Cultura 22/08/2013

Una tardor biogràfica

Arriben títols fonamentals per entendre Luis Buñuel, J.D. Salinger, Joan Sales i Foster Wallace

Jordi Nopca
3 min

BarcelonaEls pròxims mesos veuran la llum diversos assajos biogràfics sorprenents o llargament esperats. Ian Gibson comença una llarga dissecció de Luis Buñuel que ha de tenir dos lliuraments més. J.D. Salinger, autor d' El vigilant en el camp de sègol , hauria de perdre bona part dels secrets gràcies a la biografia de Shane Sharlerno i David Shields. Club Editor publicarà la biografia sobre Joan Sales de Montserrat Casals, i Proa continuarà el periple vital de Miquel Martí i Pol, explicat per Ignasi Pujades. L'impacte de l'obra de David Foster Wallace, finalment, és analitzat per D.T. Max a Todas las historias de amor son historias de fantasmas .

La mirada de Buñuel

Ian Gibson, fascinat per un dels cineastes més pertorbadors

Un any després d'estrenar-se com a novel·lista, l'hispanista irlandès Ian Gibson ha tornat a una de les seves obsessions primerenques, el surrealisme. Conegut per l'extensa i apassionant biografia dedicada a Salvador Dalí, Gibson també ha dedicat diversos llibres a Lorca i, finalment, ara compleix la promesa d'ocupar-se de Luis Buñuel, director de Tristana , Bella de dia i El discret encant de la burgesia . A La forja de un cineasta universal -que Aguilar publica a l'octubre- repassarà les primeres quatre dècades del cineasta, des de la infantesa aragonesa al pas per la Residencia de Estudiantes de Madrid, l'amistat amb Dalí i Lorca i la primera etapa creativa, que arrenca amb Un gos andalús (1929), continua amb L'âge d'or (1930) i acaba amb el documental Las Hurdes, tierra sin pan (1933).

Els secrets de Salinger

L'autor d''El vigilant en el camp de sègol' deixarà de ser un enigma

J.D. Salinger ha estat un dels escriptors que més bé ha sabut amagar la seva identitat. La dèria per passar desapercebut va arribar a nivells tan alts que el pas previ a l'ocultació va ser deixar de publicar els seus textos. La vida literària de Salinger es va acabar de seguida: l'èxit sense precedents del seu debut, El vigilant en el camp de sègol (1951) va ser seguit de tres llibres més, Nou contes (1953), Franny i Zooey (1961) i Seymour: una introducció (1963). Mig segle després del seu comiat literari, Shane Shalerno i David Shields donen a conèixer Salinger -al novembre, a Seix Barral-, una biografia que pretén estudiar l'autor nord-americà des de la distància "objectiva" que no tenia la seva filla, que el 2000 va publicar El guardián de los sueños . Pretenen respondre a algunes de les preguntes més intrigants sobre l'escriptor: els efectes de participar en la Segona Guerra Mundial, les relacions amb les dones, la passió pel cinema i les creences religioses.

Vidres a la sang

Els anys més difícils del poeta Miquel Martí i Pol

El 1970, tot just quan començava a gaudir d'estabilitat familiar i del reconeixement públic per la seva obra poètica, a Miquel Martí i Pol li va ser diagnosticada una malaltia que ja no l'abandonaria més: l'esclerosi múltiple. Després de L'arrel i l'escorça i El llarg viatge , Ignasi Pujades publicarà el 7 de novembre a Proa Amb vidres a la sang , en què repassa la dècada dels 70, quan Martí i Pol aconsegueix trobar un nou sentit a la vida i recuperar l'esperança tot i estar malalt.

La vigència de Joan Sales

Montserrat Casals estudia l'autor d''Incerta glòria'

El 1988, en l'últim dels volums de la Història de la literatura catalana d'Ariel, Joan Sales només "mereixia" un subcapítol, compartit amb Blai Bonet. Vint-i-cinc anys després, Montserrat Casals publicarà a Club Editor una biografia de l'autor d' Incerta glòria que, en paraules de l'editora, Maria Bohigas, es pregunta "pels aspectes vigents del seu discurs", es fixa en la "bellesa, empenta i els dubtes que provoca llegir la seva obra" i defuig la divisió entre "guerra, exili i retorn".

Foster Wallace, l'excessiu

Vida i obra del nord-americà, resumides en 400 pàgines

Quan David Foster Wallace va acabar amb la seva vida el 12 de setembre del 2008, interrompia prematurament una trajectòria fructífera que incloïa novel·les, contes, assajos i reportatges. A Todas las historias de amor son historias de fantasmas , que arribarà a les llibreries a l'octubre gràcies a Debate, D.T. Max reconstrueix la vida d'un dels grans representants de la postmodernitat literària, de qui en català només es pot llegir L'escombra del sistema (Edicions del Periscopi).

stats