Cultura 16/08/2013

El públic va ser fidel a la cita amb "El amor brujo"

El claustre va estar ple per veure The World Orchestra

J. A. Mendiola
2 min

La sensació que vaig tenir el dia d' Història d'un soldat pel que fa al Festival de Pollença va ser terrible. Poca gent, diria que mitja entrada, per dir alguna cosa. Per sort va ser una sensació equivocada, tan sols una flor d'estiu que s'havia pansida. Es veu que Stravinsky no feia el pes per al públic que habitualment omple el claustre del convent de Sant Domingo, perquè el dia següent va ser fidel a la cita i va estar ple de gom a gom per veure i escoltar Josep Vicent dirigint The World Orchestra i la cantaora Ginesa Ortega interpretant El amor brujo de Manuel de Falla. Hi havia més, un petit esdeveniment, un altre, que hem de posar a la saca de Joan Valent, com és sempre una estrena i sobretot si està composta expressament pel festival en qüestió. I amb aquesta peça curta, de poc més de deu minuts, original de la mexicana Gabriela Ortiz titulada La calaca , intensa, viva, fronterera, de manera que definia bé la seva procedència, Josep Vicent va començar a encalentir el públic, públic agraït i amb ganes de fer mamballetes. Les sensacions eren tot el contrari que el dia abans tan sols començar a sonar la música.

La segona peça programada, la ja esmenada El amor brujo amb la cantaora Ginesa Ortega, ja amb la pràctica totalitat de l'orquestra a sobre l'escenari. En principi, era un ballet i tres cançons per a mezzosoprano, amb llibret de Gregorio Martínez Sierra, i que ha anat derivant cap al folklore, fins i tot guanyant personalitat amb la metamorfosi. Mesurada la interpretació de l'orquestra que tan sols en un moment tapà la veu de la cantaora amb la màgica música de Falla que no cal dir que ja tenia el públic absolutament sotmès i rendit amb aquesta proposta infalible. Infalible sempre que s'executi amb la tristesa, dolor i profunditat de l'original. Com així va succeir. I si el públic estava content, també brillaven els ulls dels joves components de l'orquestra, que val a dir que un any per l'altre sembla que hagin fet un pas de gegant.

Intermedi i tercera peça del programa, la 7a Simfonia en La major de Ludwig van Beethoven, i el que podria parèixer un tir segur no és tan senzill, perquè tenim l'oïda acostumada a orquestres de més de setanta músics, mínim, i The World Orchestra són una cinquantena. Idò llevat d'un començament una mica dubitatiu sota l'enèrgica i divertida batuta de Vicent varen executar una setena, sobretot en el tercer temps, que va fer esclatar el públic en vius aplaudiments. S'ho mereixien, després dos bises festius i la satisfacció de la feina ben feta.

stats