31/05/2015

Els cors

3 min
Els cors

Crec sincerament que estam vivint uns moments musicals força interessants. Per una part, la Simfònica està funcionant i tocant a un nivell notable, com a mínim, i com ho proven les dues darreres temporades, tant sota la batuta de Josep Vicent, que no cal oblidar que va ser qui la va fer pujar un parell d’escalons, de la mateixa manera que pens que tenia un recorregut important, com sota la de Mielgo, que els ha refermat. Després de moments que pareixia que tot se n’aniria en orris, ha arribat la calma i la bona música, ben interpretada i fins i tot ben triada. Per ventura manca vendre el producte en la mateixa mesura que els mèrits artístics. Per una altra banda, tenim tres cors, el del Principal, la Coral Universitat de les Illes Balears i Studium Aureum, que fan goig. I d’aquests dos darrers aquesta setmana n’hem tengut un tast.

Studium Aureum.- Vuitè i darrer concert de la temporada, que com cada any va tenir lloc a l’església de Santa Creu. No cal dir que el programa que ens varen oferir s’allunya de tots tipus de convencionalismes. El cor d’Studium va cantar a capella tot un seguit de motets signats per Felix Mendelssohn-Bartholdy, a qui Carles Ponseti en el programa de mà defineix com “un d’aquells compositors coneguts però no reconeguts”. Apuntava com a nin prodigi de la música i moltes coses més, un artista renaixentista, però el seu tarannà no va ser mai la innovació, com es pot comprovar de les seves paraules al violinista Ferdinand David, quan li va dir: “Jo no busco la novetat per la novetat. No hi ha ningú més respectuós en les formes que jo. Diuen que som un conservador, que no sé fer innovacions”. Treballador incansable també, assegurava que “amb la meva música, el públic s’adona de com funciona el taller de la meva ànima”. I l’ànima del compositor va sobrevolar Santa Creu amb una exhibició polifònica de fins a vuit veus. Abigail Sardón, que va haver de substituir Marcela Iguanzo, acompanyada per Waltraud Mucher, Antonio Aragón i Josep Miquel Ribot, varen ser les veus solistes d’un concert que tot i no ser un mostrari del millor de Felix Mendelssohn, sí que va ser una demostració, una altra, de l’afany divulgatiu de la formació que dirigeix Carles Ponseti. La música de Mendelssohn potser no sigui brillant, ni per descomptat innovadora, però la seva bellesa no cal cap dubte que resulta inqüestionable, com va quedar palès dilluns passat, i que com cada final de temporada, ens va deixar amb les ganes que comenci la propera.

Coral Universitat de les Illes Balears.- A l’auditori del Conservatori Ein deutsches Requiem, de Johannes Brahms, una de les seves obres majúscules, en la versió que ell mateix havia arreglat, substituint l’orquestra original per un piano a quatre mans, les de Yuko Mizutani i Andreu Riera, acompanyats per la soprano Irene Gili i el baríton Joan Miquel Muñoz, dues veus joves del mateix conservatori, que varen estar a l’altura dels esdeveniments, amb alguna dificultat a la part baixa de la seva tessitura pel que fa a la soprano i magnífica en els aguts. Rotunda la veu del baríton. No cal dir que els pianistes varen sobrepassar totes les expectatives, de la mateixa manera que la coral, en una de les seves millors interpretacions dels darrers temps, magníficament dirigits per Joan Company, amb un cor reforçat que va donar els seus fruits.

stats