Steven Munar viatjà fins a Porreres amb el seu TimeTraveller

PalmaTalment un trobador, el mallorquí Steven Munar continua fent voltar Time Traveller (Miracle Records, 2013), el seu quart disc en solitari, acompanyat de la seva The Miracle Band, amb la qual, però, no trepitjava Mallorca des del darrer concert amb banda el 2010 al teatre Xesc Forteza. Dissabte tingué una nova ocasió a Es Centro de Porreres: tornà amb el grup al complet per fer brillar el cançoner d’un darrer àlbum que el mostra amb una dimensió del folk i el rock molt més oberta i completa.

Amb una formació que varia, en part, de la que va enregistrar el disc: el lloc de Julianne Heinemann -col·laboradora de Delafé y Las Flores Azules- ara l’ocupa Amaia Hernández a les veus i Jonny Owens a la guitarra solista. La resta, repeteix: David López al baix, Jordi Farreras a la bateria i Marc Tena -el productor dels tres darrers discs seus i amb qui col·labora d’abans que el 2003 es dissolgués el seu anterior grup, The Tea Servants-, a la percussió i veu.

Exili

Fa 19 anys que Steven Munar viu a Barcelona. S’hi exilià el 1995, just quan havia deixat enrere The Walk, el seu grup embrionari dels vuitanta, per formar The Tea Servants amb el seu inseparable guitarrista Miguel Pérez, amb la intenció que la seva carrera prengués més força. Va ser just abans d’editar el seu disc més referenciat, el Police Looking After Thieves (1996): una rara avis quant a referències musicals -de Frank Zappa o Captain Beefheart a XTC o David Bowie- per les tendències de mercat d’aleshores. El 2012 Steven Munar va decidir reeditar aquell treball i fer renéixer la banda original per fer uns pocs concerts de celebració en ciutats com Barcelona i Saragossa. Mallorca es va resistir. “La reivindicació era necessària, ja que és un disc únic a l’Estat”, justifica Steven Munar en un acte de justícia. Ara, que enguany precisament es compleixen vint anys de The Tea Servants, pròximament ho festejaran amb una nova reedició: la del tercer i penúltim disc del grup, Higher (2001), d’on, per cert, Steven Munar ha recuperat dues cançons per actualitzar-les en el seu Time Traveller : City of Cats i Shiny Day. “Sentia que necessitaven una nova lectura”, assumeix el músic, qui justifica que “ara per celebrar els vint anys crec que és de justícia tornar a escoltar el Higher, perquè pens que és un disc amb una gran frescor, fins i tot avui dia; a banda que la idea és editar-lo en vinil, la qual cosa ho fa encara més especial, perquè serà l’estrena del grup en aquest format”. Aquesta nova masterització del Higher podria tornar a reactivar The Tea Servants damunt dels escenaris, encara que sigui puntualment, per celebrar-ne la reedició. Una incògnita que encara està enlaire.

Amb tot, però, “tinc en projecte col·laborar amb el músic, resident a Madrid, Pablo Sciuto i enregistrar algunes cançons junts”, confessa Munar en relació a la seva activitat més imminent. Per ara, Time Traveller és per dret propi el disc d’Steven Munar definitiu. “És el de més varietat estilística, ja que a més de folk-rock hi ha pinzellades de soul, blues i, fins i tot, gospel”, reconeix. Tant es deixa la pell en un rock majestuós, de l’ordre de Nick Cave, com s’endinsa en el folk d’aires d’espirituals negres com de bossa nova. “És el disc amb què he passat més temps a l’estudi i que més he dedicat als arranjaments”, afirma .Una lluminositat i color que també li atorguen els duets de veu femenina.

Toni Monserrat, qui va ser el cantant i compositor d’un dels grups felanitxers emblemàtics de finals dels vuitanta, Murder in The Barn, no podia ser el millor acompanyant del concert d’Steven Munar. Dos coetanis d’aquella dècada compartiren l’escenari.