Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Per acabar amb la fam, menjau-vos els nins

Ensiola publica ‘Una humil proposta’, de Jonathan Swift, clàssic de la literatura satírica

Quina és la millor manera d’acabar amb la pobresa d’un país on la majoria de la població viu sense res i on els pares en passen un fum per dur un rosegó de pa a la boca dels fills? Aquesta és la qüestió que, a principi del segle XVIII i referida concretament a Irlanda, es plantejà Jonathan Swift (Dublín, 1667-1745), l’autor d’ Els viatges de Gulliver. El 1729, Swift publicà un pamflet titulat Una proposta humil per evitar que els fills dels pobres d’Irlanda siguin una càrrega per als pares i el país i perquè la comunitat en pugui treure profit. Hi exposava, amb arguments de tota classe i en un to propi dels tractats de socioeconomia, que la millor solució contra la pobresa de l’illa era cuinar i menjar-se els nins d’un any d’edat... Vol dir això que Una proposta humil és un pamflet bàrbar i inhumà? De cap manera: és una obra mestra de l’humor satíric angloirlandès. I ara l’editorial Ensiola n’ha publicat la versió catalana en una notable traducció de Joan Melià i Cathy Sweeney.

Mentalitat colonial

Tot i que havia nascut a Irlanda, Jonathan Swift era un home de família i mentalitat angleses, que havia estat educat en col·legis anglesos, que tenia com a màxima ambició a la vida fer carrera a Londres i que, en la seva maduresa, va acabar sent el degà de Saint Patrick, la catedral anglicana d’Irlanda. A pesar de tot això, Swift era conscient de les injustícies i les mancances que patien els catòlics del seu país.

Com explica Cathy Sweeney en la introducció del volum, moltes d’aquestes injustícies tenien l’origen en les Lleis Penals de 1695, que la minoria protestant d’Irlanda obligà a establir al rei Guillem d’Orange. “L’objectiu era anorrear el catolicisme”, escriu Sweeney. Per això, amb aquestes lleis, es provà d’excloure els catòlics de la societat civil i mantenir-los en l’escaló més baix de l’escala social: se’ls prohibí d’exercir càrrecs públics i de desenvolupar professions com el comerç o l’advocacia, se’ls va impedir de “rebre ensenyament i educar els seus fills” i “se’ls desposseí dels béns”. Davant aquesta situació, Swift va escriure diversos pamflets per millorar les condicions de vida dels irlandesos catòlics. Fart que l’ignorassin quan feia propostes ponderades i serioses, va tirar pel dret amb Una humil proposta, “el més dur i mordaç de tots els que va fer”, segons Sweeney.

Una humil proposta adopta les formes i el to de l’assaig, i marca el patró modern del gènere de la sàtira, que consisteix a dir les barbaritats més aparentment passades de rosca per, de sotamà, posar en evidència una situació injusta i denunciar-la. Entre els arguments de Swift per convèncer de les bondats i la utilitat de la seva proposta, per exemple, hi ha que la carn dels infants serviria per alimentar la gent, i la pell, per fer-ne vestits, que contribuiria a “reduir el nombre de papistes” i que seria un incentiu perquè les mares tinguessin més cura dels infants. L’acidesa és brutal. I la crítica, ferotge. Com quan Swift indica que els nins irlandesos serien un aliment “especialment apropiat” per als terratinents protestants, que, “com que ja han devorat la majoria dels pares, sembla que són els qui tenen més drets sobre els fills”.

Aquesta mordacitat en la denúncia s’explica, segons el cotraductor de l’obra, Joan Melià, perquè “ Una humil proposta és producte del desencís d’un autor ja prou madur i independent, que desconfia de la bondat del sistema polític i social i de la seva capacitat per millorar la societat”. Melià també destaca que, en aquella època, “Swift ja havia pres partit clarament contra la repressió anglesa i el colonialisme en general”. Melià i Sweeney valoren la vigència d’una obra com aquesta en un moment de crisi com l’actual. Aquesta edició d’Ensiola es completa amb una coberta i unes il·lustracions magnífiques d’Andreu Terrades, on es veu una mordala de cranc que, progressivament, va devorant un rostre humà. Pur Swift.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF