Les arrels de la misogínia occidental
Tal com recorda Gabriel Ensenyat, el descobridor del manuscrit, “la misogínia té uns fonaments ben arrelats en el judeocristianisme i un suport en determinats autors del món clàssic”. D’acord amb el Gènesi, Eva fou creada a partir d’una costella d’Adam. Aquest episodi s’interpretà en el sentit que la dona és inferior a l’home, de manera que la seva necessària subordinació ve a constituir un mandat diví.
Segons el mite judaic, però, la dona, en mossegar el fruit prohibit i compartir-lo amb l’home adàmic, fou també la responsable de l’expulsió del Paradís Terrenal. A partir d’aquí nasqué la seva identificació amb el dimoni. Al segle I sant Pau escriuria: “No sabeu que cada una de vosaltres és una Eva? [...] Vosaltres sou la porta del dimoni, les que vàreu desfer el segell d’aquell arbre prohibit”. Jesús, en canvi, no fomentaria aquesta misogínia, sinó més aviat el contrari -en les primeres comunitats cristianes les dones tingueren un protagonisme destacat.
En la mitologia grega, l’Eva hebraica seria identificada amb Pandora. Igualment va causar la perdició de la humanitat en obrir la famosa capsa de Pandora, d’on sortiren tots els mals. Seria a Grècia on naixeria un dels pares de la misogínia occidental, Aristòtil. Aquest filòsof del segle IV aC fou el primer a codificar la pretesa inferioritat femenina, tot assegurant que la dona és un “home mutilat”. A partir d’ell s’imposà la idea que la dona no pensa amb el cap, sinó amb l’úter o hystéra (“les darreres parts”) -d’aquí naixeria el terme histèria.
A partir d’aquest fonament ginecològic, l’aspecte més negatiu de la misogínia seria la menstruació, dipositària de molts dels mals del gènere femení i origen del famós dret de pernada medieval. Aquesta pràctica es justificava en la necessitat de contrarestar per part dels senyor els suposats maleficis de la sang menstrual de la verge que es disposava a contreure matrimoni.
