Toni Amengual: “Existeix un caràcter insular, una mica endogàmic, en què tothom es tanca”

PalmaTot i que va començar amb estudis de biologia, “perquè tenia sortida”, la fotografia era i és la passió de Toni Amengual (Mallorca, 1980). A la Nit de l’Art el vàrem trobar al Solleric amb l’exposició Holy Days, dedicada a la indústria turística. Una Nit que ell demana que sigui “extensible durant tot l’any”, encara que reconeix que hi ha un “caràcter insular” que ho impedeix.

Què mostrau amb Holy Days?

La idea era tocar temes que m’afecten personalment, i la indústria turística a Mallorca n’era un que sempre havia volgut treballar. Vaig intentar recollir documentació i fer una cosa més directa, però no m’acabava de quadrar. Però un dia, de casualitat, era a Punta Balena i vaig veure uns objectes de souvenir. Vaig observar que hi havia condensada molta informació, perquè el mateix objecte ja diu molt d’allò que volia explicar: quina és la idea de l’illa que s’enduen els turistes. La premissa dels objectes és que tinguin la paraula Mallorca. A l’exposició hi ha els objectes posats en vitrines i, al costat, la seva fotografia, com si fossin joies. Hi ha tot un joc de què és art i què no ho és, a través de la idea de quina imatge és la que projectam cap a fora.

El turisme ha influenciat l’art i la cultura aquí, a les Illes?

Almenys a mi m’interessen les coses que socialment tenen una repercussió. I sí, el turisme influeix en la cultura. De fet, m’agradaria treballar el còctel que tenim els mallorquins, amb les nostres tradicions ancestrals i molt arrelades i, per altra banda, la multiculturalitat del segle XXI, produïda pel turisme. Això genera una tensió que acaba per definir el caràcter mallorquí que existeix.

Creis que aquests vint anys la Nit de l’Art ha estat l’espai on s’han fusionat aquestes influències?

Podria ser. El que és evident és que la Nit és una festa social. I està bé, perquè s’obren les portes per mostrar l’art, i que tothom pugui participar-hi és fantàstic. Ara, que sigui només un vespre a l’any, aquest és el tema. Si poguéssim fer-ho extensiu durant tot l’any, i que hi hagi uns programes de continuïtat i per mantenir l’interès sobre la cultura i l’art més enllà d’una sola nit, seria molt millor.

Però les institucions públiques haurien de treballar amb això...

Vull pensar que ho estan fent. Encara que he de dir que, per la meva experiència i en el camp concret de la fotografia, vaig haver de partir perquè aquí no he trobat un substrat en el qual desenvolupar la feina. I crec que es podria fer molta més feina.

I a Barcelona n’heu trobada?

Sí. Allà és un tema d’estadística: hi ha molta més gent perquè també hi ha molta més demanda. I, per mi, reps molts més estímuls, molts més inputs que no pas aquí. I gairebé tots són de companys meus, és a dir, que no té res a veure amb el fet que m’arribin estímuls de grans artistes.

Voleu dir que la gent d’aquí no hauria d’anar-se’n?

S’hauria de treballar perquè no se n’anassin. Però també és un tema del caràcter insular que existeix, tenc aquesta sensació. Una mica endogàmic. En comptes de centrar-se en els elements propis, per què no compartim?, per què no ho posam en comú?, per què no ho feim més fluid? Doncs no. Tothom aquí es tanca, fa allò que és seu, amb por que la resta se n’assabenti. Això m’ha passat. Pens que com més transparència, com més horitzontal ho féssim tot, millor. I tenir la concepció que si ens ajuntam, hi sortirem tots guanyant.

Com a fotògraf, què pensa d’Instagram?

És molt positiu, perquè es parla de fotografia. Tot i que és cert que la gent hi està bolcant moltes coses, no té consciència plena de la lectura que se’n pot fer. I amb els mòbils s’ha intensificat una cognició multitasca -rebre multitud d’ inputs i ser capaç de crear sinergies-, i això potencia la creativitat.