El Robert Graves més desconegut

Palma“Robert Graves va inventar un metallenguatge usant gramàtica incorrecta perquè l’anglès sonàs a català. Va fer relats de color local. Els protagonistes parlen en l’idioma britànic, però tu els sents parlar mallorquí”, explica Joana Maria Seguí, professora de Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i autora de la tesi doctoral sobre l’escriptor anglès.

Aquesta és només una petita visió de l’obra de l’autor de Jo, Claudi, entre moltes altres. És el focus de la seva estada a Deià, on va passar gran part de la seva vida. William Graves, fill de l’escriptor, i Seguí organitzen el XII Congrés Internacional Robert Graves: humor, ironia, tragèdia i grotesque, que té lloc a Palma i Deià. El congrés començà ahir i dura fins dissabte, dia 12, amb l’objectiu central d’estudiar la part més humorística de l’obra de l’autor.

“Escric poemes per a poetes, i sàtires i grotesques per a graciosos. Per al públic en general, escric prosa”, va dir Robert Graves el 1945. Ja amb un to una mica irònic, l’escriptor autodefinia la seva obra.

Aquest XII Congrés inclou un seguit d’activitats centrades en el vessant còmic de l’autor. Joana Maria Seguí explica que Graves sempre deixava els mallorquins ben parats en els seus textos, mentre que els forans acabaven amb problemes, des d’una perspectiva còmica.

Com a novetat respecte de les edicions anteriors, enguany s’organitza un acte dedicat als poemes musicats de Graves. També, a l’edifici de la Riera de la UIB, es realitza una exposició de la seva poesia lligada a la guerra, commemorant el centenari de l’inici de la I Guerra Mundial, que afectà, malauradament, el poeta.

Un autor ignorat a Mallorca

La figura de Robert Graves ha passat gairebé desapercebuda a l’illa de Mallorca, tot i ser-ne resident des del 1929 fins a la seva mort, el 1985. Només arribar a Palma va hostatjar-se al Gran Hotel, avui seudel CaixaFòrum. Allà mateix, ahir presentaven el congrés el seu fill William, Joana Maria Seguí, Patrick Villa, tresorer de la Fundació Robert Graves, i Carl Hahn, bibliògraf de la seva obra. Al congrés, s’hi han inscrit unes 60 persones, però gairebé totes de fora de les Balears.

“Volem fomentar l’interès en Graves”, explicava el fill de l’escriptor, per lluitar contra l’oblit de la seva figura a Mallorca. A través de la fundació, se cedeix l’ús d’un poema de Graves que parla sobre la seva cara, Face in the mirror. Així, a les escoles, segons indica William Graves, els infants realitzen un treball en què han de descriure el seu rostre. Des de la fundació es té l’esperança que, amb vista al futur, algun d’aquests nins senti interès per l’obra de l’autor.

Els seus textos, segons Seguí, permeten “conèixer l’evolució del poeta, la seva experiència amb la guerra i la seva impressió” en les descripcions que hi fa. També són interessants “els poemes d’amor i el domini del llenguatge”. Tot plegat “hauria de despertar l’interès de la joventut”, idealitza Seguí.

Una obra i desenes d’idiomes

Graves ha estat traduït, entre altres, al japonès, al serbi, al turc i, fins i tot, al llatí, assenyalà Carl Hahn. Existeix més prosa que lírica, ja que “els poemes són més difícils de traduir”. A més a més, des de la Fundació Robert Graves asseguraven que la traducció de l’anglès al català és molt més senzilla que no al castellà. L’obra de Robert Graves es continua editant i sembla que no aturara. “Malgrat la baixada d’interès que es va produir en els anys setanta, arran de la seva mort, l’autor va començar a ser redescobert”, assenyalaren els presents.