Publicitat
Publicitat

El desbocat escot de la Bardot

Fa 50 anys que l’actriu francesa va posar de moda aquest escot ample que ara torna amb força a les catifes vermelles i també al carrer

L a mariée est trop belle (1956), And God created woman (1956), La parisienne (1957)... Totes són pel·lícules protagonitzades per Brigitte Bardot i el seu escot característic, amb mànigues o tirants amples però caiguts, que deixaven les espatlles a la vista. És el que els nord-americans anomenen off the shoulders i que en aquesta banda de l’Atlàntic duu el nom del mite eròtic francès dels anys 50: escot Bardot. És diferent del paraula d’honor, que no té cap mena de tirants. I encara que el coll hàlter també dóna protagonisme a la part alta dels braços, no s’assembla al Bardot perquè aquest últim deixa més pell a la vista i embolcalla la silueta, mentre que el hàlter només emfasitza la cara, no tot el tors. El coll vaixell és més pudorós que el Bardot perquè dibuixa una línia recta entre les clavícules i mai baixa fins a deixar-les a la vista. Molts patrons podrien fer-nos dubtar, però per reconèixer un autèntic escot Bardot només cal fixar-se en dos detalls: que la tela dels tirants o les mànigues comenci a la zona dels músculs deltoides i que es vegin les clavícules. Però per què s’encaparrava la francesa a dur les espatlles a la vista d’aquesta manera tan particular?

De Napoleó a Grace Kelly

Brigitte Bardot estava una mica tipa de veure que cada cop les faldilles que li feien dur eren més amples i llargues, de manera que negaven tota mena de silueta i amagaven els seus atributs femenins. Encara faltava una dècada perquè arribés la minifaldilla i fes furor, però Bardot va buscar una opció per, sense transgredir els cànons de l’època, seguir sent obertament sensual i femenina: si no podia alterar la part inferior canviaria la superior desbocant-la, agafant un coll normal, rodó o de camisa, i eixamplant-lo fins a deixar a la vista les espatlles.

Ella dóna nom a aquest escot però no va ser la primera a dur-lo, ni de bon tros. L’estilosa actriu convertida en princesa, Grace Kelly, a La finestra indiscreta (1954) ja anava així d’escotada, i un segle abans, a mitjans del XIX, l’esposa de l’últim monarca francès, Napoleó III, ja duia els vestits a mitja esquena. Ella, la granadina Eugènia de Montijo, era clienta habitual de Charles Frederick Worth, pare de l’alta costura perquè va ser el primer a firmar els dissenys i fer col·leccions anuals. En aquella època la zona erògena per antonomàsia no era ni el turmell, ni el genoll, ni la regatera; eren les clavícules, i per això Worth va dissenyar aquesta mena d’escot que les deixava a la vista i que fent una il·lusió òptica allargava el coll, i creava l’efecte d’ampolla (espatlles amples i coll esvelt que tant agradava en aquell moment). La diferència és que va ser Bardot qui en va treure el màxim partit i per això ha quedat associat al seu nom.

Delpozo i Balenciaga

Aquest 2015 s’ha començat a veure moltíssim l’escot Bardot a les catifes vermelles: Julianne Moore amb un estructurat Delpozo al festival de cinema de Palm Spring, Naomi Watts amb un Balenciaga als premis SAG, igual que Sienna Miller a l’estrena d’ American Sniper i també al festival de Canes, Kerry Washington de Mary Katrantzou als Globus d’Or, Reese Witherspoon de Tom Ford als Oscars… I tot per aquests dissenyadors, que han centrat línies senceres de les seves noves col·leccions en aquest escot tan suggeridor. Ara bé, per lluir-lo correctament i realment tenir un plus de sensualitat gens xarona cal evitar els sostenidors clàssics amb tirants que quedin a la vista, especialment aquests de silicona que ens volen fer creure que com que són transparents no es veuen, i encara són pitjors.

Per anar adient i estilosa hi ha dues opcions: si el coll no és molt obert podem abaixar als braços els tirants del sostenidor, ajustar-los una mica més perquè no rellisquin braç avall i llestos; si el coll és gairebé un paraula d’honor amb mànigues l’única opció és dur un sostenidor bandó, sense tirants però amb bandes de silicona que eviten que es mogui, o bé no dur sostenidor, més còmode si es té poc pit. De fet, les que tinguin pitrera no es veuran afavorides amb aquesta mena de Bardots rectes, perquè encara marquen més el pit, i es decantaran en canvi per Bardots en forma de pic o cor, que acompanyen més la forma del bust.

Com que l’escot Bardot està tan de moda aquesta temporada, a les botigues se’n troben per a tots els gustos, colors i butxaques, però cal adaptar-lo a l’estil personal de cadascuna si no volem semblar unes imitadores d’Olivia Newton-John a Grease o de Julia Roberts a Pretty woman. Les samarretes i tops amb texans estil boyfriend queden perfectes amb l’escot Bardot perquè compensen la masculinitat de la part inferior amb una superior ultrafemenina. També queden genial amb shorts i faldilles curtes de vol, però si el que volem és sofisticació cal combinar-les amb faldilles llapis just per sota del genolls. Si el que ens va és el retro, res millor que faldilles de vol per sobre dels turmells o pantalons estrets tipus capri.

De l’escot sovint ens n’oblidem. A la cara hi donem unes atencions, uns rituals de neteja i hidratació que potser el coll per proximitat també rep, però que l’escot ja troba a faltar. I no ens n’adonem fins que ens posem un bon escot, com el Bardot, i veiem que la pell està apagada, porosa, amb punts negres i fins i tot una mica arrugada. Però mai és tard per començar a tractar la pell de l’escot com es mereix, amb tanta cura com la de la cara perquè és fins i tot més fina i delicada. Els bàsics són: un exfoliant suau per eliminar les cèl·lules mortes i fer que la pell deixi de ser mat, una crema solar adient al teu to de pell sempre que surtis al carrer per evitar que es cremi, s’escami i s’arrugui la pell, una crema hidratant lleugera de dia i més untuosa de nit (pot ser perfectament la que fas servir per a la cara) i adquirir una bona postura corporal, perquè de vegades anar amb les espatlles i el cap caiguts crea més arrugues que totes les hores de sol del món juntes.

I si trobes que la cosa ja va massa pengim-penjam, no perdis la fe perquè amb aquests senzills exercicis de tonificació i molta tenacitat es pot aconseguir que tot torni al seu lloc: posa les mans davant del pit, els colzes a la mateixa altura i encara els palmells per fer força durant uns segons; relaxa i torna a fer força, i així durant un parell de minuts. Després, posa els braços a terra, creua les cames i amb el cos en una línia vés abaixant els genolls fins que toquin a terra. Si fas aquestes sèries durant 5 minuts cada dia (ha de ser cada dia) els bíceps i pectorals milloraran molt el seu aspecte!

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF