Cultura 18/08/2013

Pedro Maisterra: "Som l'antítesi del marxant clàssic"

Instal·lat en un apartament de lloguer, es dedica a visitar amics i col·leccionistes perquè, segons afirma, "a Mallorca percep una energia en certs col·leccionistes i agents artístics que no he trobat enlloc".

Cristina Ros
3 min

Aquest any, Pedro Maisterra (Pamplona, 1976) ha triat una barriada de Palma per als 25 dies de vacances que tenia. Instal·lat en un apartament de lloguer, es dedica a visitar amics i col·leccionistes perquè, segons afirma, "a Mallorca percep una energia en certs col·leccionistes i agents artístics que no he trobat enlloc". Tot i que el codirector de la galeria Maisterravalbuena, de l'artístic carrer del Doctor Fourquet de Madrid, admet que coneix "poc" l'escena artística de les Illes, en canvi, diu, "sí que conec força bé una sèrie de col·leccionistes mallorquins amb la mirada molt oberta, molt compromesos, que viatgen molt, que es mantenen permanentment informats, que són molt actius i que desenvolupen una tasca que va molt més enllà de la simple compra d'obres d'art. Són col·leccionistes com cal, que donen suport a un artista, a una galeria o a diversos museus i projectes. I això no és habitual. També els he escoltat dialogar entre ells amb absoluta llibertat, discutir i compartir els dubtes. Ho destac perquè és extraordinari".

També col·leccionistes com els mallorquins que esmenta, artistes emergents però força ben posicionats a l'escena internacional, directors de museu i altres agents del sector segueixen de prop la galeria Maisterravalbuena de Madrid, per no perdre l'ocasió d'estar informats i conèixer els artistes joves més interessants del moment.

Tasca vocacional

Pedro Maisterra és conscient de les dificultats de l'aposta que va fer amb Belén Valbuena quan varen obrir, el 2007, una petitíssima galeria a Madrid. Fa un any, la traslladaren a un local més gran del mateix carrer, veí del museu Reina Sofia i de La Casa Encendida. El repte és treballar amb artistes molt joves, amb obres de preus encara relativament econòmics, però que han començat a ser cridats amb insistència per biennals, museus, centres d'art i galeries d'arreu del món. "És un sector molt complicat, el de les galeries dedicades a l'art emergent de ressò internacional. És una tasca absolutament vocacional. De fet, com a negoci, és una autèntica bogeria, perquè cal invertir molt en els artistes joves. S'ha de ser a moltes fires, a totes les bones. Per ser-hi, t'exigeixen que facis almenys quatre o cinc exposicions l'any. Has de viatjar contínuament, produir obra, organitzar esdeveniments o ser-hi present. Tot això costa molt", afirma el galerista.

Creu que el galerista d'avui, o almenys així com ell concep aquesta tasca, "és l'antítesi del marxant clàssic. El galerista actual és molt més actiu que abans. A més, ens hem convertit en autèntics productors. Avui els artistes fan servir un llenguatge que exigeix una producció de l'obra. Si nosaltres no ho feim, l'obra no existirà".

Biennals, nits de les galeries, inauguracions, nits en blanc... Maisterra assegura que "la promoció de l'art s'està fent a cops d'esdeveniments. D'una banda, el fet que les galeries treballem amb uns objectius compartits és molt positiu. I un dels grans reptes comuns que tenim en aquest moment és treballar per recuperar l'hàbit de visitar les galeries que hi havia per part dels aficionats a l'art, i que s'està perdent".

Maisterra, que actualment coordina el grup de treball "Galeries i col·leccionistes privats davant els nous reptes interprofessionals" per a l'Institut d'Art Contemporani (IAC) , té clar que "tractar el col·leccionista com a client és un gran error dels galeristes. Primer, el col·leccionista ha de ser lliure per fer la seva elecció; si no és així, mai no farà una bona col·lecció. També cal dir que el col·leccionista hauria de ser un agent més en la plataforma artística, un agent a tenir molt en compte, perquè a més de poder ajudar en molts de sentits, maneja una gran quantitat d'informació. Necessitam un col·leccionisme compromès, que no només compri obra, sinó que doni un suport integral a l'artista".

Artistes singulars

Ell, que afirma que des de la galeria promou els artistes en qui creu de veres, sobretot treballa per donar-los visibilitat. Per què uns artistes i no uns altres? Pedro Maisterra és contundent en aquest sentit: "D'un artista em fix en allò que no veig en els altres. Vull poder identificar-ne el llenguatge, que vegi que és singular i que ha passat molt de temps reflexionant en la pròpia obra. Això, independentment de les qüestions de gust. Mai no fitxaria un artista només perquè m'agradàs. Vull que tingui un discurs original i, després, veure com el materialitza".

Respecte de la dedicació a l'art més jove, quan se li demana si no tem que, amb el pas dels anys, aquests artistes pels qui ha apostat no tinguin visibilitat, que hagin abandonat o que la seva trajectòria els hagi duit per camins menys interessants, Maisterra contesta amb franquesa: "Això no ho pots saber. Però si veig un artista jove que em crida poderosament l'atenció, invertiré en la seva obra i en ell. Almanco, que no sigui perquè no ho vaig fer".

stats