POLÈMICA AL CIUTAT DE PALMA D'ARTS VISUALS

Un problema no "inèdit"


Que el premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d'arts visuals té un problema ens ha quedat més que clar després d'observar la polèmica que ha aixecat la convocatòria resolta aquesta mateixa setmana. Tot s'ha mogut entorn de dos qualificatius, els d'"original i inèdita", que les bases del concurs exigien a qualsevol obra que volgués optar al premi.

Enguany les desavinences han vingut pel significat d'inèdit, un terme que s'ha vist confús i poc apropiat per a l'art actual. A més, si s'ha d'aplicar la definició que en dóna el diccionari, hi hauria almenys tres obres de les seleccionades i ara exposades al Casal Solleric que incomplirien les bases per haver-se exhibit amb anterioritat.

Hi ha altres precedents i, per a més inri, massa recents. El premi d'arts plàstiques Dijous Bo 2013, atorgat el mes de novembre passat, només es va mantenir uns deu dies en mans de la guanyadora, perquè, precisament, l'obra no era inèdita.

L'any passat, al Ciutat de Palma d'arts visuals, la cosa va ser més greu i afectava precisament l'originalitat de l'obra guanyadora, que, només ser exhibida en públic, es va denunciar que l'autora premiada s'havia "inspirat" massa en una coneguda peça d'un altre artista. D'aquí va venir que, per a aquesta edició, les bases incloguessin com a requisit l'originalitat de l'obra.

Replantejament

Sigui per una cosa o per una altra, allò cert és que l'Antoni Gelabert d'arts visuals té un problema, que, dit sigui de passada i lamentablement, no és inèdit. I el problema no són les condicions d'original o d'inèdita que s'exigeixen ara a les obres. El problema és la definició del premi o, millor dit, la seva indefinició de base. Està mal plantejat de principi, i per això passa el que passa. Un any perquè no és original, un any perquè no és inèdit, i la majoria dels anys perquè no sabem ni a qui se li ha donat, ni què s'ha fet o què s'ha de fer amb l'obra premiada.

Les paraules que ara vaig a escriure no són inèdites. Podria copiar-les d'algun article que vaig fer l'any passat, fa dos anys o en fa deu. El Ciutat de Palma d'arts visuals necessita fa anys una revisió total, no tant de redacció de les bases (que això ja arribarà després), sinó un replantejament dels criteris que l'han de guiar i també dels objectius que persegueix.

Què ha de ser avui aquest premi? S'ha de donar a una obra o a un artista? Té sentit guardonar un artista per una sola obra? Es vol donar suport a un artista jove per a la difusió de la seva obra? Es vol reconèixer la trajectòria d'un artista perquè serveixi de referent? És de rigor que l'obra entri a fer part de la col·lecció de l'Ajuntament de Palma? Si és així, això què és un premi o és la compra d'una obra de vegades a un preu més baix que el que té al mercat? Es presentaran obres que es puguin vendre per un import superior al del premi? Si se'n vol fer col·lecció, les bases no hi haurien d'anar en conseqüència perquè els fons d'art de l'Ajuntament no siguin un totum revolutum?

Arribats a aquest punt, i atès que la convocatòria, de fa dos anys, s'ha instal·lat en la polèmica, o bé el Ciutat de Palma d'arts visuals està mal gestionat des de la Fundació Palma Espais d'Art, o bé requereix que els responsables s'asseguin a treballar amb professionals i col·lectius implicats per fer un plantejament tant consensuat com sigui possible. La cosa és tan senzilla i tan complicada com definir entre totes les veus acreditades què ha de ser aquest premi, a qui s'ha de dirigir, quin objectiu ha de tenir, com s'ha de dotar... Si no, no té sentit mantenir-lo eternament com a problema.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF