Publicitat
Publicitat

El còmic contra Les urpes de l’oblit

Bartomeu Seguí i Felipe Hernández Cava presenten ‘Las oscuras manos del olvido’

Coincidint amb el Dia internacional del llibre, es publica de manera oficial Las oscuras manos del olvido, la nova unió de forces entre el guionista madrileny Felipe Hernández Cava i el dibuixant mallorquí Bartomeu Seguí que, prèviament, havien col·laborat a obres com Las serpientes ciegas (2008) i Hágase el caos, que els portà a guanyar el premi Nacional de còmic del 2009. Ara, tornen a la càrrega amb un thriller evocador i compromès en el qual Toinou, un mafiós marsellès que acaba de sortir de la presó, es prepara per complir un antic encàrrec: liquidar el terrorista Itzala, responsable de la mort d’un empresari basc que es negà a pagar l’ impost revolucionari a ETA. “L’objectiu principal d’aquesta obra era donar veu a les víctimes, que sempre són les grans oblidades”, explica Seguí, que just acaba de tornar de l’Escale du Livre que s’ha celebrat a Bordeus: “A França és normal que còmic i llibre estiguin junts, en un mateix esdeveniment. No és el que passa aquí”.

Las oscuras manos del olvido fou editat a França, el mes passat, a càrrec de l’editorial Dargaud: ara ho fa en castellà mitjançant Norma Cómics. En les seves pàgines, Toinou passeja el lector per diferents escenaris, com Marsella, Sant Sebastià o, fins i tot, Palma: “Sempre m’ha agradat dibuixar ciutats, tot i que mai des d’una voluntat exhaustiva o fotogràfica. Les noves tecnologies, com Google Street, m’han servit per reconstruir alguns d’aquests indrets que apareixen a l’obra”. Respecte del breu episodi que té la capital mallorquina com a escenari, el dibuixant afirma: “A Hágase el caos ja hi havia una referència a Palma: jo supòs que és una mena d’aclucada d’ull que Felipe fa al dibuixant, a mode de regal”. Seguí, per part seva, també es dedica a fer referències al món del cinema a les seves vinyetes: “La fisonomia de Toinou està inspirada en els trets físics de l’actor italià Lino Ventura, mentre que la gamma de colors beu, sobretot, del film El Samurai, de Jean-Pierre Melville. Algunes escenes, com la final, també poden remetre a El Grupo Salvaje. En tot cas, si hi ha més referències al món del cinema, són gairebé inconscients”.

Terrorisme

Treballant des de la distància, Seguí no dubta a afirmar que Las oscuras manos del olvido és el millor treball que ha llegit d’Hernández Cava: “Crec que ha aconseguit desenvolupar una gran història a partir d’un tema tan complicat com és el terrorisme. I ho ha fet dotant-lo de gran profunditat, tant la mateixa trama com la composició de personatges que hi trobam. En un moment com aquests, en els quals es demana posicionar-se, en blanc o negre, o ser d’uns o ser dels altres, sembla que ja no hi hagi espai per a tota la gamma de grisos que hi queda, entremig. I la trama discorre entre grisos”. Una història susceptible de diferents lectures, a la qual han volgut trencar el maniqueisme introduint com a principal protagonista un personatge de passat obscur: “Toinou no deixa de ser un assassí, com els terroristes: ell és, també, portador de l’epidèmia de la pesta”, diu, fent referència a La pesta (1947) d’Albert Camus, un altre dels elements inspiradors de Las oscuras manos del olvido. La seva portada, basada en un antic gravat d’un metge de la pesta negra, és una altra referència atípica a l’hora d’abordar un tema com és el terrorisme: “Tant Felipe com jo mateix teníem clar que no volíem la típica portada, que fes referència a ETA. No volíem un clixé, sinó més aviat una imatge inquietant que pogués evocar moltes altres coses”. Fruit d’una exhaustiva documentació a càrrec del guionista, la nova obra no eludeix altres temàtiques espinoses com el GAL: “El còmic mostra, també, la utilització política del terrorisme a través del GAL, dels serveis secrets o, fins i tot, dels partits polítics”. Las oscuras manos del olvido, a part de ser una de les grans novetats del panorama estatal del còmic, suposa una primera al·lusió en forma de vinyeta al terrorisme d’ETA, una temàtica que anteriorment havia aparegut a altres còmics de manera col·lateral, però mai d’una manera tan crua, directa i intensa com la que plantegen Cava i Seguí en el seu nou volum.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF