També és una cosa estranya la pregunta. I també era una mica estrany el 9-N diguem-ne clàssic. Però no crec que els catalans, els sobiranistes i el president Mas tinguem un gust especial per fer coses rares. Per què les fem, doncs? Perquè no ens deixen fer les normals. La normal seria com a Escòcia. I cada vegada que ens allunyem un graó del model escocès hi perdem algun llençol: imatge de seriositat i homologació internacional. Però Madrid no és Londres. I allà el procés el duia un partit gairebé en exclusiva i aquí són uns quants partits i un ampli moviment social. Ho vam triar així, sobretot en les eleccions del 25-N, i té avantatges i inconvenients. Un dels inconvenients és que les coses estranyes són sempre més difícils de consensuar. En la via escocesa tothom hauria estat d’acord. Però com que ens impedeixen seguir-la, hem de fer invents. I d’invents, cadascú té el seu. En aquest marc, el nou 9-N pot ser la millor cosa rara i difícil d’explicar que podem fer. Amb tres condicions. Primera, que no fem veure que és el que no és. Segona, que tothom s’hi apunti, encara que sigui amb resignació. Tercera, que sigui un èxit. Que hi anem tots. Pot ser una cosa estranya, però ben feta. (I potser Madrid la farà més gran.)
