Cultura 01/04/2014

Un visió global sobre la poesia actual

Sis participants del XVI Festival de Poesia de la Mediterrània reflexionen sobre el gènere

Pere Antoni Pons
4 min
PLURALITAT Blanca Luz Pulido, nascuda a DF el 1956, i l’eivissenc Antoni Marí, professor de la Universitat Pompeu Fabra, són dos dels participants en la XVI edició del Festival de Poesia Mediterrània.

PalmaLa poesia està molt marcada pel caràcter del poeta que l’escriu, per les circumstàncies sociopolítiques que defineixen la societat en què es genera i per la història de cada país i de cada tradició cultural. Més enllà de diferències i de particularitats, però, la poesia que s’escriu arreu del món presenta, ara més que mai, unes similituds evidents: tant pel que té a veure amb els circuits per on transita -editorials petites i independents, revistes de tiratge reduït, recitals en espais alternatius, allunyats del mainstream - com pels temes que tracta -l’amor, el sexe, la mort, la revolta, el malestar social- i les noves formes de difusió que els poetes fan servir, sobretot internet i xarxes socials.

En poques ocasions es fa tan palesa la pluralitat plena de punts compartits de la poesia d’arreu del globus com quan un grup de poetes internacionals coincideixen en un mateix lloc, com passa aquests dies a Mallorca gràcies al XVI Festival de Poesia de la Mediterrània.

Riquesa multicultural

Dionisio Cañas (Tomelloso, Ciudad Real, 1949) és un poeta que ha passat la major part de la seva vida fora d’Espanya. Entre el 1972 i el 2005, va viure a Nova York, on feia classes de literatura espanyola a la City University. Cañas diu que el fenomen més important de la poesia nord-americana de les tres dècades que ha viscut als EUA és “l’emergència de les minories: els afroamericans, els llatins, els New York Ricans, poetes d’origen porto-riqueny que escriuen en anglès”. I afirma que, si no hagués viscut a Nova York, la seva poesia hauria estat molt diferent. “Li hauria faltat el llenguatge mestís que la caracteritza”, afirma.

Si la pluralitat ètnica i cultural de la ciutat de Nova York ha impregnat la poesia que s’hi fa, el mateix ha passat a Istanbul, punt de trobada centenari de cultures, amb un peu a Occident i l’altre a Orient. Adnan Özer, nascut a Tràcia el 1957 i crescut al Kurdistan, explica que la poesia feta a Istanbul “reflecteix la riquesa d’una ciutat on conviuen setanta-tres ètnies i es parlen desenes de llengües”. Segons Özer, les tradicions predominants a la poesia d’Istanbul són la turca, la kurda i l’àrab. I en destaca l’influx de “l’Islam, per la seva força mística, semblant a la que es troba en les obres d’Ausiàs March i de Ramon Llull”. Quant als conflictes que han eriçat la societat turca durant els darrers anys, Özer creu que són temes poc tractats per la poesia. “Els gèneres que s’hi dediquen són més aviat la novel·la i el conte”, diu.

Pedro Sena Lino és un dels participants més joves del Festival. Nascut a Lisboa el 1977, ara viu a Berlín. Diu que, per culpa de la crisi, el panorama poètic lisboeta ha quedat tocat: “Tota l’activitat intensa que hi havia als 90 -revistes, recitals, presència als diaris, interès de la crítica…- ha desaparegut”. Berlín, en canvi, bull: “Hi ha lectures de poesia en totes les llengües, les institucions culturals organitzen esdeveniments i ajuden les editorials. Està molt bé”.

Arreu del món, un dels problemes que ha de superar la poesia és la dificultat per fer-se visible i captar l’atenció dels lectors. L’eivissenc Antoni Marí (1944), professor de la Universitat Pompeu Fabra, recorda que la poesia sempre ha intentat acostar-se al públic, “des que Petrarca va començar a escriure en toscà perquè ningú llegia poesia en llatí”. Marí assenyala un altre problema seriós de la poesia. “Falta discussió i reflexió teòrica sobre la poesia. Si hi fos, la recepció i difusió del gènere seria superior i millor, sobretot en la literatura catalana”. Marí també recorda una de les funcions bàsiques de la poesia, que “és generar una violència contra tot allò que està establert”. Malgrat tot, afirma que les noves generacions de poetes són potents: “trenquen amb la tradició més immediata i estan molt formats”.

Temes polèmics mexicans

En un país com Mèxic, sobresaturat de realitat virulenta, el tema de la violència és una presència molt forta en la poesia. Explica Blanca Luz Pulido, nascuda a DF el 1956, que els temes més polèmics de l’actualitat mexicana -el narcotràfic, el feminicidi de Ciudad Juárez…- són tractats per molts de poetes. “No tots ho tracten d’una manera anecdòtica, explicant que hi ha hagut cinquanta assassinats a Sinaloa en una setmana”, assenyala, “però sí que el clima de violència i la mort omnipresent han entenebrit la visió del món de molts dels poetes”. Als antípodes del món convuls de Blanca Luz Pulido hi ha Louise Warren. És una poeta i assagista quebequesa que té una extensa obra publicada -prop de quaranta títols- i que sobretot valora el sistema de beques que ha funcionat fins fa poc al seu país. “Fins fa poc”, matisa, “perquè l’impacte de la crisi econòmica ha tingut uns efectes nocius per a la cultura al Canadà”. Warren afegeix que “el Govern canadenc prioritza l’economia per davant de la cultura, i que per aquest motiu ha duit a terme importants retallades, que han fet desaparèixer moltes ajudes a la creació cultural i literària”.

L’influx negatiu de la crisi és una de les coincidències entre els circuits per on es mouen aquests poetes. Com recorda Dionisio Cañas, però, “la crisi té conseqüències positives, també. Mira, si no, totes les petites editorials que surten aquí i allà i la vitalitat que ha pres la poesia oral entre les noves generacions. La crisi”, diu Cañas, “genera una energia especial”.

stats