DANSA CONTEMPORÀNIA

La bellesa i l’univers oníric flueixen a ‘Gold Dust Rush’

El deliri de la febre, la pols volàtil i la brillantor de l’or es troben en catarsi a l’obra de la coreògrafa i directora mallorquina Eulàlia Bergadà

Eulàlia Bergadà (Palma, 1985) apunta amunt, després de ser guardonada amb el Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2015 per Gold Dust Rush. Aquest cap de setmana arriba al teatre Principal de Palma com una de les directores i coreògrafes mallorquines amb més projecció.

En aquesta obra, Bergadà fusiona la dansa i la música mitjançant la sinergia amb quatre ballarins i una violinista, “un viatge emocional i sensitiu, un passatge visual i sonor entorn d’un estat catàrtic, alliberador i destructiu a la vegada”, esmenta la coreògrafa. Bergadà és, doncs, també intèrpret de l’obra juntament amb Joaquín Collado, Marina Fullana, Raquel Klein i la músic Aloma Ruiz. El vestuari és de Joana Martí, mentre que la il·luminació és a càrrec de Rafel Febrer.

“L’obra té un rerefons molt important, un viatge de foscors sota la llum del deliri; totes aquelles foscors de l’interior i que hem de deixar sortir: somriures, anhels, il·lusions de petits i desitjos que van topant amb la lluita que es puguin construir amb la matèria real que mai arriba al nivell del somni. Aquest desordre real provoca un estat de catarsi, el punt més oníric del qual viatja a través dels llocs”, assenyala l’artista.

El jardí de l’edèn

La innocència, la bellesa, l’estètica, el misticisme, la perversió i la vanitat recorren llocs diferents en l’obra. “M’inspira pensar en la pintura del jardí de l’edènd’El Bosco, recórrer santuaris a través de la música on s’intenta canalitzar la divinitat”, afirma.

La peça de dansa contemporània és una coproducció amb l’ Institut del Teatre de Barcelona, el festival Grec 2016 i també Morlanda Creacions SL, la companyia de Bergadà. El projecte rep, a més a més, la col·laboració del Mercat de les Flors, la Fundació SGAE, l’ Institut Ramon Llull, Graner Centre de Creació i La Poderosa.

Per la mallorquina, aquesta catarsi és imprescindible en la concepció artística. “Els orígens de la cultura occidental els trobam a la Grècia clàssica, on el teatre cercava la catarsi”, una fita que els seus muntatges també ambicionen.

Per aconseguir els seus objectius a La febre de la pols d’or, Eulàlia Bergadà comença amb una primera part en què la infantesa i la natura són ben presents, i va cap a una segona part, simbolitzada en un jardí, més mística, centrada en la reflexió i les contradiccions interiors. Tot plegat acaba en la desitjada catarsi, que pren forma de discoteca, on el ball dóna sortida a totes les tensions i allibera pors i desitjos.

Format oníric

Bergadà es refereix a l’obra amb el que anomena “format oníric”, un contínuum en tots els seus espectacles que es caracteritza per elements il·lògics i irracionals però que sempre tenen alguna cosa en comú. També recalca la importància del treball dels cossos, d’“aprendre a habitar el cos específic de l’obra i realitzar un treball de recerca amb mi mateixa”.

Eulàlia Bergadà s’inicià en el món de la coreografia arran de la seva formació com a ballarina i intèrpret; fa tretze anys que viu a Barcelona i és graduada del Conservatori Professional de Dansa (EESA/CPD), de la jove companyia ‘IT Dansa i del Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre. Recentment ha estat també autora de l’espectacle Flying pigs, creat com a treball de final de carrera, en el qual “em vaig inspirar en la matança del porc”.

Gold Dust Rush es representa a la sala Gran del Principal avui, dissabte, a les 20 hores, i demà, diumenge, a les 19 hores.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF