Quatre generacions d'artistes homenatgen Rosselló-Pòrcel i Villangómez

El compromís amb la cultura, el medi ambient i l'educació marcaren l'acte, al cor de Gràcia

El Centre Artesà Tradicionarius, al cor de Gràcia, a Barcelona, quedà petit ahir vespre per a l'homenatge popular a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez en un recital poeticomusical que integrà memòria i reivindicació amb el fil conductor de l'obra d'ambdós poetes.

Dues reclamacions concretes i reiterades en l'actualitat mediàtica es feren presents amb força al llarg de les lectures: la "revolta" de les aules balears -definida així per Irene Jaume, del grup de suport a la vaga promoguda per l'Assemblea de Docents, que va participar en l'acte- i l'oposició a les prospeccions petrolíferes al golf de València, prop de les Pitiüses -la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats, també pujà a l'escenari. Aquest va ser també un dels arguments del sermó de s'Homo des Senalló, l'alter ego de l'actor formenterer Miquel Costa, que repartí estopa en un estil que ja l'ha duit que li "facin la creu" a alguns espais del país. Amb el senalló a l'espatlla, la boina, els calçons per damunt la cintura i encorbatat -la transformació es materialitza després que l'actor es prengui una copa de conyac-, repassà les procedències de la concurrència: eivissencs, formenterers, mallorquins, menorquins, valencians i catalans, "estau massa a prop per no tenir-hi res a veure" i els va fer befa perquè viuen "en uns països que no existeixen". La reivindicació dels vincles entre els Països Catalans amarà tot l'acte.

Biel Majoral recità Una rosa als versos, de Rosselló-Pòrcel, un poema que el va dur a "cercar la rosa perduda" del mallorquí per trobar-la en La rosa de paper, del valencià Vicent Andrés Estellés, que després cantà. Majoral explicà que, en cercar el poema del mallorquí per llegir-lo en aquest homenatge, trobà, dins del llibre, un bitllet de tren -Barcelona-Cornellà- dels anys 70, i "s'emocionà en pensar que aleshores ja llegia Rosselló-Pòrcel" als seus alumnes. Digué que ara hi guardarà, en aquest mateix poemari, el bitllet de metro amb què viatjar ahir, "per tornar a emocionar-me en trobar-lo d'aquí a cent anys".

La política del govern central respecte de la llengua i la cultura catalanes fou també el leit-motiv de la prèvia del cantautor Feliu Ventura. El de Xàtiva es va lamentar que "una de les conseqüències del procés (independentista a Catalunya) que fa una part del nostre país és que qui anem a 'pillar' som els valencians". Ventura cantà Cançó pensarosa, de Villangómez. Precisament uns dels versos més celebrats de l'eivissenc -voler l'impossible ens cal / i no, que mori el desig, Cançó de vesprada, llegida durant l'acte per Sebastià Bennasar- van servir al també poeta Carles Rebassa per introduir la reivindicació nacional després d'haver pujat a l'escenari exhibint la camiseta verda de suport a la vaga docent.

La gala, presentada per l'escriptora, periodista i col·laboradora de l'ARABalears Llucia Ramis i el músic i agitador cultural Martí Sales, reuní artistes de diverses generacions i de tot l'àmbit cultural català en allò que Taverners -que musicaren A Mallorca durant la Guerra Civil, de Rosselló-Pòrcel- definiren com un "acte imprescindible de dignitat nacional". Des d'Isidor Marí fins a Pau Alabajos, passant per Projecte Mut, Jordi Montáñez, Quin Delibat i Meritxell Gené pel que fa a la música. I de Maria Antònia Massanet i Joana Abrines a Joan Alfons Marí, Biel Mesquida i Xavier Abraham si parlam de les veus poètiques. Tancaren Ebri Knight, del Maresme, reivindicant la terra i animant els assistents a signar contra les prospeccions petrolíferes prop de les Pitiüses. Ramis i Sales van reblar el clau de la vetllada reivindicant l'actitud "vitalista i resistent" de Villangómez i Rosselló-Pòrcel, dues veus "sense les quals no s'entén la poesia catalana d'abans de la guerra ni la de després". La conclusió? La literatura catalana "no es pot entendre sense les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses: poques vegades un territori insular, crioll, i petit, ha aportat tant la matriu de la seva cultura".

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF