Xavi Sarrià: “Amb música, botem els murs que ens separen”

PalmaDesprés de vint-i-un anys al capdavant del grup Obrint Pas, el seu vocalista i guitarrista, Xavi Sarrià i Batlle (Barcelona, 1977), es consolida dins de l’àmbit literari amb la publicació del seu segon llibre, Totes les cançons parlen de tu (Sembla Llibres, 2014). El primer llibre, Benvinguts al Paradís (Bromera, 2008), va suposar tota una sorpresa per al seu propi autor: prop de 8.000 exemplars venuts i una traducció al castellà, apareguda l’any 2011 dins del catàleg de l’editorial Txalaparta. “Estic molt content: les crítiques, de moment, són bones, i les reaccions de la gent encara ho són més”, afirma l’autor d’aquest segon volum, aparegut fa just un mes. “Molts de lectors m’han explicat com s’han emocionat amb la història i, per mi, això és el més complicat a l’hora d’escriure: aconseguir remoure alguna cosa dins de qui et llegeix i fer que neixi alguna cosa nova dins seu”, afirma. El gust per l’escriptura, a Sarrià, li ve des de l’adolescència: “Vaig començar a escriure molt abans de fer cançons. Quan era jovenet, em refugiava en la prosa i poesia: m’ajudava a desfogar-me. Quan vaig començar a tocar la guitarra, vaig aprendre que també era una altra manera d’escriure. Des d’aleshores, mai no he deixat de fer-ho, tot i que ho vaig deixar un poc de banda fins que ho vaig tornar a reprendre amb Benvinguts al Paradís.

En format novel·lístic, Totes les cançons parlen de tu ens remunta a principi dels anys noranta i centra la trama en el retorn d’un adolescent -Ivan- al seu poble natal, València. A partir d’aquí, s’articula una història coral a través d’emocions, records i vivències en què la música assumeix el seu gran paper protagonista. “Ivan torna a casa per tancar una vella ferida i, així, s’endinsa dins tota una sèrie d’històries que no només he viscut jo, sinó molta gent de la meva generació”. Ivan, el més obert de ment de la seva colla d’amics, descobreix en plena adolescència La Polla Records, Kortatu, Extremoduro i Rage Against the Machine, fet que converteix la música en el gran element vertebrador d’aquesta obra: “Som la música que escoltem: les cançons ens defineixen. En aquest cas, la música construeix la novel·la i serveix per explicar molt bé la identitat de tots els personatges. A més, serveix per explicar coses que ni el mateix narrador podria fer. La música ens ajuda a botar els murs que ens separen i a apropar-nos a la resta de gent. És per això que té un paper tan important dins una temàtica com aquesta: una història que captura el pas de l’adolescència al món adult i la manera en què un ha de cercar la seva pròpia identitat, creixent i superant les ferides que deixa aquest procés”, explica Sarrià.

Referències autobiogràfiques

Fins a quin punt, però, és aquesta una història autobiogràfica? L’autor ho argumenta així: “Ivan s’assembla a mi, però també a alguns dels meus amics. Podria ser qualsevol d’ells. L’he situat dins d’un barri valencià que forma part d’una realitat un poc diferent de la nostra, però on tot acaba per connectar-se”. La descripció de la València dels anys noranta, explica, ens ajuda a entendre la València d’avui dia: “La nostra terra està millor del que sembla. Hi ha un caliu de gent jove que ha crescut sense els prejudicis de les generacions anteriors i que han normalitzat el discurs que un altre model polític és possible. Hi ha indicadors per ser optimistes, però no es pot negar que, ara mateix, la realitat és complicada”, apunta. A més dels seus diferents referents musicals, a Totes les cançons parlen de tu, hi trobam aclucades d’ull tant al món del cinema com de la literatura. En les seves planes, hi apareixen Mercè Rodoreda i Charles Bukovski, tot i que la madrilenya Belén Gopegui és una de les principals influències de Sarrià: “M’agrada molt, perquè és directa i poètica a la vegada. Sap escriure molt bé del rerefons polític d’una història i, alhora, parlar de sentiments profunds”. Sarrià, que de manera imminent s’acomiadarà dels escenaris amb Obrint Pas, presentarà Totes les cançons parlen de tu per tot arreu del País Valencià i Catalunya: “No sé què passarà després del darrer concert d’Obrint Pas, però sé segur que continuaré escrivint”.