Venècia aposta pel cinema que reflecteix la crisi

Venècia.El 18 de juliol, durant la presentació a la premsa de la 70a edició de la Mostra de Venècia -el certamen cinematogràfic més antic del món-, Alberto Barbera, director artístic del festival, va defensar que "el cinema és un mirall de la realitat" i que no ens podem queixar "si l'actual cinema d'autor ofereix una imatge del present poc reconfortant". Va ser un reconeixement de la capacitat del setè art per dialogar amb la realitat, que, segons Barbera, és el principal fil conductor de les 53 noves pel·lícules (de 33 nacionalitats diferents) que es podran veure aquest any a Venècia.

"Un del temes recurrents de les pel·lícules del festival serà l'absència d'expectatives de futur", va explicar Barbera, una qüestió palpable en els arguments de films com Miss Violence , del grec Alexandros Avranas, on s'investiga el devastador suïcidi d'una nena d'onze anys, o a L'intrepido , de l'italià Gianni Amelio, on un home a l'atur es dedica a substituir durant unes poques hores gent que s'ha d'absentar puntualment de la seva feina.

Documental sobre Rumsfeld

El compromís del festival amb la realitat també es manifesta en la inèdita decisió d'incloure a la secció oficial competitiva dues obres documentals: The unknown known, d'Errol Morris, sobre la controvertida figura de Donald Rumsfeld, i Sacro GRA , de Gianfranco Rosi, sobre la vida als suburbis de Roma.

El dramàtic estat de la qüestió social que, segons Barbera, posen de manifest els films seleccionats connecta amb algunes de les ombres que envolten la Mostra. A la compareixença de premsa, el director del festival no va amagar que darrere del minvant nombre d'estrelles de Hollywood que visiten el certamen venecià hi ha, entre altres, raons econòmiques. "Portar les estrelles i el seu seguici fins al Lido [l'illa veneciana on se celebra el festival] costa una quantitat enorme de diners", va revelar Barbera, al mateix temps que s'escudava defensant el valor artístic de la Mostra per sobre de la llei del glamur. "No és la nostra feina portar estrelles a la catifa vermella del festival", va dir.

Scarlett Johansson i Nicolas Cage

Malgrat que el Festival de Venècia del 2013 potser no serà recordat per l'allau d'estrelles, la Mostra tindrà la seva quota necessària de glamur gràcies a la presència d'actors nord-americans com Nicolas Cage, que arribarà al Lido per presentar Joe , de David Gordon Green -on interpreta un expresidiari que es transforma en la improbable figura paterna d'un noi sense família-, i Scarlett Johansson, que protagonitza Under the skin , l'esperada nova pel·lícula de Jonathan Glazer.

La desfilada estel·lar la completaran James Franco, que visitarà Venècia en qualitat de director de Child of god , adaptació de la novel·la homònima de Cormac McCarthy, i els protagonistes del film d'inauguració, Gravity , un thriller de ciència-ficció dirigit per Alfonso Cuarón i en què Sandra Bullock i George Clooney interpreten dos astronautes que queden perduts a l'espai quan el seu transbordador pateix una averia.

Tots aquests films formen part de l'àmplia representació britànica i nord-americana, que convertirà l'anglès en l'idioma predominant de les projeccions del festival. Fins a nou dels vint títols a competició són de procedència anglosaxona, incloent-hi la pel·lícula australiana Tracks , dirigida per John Curran i protagonitzada per Mia Wasikowska. Els nous films de Stephen Frears ( Philomena , amb Judi Dench) i Terry Gilliam ( The zero theorem , amb Christoph Waltz) injectaran al festival dosis extres de prestigi autoral i lluentor actoral.

Més enllà dels dubtes generats per la crisi -accentuats per la creixent fortalesa del Festival de Toronto, que se celebra en dates pròximes a la Mostra-, el festival venecià segueix fidel a la seva condició de necessari reducte del cinema d'autor més lliure i exigent. Aquest any, la quota cinèfila té com a principals protagonistes el francès Philippe Garrel, que torna a parlar de sentiments en clau autobiogràfica a La jalousie ; el taiwanès d'origen malaisi Tsai Ming-liang, que intentarà amb Jiaoyou (Stray dogs) alçar-se amb el seu segon Lleó d'Or després del que va aconseguir l'any 1994 amb Vive l'amour , i la nord-americana Kelly Reichardt, que amb Night moves aspira a consolidar-se com una de les veus més singulars de l' off - Hollywood amb una història sobre activisme mediambiental.

El nou film de Miyazaki

Les altres atraccions cinèfiles del festival arribaran de la mà del mestre de l'animació japonesa Hayao Miyazaki, que a Kaze tachinu (The wind rises) viatja fins al Japó de la Segona Guerra Mundial, i del prestigiós cineasta israelià Amos Gitai, que amb Ana Arabia busca el diàleg entre jueus i àrabs a través d'un únic pla seqüència de 84 minuts.

A més, fora de competició es podrà veure el controvertit film sud-coreà Moebius , que Kim Ki-duk -guanyador l'any passat del Lleó d'Or amb Pietà - s'ha vist obligat a tornar a muntar per esquivar la censura del seu país, que n'havia prohibit l'estrena a causa de les crues escenes de violència i incest. Finalment, l'heterogeni menú cinematogràfic de la Mostra es completarà amb el documental The Armstrong lie , sobre el cas de dopatge del ciclista Lance Amstrong, i Yurusarezaru mono ( Unforgiven ), de Lee Sang-il, un remake japonès del western Sense perdó , de Clint Eastwood.

Llegendes homenatjades

En un esforç per mantenir viva la memòria del setè art, la Mostra tornarà a oferir una selecció de films restaurats a la secció Venezia Classici, i tres vaques sagrades del cinema mundial rebran l'homenatge del festival. El nord-americà William Friedkin, director de films com ara French connection (1971) i L'exorcista (1973), i tot un emblema del Nou Hollywood dels anys 70, serà reconegut amb el Lleó d'Or honorífic pel conjunt de la seva carrera.

La Biennal de Venècia entregarà el premi Persol, reservat a "una llegenda del cinema internacional", al veterà cineasta polonès Andrzej Wajda, que a més presentarà a la secció oficial fora de competència Walesa , un abordatge ficcional a la vida del sindicalista, polític i Nobel de la pau Lech Walesa.

Finalment, el premi Glory to the Filmmaker, entregat per la rellotgera Jaeger-LeCoultre, recaurà en el cineasta italià Ettore Scola, un dels pares de la commedia all'italiana , que aprofitarà el viatge a Venècia per presentar el seu nou film, Che strano chiamarsi Federico! , una reflexió sobre la seva amistat amb Federico Fellini.