'El crit' d'Edvard Munch també ressona al segle XXI

BarcelonaPer al pintor noruec Edvard Munch (1863-1944) la pintura era com una brúixola que el guiava enmig de les vicissituds: "Amb el meu art m'he esforçat a explicar-me la vida i també he intentat d'obtenir claredat sobre el meu destí", va escriure en un dels seus textos artístics. "També vaig pensar -continua- que podria contribuir a fer que d'altres veiessin més clar el seu, de destí" . "En conjunt, l'art sorgeix de la pulsió de l'ésser humà de comunicar-se amb l'altre", va escriure el pintor en un dels seus aforismes. Aquest 2013 es compleixen 150 anys del seu naixement i la seva obra no ha perdut vigència: "Els grans temes vitals que va abordar en les seves obres són més visibles ara. Actualment les grans emocions i els aspectes fonamentals de la vida humana que va abordar -l'erotisme, l'amor, la malaltia, la mort- estan més acceptats i no només són vistos des d'un punt de vista estètic", diu Mai Britt Guleng, una de les comissàries de Munch 150 , la macroexposició que han organitzat conjuntament la Galeria Nacional d'Oslo i el museu de l'artista dins els actes commemoratius de l'aniversari. La mostra, formada per 250 pintures, dibuixos i gravats, és la més important que s'ha dedicat mai al pintor. Va inaugurar-se al juny i ja ha rebut 220.000 visitants. Estarà oberta fins al 13 d'octubre. A més dels fons d'aquestes dues pinacoteques inclou préstecs de nombroses institucions europees i nord-americanes com el MoMA de Nova York i el Museu Thyssen de Madrid.

"Vaig fer una pintura rere l'altra basant-me en les impressions que van quedar gravades en els meus ulls en moments d'una emoció intensa. Vaig pintar les línies i els colors que van quedar fixats al meu ull interior, a la meva retina. Vaig pintar només el que recordava, sense afegir-hi res", va escriure en una altra de les seves reflexions l'autor d' El crit, que va veure com el seu art era considerat degenerat pels nazis.

Una tècnica magistral

"Va aconseguir pintar els motius que va triar d'una manera impactant perquè tenia una tècnica molt bona. Les seves pintures sovint tenen una ambigüitat visual que és més atractiva per als espectadors perquè apel·la a la imaginació. Les ombres i la pintura escorreguda creen una materialitat sensual que et fa sentir que Munch és un artista modern important, però que no ho és d'una manera habitual. Era un mestre dels pinzells", subratlla Guleng.

Una de les bases de l'exposició és la reconstrucció del Fris de la vida , que inclou La dansa de la vida i El crit . "Munch volia tenir un edifici per exposar aquesta murals. Mai va abandonar aquesta idea, però no se'n va sortir", explica la comissària. En aquests conjunts, l'artista va tractar temes amorosos, el dolor que produeix un amor quan s'acaba, l'aïllament, l'ansietat i la mort. "Per a Munch era molt important explicar històries. Aquestes pintures -afegeix l'experta- no estaven tan valorades perquè no estava ben vist que la pintura fos literària, però crec que avui ja no tenim tanta por que l'art contingui una narració".

A més de textos de reflexió artística, també en va escriure d'arrel literària. "Caminava per una carretera amb dos amics. El sol s'estava ponent, el cel es va tenyir de vermell sang. Vaig sentir una onada de tristesa. Em vaig aturar mort de cansament. Sang i llengües de foc assetjaven el fiord blau fosc i la ciutat. Em vaig quedar enrere tremolant d'ansietat i vaig sentir un crit infinit que travessava la Natura", va escriure Munch al dors d'una de les quatre versions de l'obra que l'ha fet més cèlebre.

Melancòlic i vitalista

Tot i que va viure períodes durs -va perdre molt aviat la mare i la germana i el pare era un home molt religiós-, no tot el seu univers es redueix a obres carregades d'emocions pertorbadores. "El més important és que va fer servir la seva vida per fer art, una cosa que no era gaire comuna en aquell temps. Així i tot, estava molt interessat en l'obra d'escriptors com Henrik Ibsen. La seva biografia és només una de les fonts per entendre la seva obra", assegura Guleng. "Era molt conscient que estava fent art -insisteix l'experta- i que havia de trobar la manera per transmetre els sentiments a les obres i que el públic s'hi sentís identificat". La gran exposició d'Oslo també posa l'accent en com Munch va fer pintures protagonitzades per nadons i nens en paral·lel als temes més ombrívols.

Edvard Munch està considerat un dels grans noms l'expressionisme. "Va ser un artista molt experimental i va fer moltes variacions de diversos motius al llarg dels anys", afegeix la comissària. L'any passat l'exposició de la Tate Modern Edvard Munch: l'ull modern va treure l'artista de l'aïllament amb què se l'havia mirat i va llegir la seva obra dins la societat vibrant del seu temps, sota la influència del cinema i la premsa. Ara els comissaris han subratllat aspectes com la visió gens moralitzant que va tenir de les dones: "No les va veure com nines, sinó com éssers dotats del seu propi erotisme i els seus propis instints", conclou la comissària.