots banyar al mar i l’aigua està calenta. Si és el dia 31, a les set de la tarda pots enviar una foto en banyador des de la piscina de l’hotel als teus amics, que estan menjant el raïm abrigats fins a les orelles a Catalunya. Allà també hi ha la seu principal de la fàbrica Bacardi, la “catedral del rom”, en diuen, fundada per un català de Sitges a l’Havana però que els seus descendents van haver de traslladar a l’illa del costat fugint de les urpes de Fidel Castro. La capital, San Juan, és Patrimoni de la Humanitat, i les cases de la part vella estan pintades de colors i tot conserva aquell aire colonial que queda tan bé a les fotos. En un restaurant del centre és on es va inventar la pinya colada. Va ser un emigrant valencià que es deia Ramon Portas. Un altre punt d’interès és el Castillo del Morro, una fortalesa inexpugnable que durant tres-cents anys va protegir els vaixells carregats de riqueses que engreixaven l’Imperi Espanyol. Però si cap d’aquests al·licients us fes el pes, també podeu anar-hi per interès polític. Puerto Rico es va independitzar d’Espanya, però ràpidament va caure als braços dels Estats Units. Ara es passen el dia debatent si volen ser independents o continuar sent un estat lliure associat dels Estats Units o annexionar-s’hi completament. Això vol dir que hi ha independentistes, unionistes i defensors de l’ statu quo i, esclar, enmig de tot aquest ambient un no pot més que sentir-se com a casa.

En definitiva, la llista d’avantatges per passar el Cap d’Any a Puerto Rico és llarguíssima i el viatge només demana un petit esforç: estar sota cobert a les dotze de la nit del 31 de desembre. Amb mitja horeta o tres quarts ja n’hi ha prou. Després ja pots tornar a sortir. Si no ho fas, vigila el cel, podries morir.

El cel a Puerto Rico és preciós. La contaminació lumínica és poca i les estrelles se sobreposen les unes a les altres. Com que és molt a prop de la línia de l’equador, a Arecibo -a prop de San Juan- hi ha el radiotelescopi més gran del món. Han aprofitat la forma de la muntanya per convertir-la en una gran antena parabòlica que rastreja l’espai i descobreix noves galàxies cada dos per tres. També és aquí des d’on s’han enviat missatges a l’Univers però, de moment, no hi ha cap extraterrestre que s’hagi dignat a respondre’ls. Però no és dels extraterrestres de qui has de tenir por. El problema són, com sempre, els terrestres.

Resulta que els porto-riquenys estan acostumats a celebrar el Cap d’Any disparant trets a l’aire. I, esclar, tot el que puja acaba baixant. Cada any hi ha ferits de bala i fins i tot algun mort. És veritat que això passa cada cop menys i que ho fan només als pobles i que a la ciutat són més civilitzats... Tot el que vulguis, però a les dotze de la nit jo vaig estar sota cobert perquè ningú em va poder assegurar que tots aquells esclats que se sentien per tot arreu eren només trons de metxa.