Cultura 01/08/2013

Vigor musical contra vacuïtat decorativa

1 min

En un món ideal, el potent muntatge de Claus Guth de Lucio Silla que vam veure fa unes setmanes al Liceu aniria acompanyat de la versió musical que Marc Minkowski ofereix a Salzburg. Des de l'obertura, el director francès va imposar un impuls irresistible que omplia d'energia la partitura d'un Mozart de 15 anys, amb uns Musiciens du Louvre Grenoble roents. Minkowski es prenia seriosament l'obra, cosa que es pot dubtar del director d'escena, Marshall Pynkosky: arquitectures palladianes, gestualitat artificiosa i exagerada, colors tènues, coreografia ridícula, tot estava al servei d'un decorativisme vacu. Aquest muntatge es va estrenar en la passada Mozartwoche de Salzburg, la setmana dedicada a l'obra de Mozart, i es podia haver quedat allà.

L'únic blasme que es pot fer a Minkowski és la potinejada de la partitura: a banda de talls a tort i a dret, afegeix una llarga escena de la versió que del mateix llibret va fer Johann Christian Bach per donar més oportunitats de lluïment al tenor protagonista, sobretot quan es tracta de Rolando Villazón. El magnetisme del mexicà no va amagar una prestació flagrantment fora d'estil. L'àgil Giunia d'Olga Peretyatko i el tendre Cecilio de Marianne Crebassa van fer pujar el nivell vocal.

stats