Efímers 07/09/2014

Amb V de democràcia

i
Raül Romeva
2 min

Doctor en relacions internacionalsPer tercer any consecutiu, una gran mobilització ciutadana es proposa recordar a la resta de l’Estat, i d’Europa, l’existència d’una carpeta catalana que, per molt que incomodi, reclama ser oberta i estudiada.

Ara fa dos anys (Diada del 2012), la gentada que va acudir a la manifestació va ser clau perquè la qüestió catalana passés de ser una simple anècdota (percebuda com a folklòrica en moltes capitals europees) a un tema que calia prendre’s seriosament. Aquella setmana jo era a Estrasburg.

Fins llavors, la sensació més estesa era que això de l’independentisme només era una frivolitat, una febrada passatgera, motivada només, i temporalment, per la crisi i les frustracions relacionades amb la situació econòmica. No hi havia, devien pensar en molts despatxos, gaires motius per esverar-se. En el cas escocès, en canvi, la cosa era diferent. Allò anava de debò. Fins i tot hi havia data i pregunta per a un referèndum. Però Catalunya? Ni hi era ni se l’esperava, entre les prioritats europees... Fins a aquell 11-S del 2012.

Les reaccions de l’endemà van ser molt diverses, esclar, però amb un factor comú: la sorpresa. Molts gabinets governamentals van haver d’obrir una carpeta nova, i incòmoda, anomenada Catalunya. Tot i així, predominava la sensació que era un simple suflé que aviat es desinflaria i podrien tirar la carpeta a la brossa.

Així va arribar, un any després, la Via Catalana. I amb la Via, la percepció en moltes capitals que aquesta carpeta els havia arribat a la taula per quedar-s’hi. Però el que més els preocupava era que, en lloc de desactivar-la, les principals forces polítiques i mediàtiques de l’estat espanyol feien de tot i més per mantenir-la allà, davant dels seus nassos, i a sobre engruixint-la.

Mentrestant, a Escòcia havien trobat la solució a la seva carpeta, o almenys el camí cap a la solució: Londres i Edimburg havien acordat obrir-la, i passar l’examen conjuntament, en forma de consulta.

Resulta engrescador veure com, en el cas escocès, fins i tot entre els més ferms opositors a la possibilitat que es redissenyin els estats, hi ha qui lloa la possibilitat que es pugui afrontar el debat per la via democràtica. La seva sorpresa, en qualsevol cas, així com la incomoditat, és cada vegada més que la gestió espanyola de la carpeta catalana està fent que el seu eix fonamental no sigui tant el nacional com el democràtic.

Així doncs, demòcrates europeus, estigueu atents a la V. Va per vosaltres.

stats