El Mercat de les Flors mostra el ‘Secret’ de Johan Le Guillerm

Annecy (França)Johan Le Guillerm té els ulls blaus, molt clars, i és home de poques paraules. Quan surt a la pista es transforma: es posa dins la pell d’un personatge que recorda un torero, un científic boig, un alquimista, un mag, un clown abstret o una estrella del rock i executa els números increïbles de l’espectacle Secret davant del públic que s’ha congregat a dins de la seva carpa. Fins fa pocs dies la tenia instal·lada al Teatre Des Haras, un espai de la Scène Nationale d’Annecy, i a partir de demà i fins al dia 21 la plantarà a la plaça Margarida Xirgu dins del cicle Circ d’Ara Mateix, organitzat pel Mercat de les Flors. Veure Le Guillerm a Barcelona és una oportunitat gairebé única. Francesc Casadesús, el director del Mercat, havia fet molts intents per programar l’espectacle del francès, però els nombrosos compromisos internacionals de l’artista ho havien impedit.

Abans de la funció, Salvador García, el director del Teatre Nacional de l’Alta Savoia, explicava que les claus de l’espectacle es troben en “l’equilibri, el moviment, la lentitud, el temps, l’animalitat i la ciència”. El mateix artista, considerat un dels grans renovadors del circ contemporani, tampoc és gaire més explícit i, a més, és molt restrictiu pel que fa a la difusió d’imatges del seu espectacle. Le Guillerm insisteix en la importància que el punt de vista i el fet de “veure el món des de 360º” tenen en el seu art. També reivindica “les pràctiques minoritàries, les que s’han abandonat, o que no s’han fet mai”, i “les coses que n’acaben esdevenint una altra”, com la seva manera “d’entendre el món”.

Així i tot, assegura que es mou més pel mètode de prova i error que pel càlcul. Sigui com sigui, sobre la pista aquest discurs d’arrel científica i filosòfica es converteix en un espectacle ple de poesia, a vegades il·luminat amb espelmes que acaben d’esborrar la noció del temps. Tant pot ser el laboratori de Leonardo da Vinci -fa un homenatge al seu homo quadratus manipulant una vareta metàl·lica- com el d’un enginyer del segle XXII.

Le Guillerm s’ho pot permetre tot, des de fer un número amb un avió de paper fins a construir estructures colossals amb una seixantena de fustes de dos metres i mig davant dels ulls dels espectadors. Per començar a escalfar l’ambient, s’enfila damunt una gran onada de fusta i sembla caminar damunt les aigües. Més endavant cavalcarà sobre una inaudita bèstia mecànica que sembla sortida d’una pel·lícula de ciència-ficció. Tot i que Secret reflecteix un món molt personal, les emocions del risc i de la capacitat de sorprendre inherents al circ es mantenen intactes, fins i tot revifades. “No he caigut mai”, assegurava l’artista després de la funció, i reconeixia que el protagonista de Secret representa la seva “cara oculta”.

La primera versió del muntatge és del 2002, dins del projecte Attraction, i al llarg d’aquests anys hi ha aprofundit i l’ha depurat de qualsevol aspecte teatral que enterbolís el seu objectiu. Le Guillerm s’ha allunyat progressivament del circ tradicional perquè pot caure en “la vulgarització” i “perquè l’art ha d’evolucionar”. La seva obra, que a Annecy estava acompanyada d’una exposició amb màquines cinètiques que recorden les de l’enginyer Theo Jansen i escultures monumentals, també té punts de contacte amb l’art contemporani. Però Le Guillerm insisteix que és “un artista de circ” i que des d’aquesta posició pot “assolir qualsevol tipus d’art”.