Porumboiu sorprèn Locarno amb 'Metabolisme'

Locarno (suïssa)El músic i cineasta Quentin Dupieux ha esdevingut un habitual del festival de cinema de Locarno. Almenys les seves cintes, perquè ell no ha vingut a presentar la seva última obra, Wrong Cops , la tercera que el certamen helvètic acull a la seva Piazza Grande. Les anteriors van ser Rubber , un film sobre un pneumàtic assassí vist a Sitges amb força èxit, i la dement Wrong , que fa un any va passar-hi amb més pena que glòria. Deu ser per això que encara se'l recorda per Rubber ; és com si Wrong no hagués existit mai. Sigui com sigui, Dupieux té els seus admiradors i es van fer sentir en la projecció de premsa de Wrong Cops amb dues tandes d'aplaudiments al final del film.

Comparat amb la seva pel·lícula anterior, Wrong Cops sembla un clàssic de la comèdia, però en realitat participa en el mateix sentit de l'humor destraler i anàrquic, absurd i no sempre brillant. Aquesta vegada, com si Santiago Segura i el seu Torrente fossin els models de referència, Dupieux se centra en un grup de policies corruptes i criminals: n'hi ha un que ven droga inserida en rates mortes, un altre deté noies només perquè li mostrin els pits, una altra fa xantatge a un company que va fer porno gai en el passat...

La cinta neix d'un curt que es va presentar el 2012 a Canes, Wrong Cops: Chapter 1 , que protagonitzaven el cantant Marilyn Manson, admirador de Rubber, i Mark Burnham, que aquí encarna el protagonista, el policia traficant de droga. Manson també hi apareix en un paper secundari força oposat a la seva imatge pública: un adolescent amb gorra de beisbol -i ungles pintades de negre, aixo sí- segrestat pel protagonista. "Manson, com a actor, no vol aparèixer en rols en què se'l relacioni amb la seva imatge", va dir el productor Gregory Bernard, que va afegir que la relació entre el cantant i Dupieux "no ha acabat i probablement faran més coses junts".

De la comèdia al metacinema

Pel que fa a la secció oficial, un dels films més esperats per crítics i distribuïdors era la nova cinta del romanès Corneliu Porumboiu, un dels exponents més prometedors del nou cinema romanès, que als últims anys es fa sentir als festivals importants. Aquesta nova generació, descoberta el 2005 arran de l'estrena de La mort del senyor Lazarescu de Cristi Puiu, es caracteritza per la utilització recurrent dels plans de llarga durada i apel·la a la captació dels fets des d'un punt de vista neorealista. Un cinema estimat als festivals, no tant a les sales comercials.

En un panorama general de cintes romaneses d'argument dur i sense concessions, Porumboiu va destacar el 2006 amb la deliciosa comèdia 12:08 a l'est de Bucarest , que reflexionava sobre la caiguda de Ceacescu. Per això s'esperava ahir que Quan el vespre cau sobre Bucarest o Metabolisme continués pel camí de la comèdia, un gènere que també havia abordat en un film previ.

En canvi, Porumboiu va presentar un exercici metacinematogràfic protagonitzat principalment per un director de cinema i una de les seves actrius que parlen i parlen sobre l'escena que han de rodar, sobre uns assaigs que no veiem, sobre altres companys... Estructurada en setze plans seqüència, algun dels quals estàtics, s'inicia amb un de molt significatiu: una conversa dins d'un cotxe entre director i actriu en què l'home li explica les virtuts del rodatge en digital per captar la realitat sense límit de durada. Tota una declaració d'intencions de Porumboiu que podria funcionar com a lema del cinema dels seus col·legues.