El cas Pujol és el tema estrella de les tertúlies de la caverna mediàtica. Hi suquen pa cada dia. No cal dir que per a ells la presumpta corrupció de la família “això no toca” és l’argument definitiu per desacreditar tot el procés sencer. Carreguen nit i dia. Ho barregen tot. L’última perla la va deixar anar la incombustible Curri Valenzuela la setmana passada. Segons ella, i així ho va exposar a 13TV amb cara de credibilitat, el procés és un invent de la família Pujol per engegar una agència tributària pròpia i així evitar els problemes que està tenint ara amb el fisc. I punt. I fins aquí l’anàlisi política en profunditat. Per tant, ¿els centenars de milers de catalans que dijous vinent sortiran al carrer ho faran per encobrir els Pujol? Va, home, va. El més gros del cas és que la veterana periodista deu cobrar per exposar aquestes teories. Que em truquin a mi que els hi faré molt més barat i si m’hi poso bé els puc arribar a explicar que Oriol Junqueras és un perillós líder de l’Estat Islàmic.
I al tercer dia el van acomiadar. L’economista Juan Ramón Rallo ja no col·laborarà més a La mañana de la 1 de Mariló Montero. Ha durat dos dies i un sol programa. Aquest ultraliberal, que defensa, per exemple, la desaparició dels impostos, va gosar opinar que caldria privatitzar les televisions públiques perquè, segons ell, només beneficien una casta. I ell treballant a RTVE. Té nassos. Cal ser coherent. El sindicat UGT va posar el crit al cel i en va exigir el cessament immediat. Explica Rallo que la mateixa Mariló el va haver d’acomiadar malgrat que li va confessar que no hi estava d’acord. Segurament Rallo es va equivocar, però seria bo que no es deixés passar l’ocasió per discutir i debatre públicament quin és el model de mitjans públics que volem. És força evident que calen uns mitjans públics forts, sobretot a Catalunya, però també menys polititzats. A més a més, han de ser sostenibles i eficaços. Hi ha el perill real que si res no es mou, al final no hi hagi res a gestionar. Cal fer un pas endavant.
L’epidèmia de la galleda. Fa unes setmanes vaig denunciar que només faltaven Paco Marhuenda i Carmen Lomana per fer l’Ice Bucket Challenge, més conegut com la maleïda moda de tirar-se una galleda d’aigua freda per sobre. Doncs bé, el director del diari La Razón finalment s’ha mullat per l’ELA. La televisió sempre supera la realitat. Ara ja estic més tranquil i estic convençut que la Lomana caurà ben aviat. Marhuenda ho va fer al programa de Telemadrid Más Madrid. S’ha de dir que no ho va fer vestit de tertulià, sinó que amb un elegant polo blau. El més important, però, és que Marhuenda va ensenyar el full d’ingrés dels 100 euros del donatiu que havia fet. Per als que sempre sospiten de tot. Per cert, l’ingrés el va fer a Bankia.
