GUARDONS
Cultura 16/09/2016

El premi Formentor premia la precisió de Calasso

L’escriptor italià enfocà el seu discurs en l’essència de la literatura i la incidència vital

Ara Balears
3 min
Ignacio Polanco, Roberto Calasso, Marta Buadas, Simón Pedro Barceló i Basilio Baltasart.

Palma“L’ambiciós discurs de corrents filosòfics, estètics i morals” de l’escriptor Roberto Calasso ha fet que el jurat del premi Formentor de les lletres premiï l’autor amb el guardó de 2016. “Tant més feliç sembla, llavors, el fet que en aquest magnífic lloc, on pareix haver-se recollit la gràcia del cel, un grup de persones afins s’hagi reunit per donar continuitat a la història improbable i lluminosa”, destacà Calasso en el seu discurs.

La seva prosa, que requereix una “atenció constant del lector”, segons els organitzadors del premi i l’amplitud de camps de coneixement que la seva mirada abasta, “constitueix el fonament d’una cultura humanista tal com serà rescatada en la postmodernitat del nostre segle”, recollí l’acta del jurat d’enguany. De fet, enguany, aquest jurat ha estat format per Victoria Cirlot, Ramón Andrés, Francisco Ferrer Lerín, Vicente Verdú i Basilio Baltasar.

Calasoo és un editor i escriptor italià nascut a la Florència del 1942. Els seus estudis recorren la literatura anglesa, que aprengué a la Universitat de Roma. El jurat considerà que Calasso “restaura la integritat de pensadors i artistes de vegades descuidats per la història, però imprescindibles a l’hora d’entendre la mutació de la nostra experiència cultural”. En aquest sentit, els membres que li atorgaren el premi defineixen l’obra amb aquestes paraules: “La bellesa literària, el rigor conceptual i la intuïció poètica formen una insaciable intel·ligència”.

Més profunda, l’acta del jurat destaca que l’assaig de Calasso representa “una de les més altes expresions” de la cultura europea recent. El seu rebuig cap a allò natural, el dogma i la tendència continuada a l’obertura de camins, fan del seu pensament i la seva escriptura un lloc on aprendre, “una contestació a la modernitat i una llum que permet veure amb la major claredat com flueixen les distintes cultures i tradicions”. A més a més, el jurat volgué destacar que les seves obres conviden a la reflexió i fan redescobrir al lector “les dimensions més fascinants de la cultura”.

Calasso ha publicat nombroses novel·les i assajos, com Els quarantanou escalons, La literatura i els déus, i els textos de Cent cartes a un desconegut. També hi destaca La ruina de Kasch i Les bodes de Cadmo i Harmonia.

Noves publicacions

L’entrega del premi el 16 de setembre coincideix amb la publicació de El ardor, la seva nova obra traduïda al castellà. En aquest text, Calasso regressa a la religió de l’antiga Índia i a la civilització d’extraordinària riquesa que va florir fa tres mil anys al voltant dels textos del Veda (el saber). Aquests textos, en la seva major part, són minucioses prescripcions per executar els rites, des del més senzill fins al més complexe: el sacrifici. Segons el jurat, Calasso “sap mostrar-nos que aquests textos encara tenen molt per dir-nos” i a través d’ells “prén pols el present: el nostre progessiu abandonament de les formes del ritus, la nostra dificultat per establir un intercanvi amb l’invisible, i les distorsions que això causa en la història i la sensibilitat presents”.

En el seu discurs, Calasso recordà el premi Formentor atorgat a Borges i Beckett: “un premi il·luminat” . Recalcà l’importància de la literatura, “després d’haver atrevassat tantes aventures, i d’haver estat per llarg temps considerada incòmoda o només funcional”. La literatura conquerí part de l’essència i, ara, l’essència de Calasso ha conquerit la literatura.

stats