Manacor reivindica els glosadors

ManacorL’Escola Municipal de Mallorquí, pionera en l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes a Mallorca, va concedir anit el Reconeixement de Mèrits 2014 a l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca “per la seva aportació en el camp de la cultura popular i tradicional de Mallorca i per la tasca de difusió de la llengua catalana”.

Davant un teatre pràcticament ple, els representants dels Glosadors de Mallorca, els seus mestres i els seus alumnes recolliren el guardó, que l’Ajuntament de Manacor i l’Escola concedeix d’ençà del 1973 a “pensadors o col·lectius que hagin destacat per defensar la llengua catalana o el nostre llegat cultural”, assenyalà la presentadora de l’acte, la professora de ball de l’Escola Municipal de Mallorquí, Maria Francesca Llull. Va ser ella qui pronuncià la primera glosa de la nit: “L’escola de mallorquí/, les gràcies vos vol donar,/ per estimar el que és d’aquí / i defensar el català”.

Just després, setze glosadors de diverses generacions ocuparen l’escenari per improvisar les seves gloses tal com ho fan en els tallers de glosat a la seu de l’associació: el molí d’en Polit de Manacor. Varen passar pel cadafal alguns dels glosadors més vells de Manacor, que inauguraren l’escenari amb el president de l’associació, Mateu Xurí. “Qui té un bon professor / sap valorar el seu tresor,/ i sap cuidar cada flor/ amb tota la il·lusió./ Moltes gràcies, companyó,/ per aquest camí tan bo,/ i moltes gràcies, Manacor,/ per enaltir el món glosador”, exclamà Xurí en la seva primera glosa.

Més endavant, el glosador i expert en cultura popular Felip Munar va fer de mestre de cerimònies i posava traves als glosadors “per despertar la imaginació i l’agilitat mental tal com ho feim als tallers”, explicà Munar.

Que la lluita continuï

Abans, però, M. Magdalena Gelabert, gerent de la Institució Antoni M. Alcover, exercí de padrina dels guardonats. “Continuau sent crítics amb la nostra societat, continuau aportant-nos idees i sabers, continuau clamant el que no volem sentir; perquè és bo i necessari que ens faceu veure que algunes vegades encertam i d’altres ens equivocam, que no tot és possible, que la veu del poble és molt sàvia i que sempre ha lluitat contra els tirans i ha dit les coses pel seu nom”, clamà abans de recordar que les gloses varen estar en perill de desaparició no fa tants anys.

“A finals del segle XX la glosa semblava un reducte, un camí perdut, fins que el 1998 Mateu Llodrà i un bon grapat d’amics més decidiren que els tres darrers glosadors coneguts del nostre redol -l’amo en Joan Planissi, de Manacor; l’amo en Toni Socies de sa Pobla i l’amo En Rafel Roig del Carritxó- mereixien ser escoltats”. Aquest grup d’amics crearen l’associació Canonge de Santa Cirga, que va formar molts dels joves glosadors dels que ara són part dels Glosadors de Mallorca i que han ajudat a recuperar la poesia improvisada.

Per Magdalena Gelabert “és innegable que el paper de Manacor ha estat essencial en aquesta comesa”. “La societat manacorina ha estat testimoni directe de totes i cada una de les passes dels nostres admirats glosadors i glosadores; amb ells hem après a escoltar, a entendre, a copsar la immensa dificultat que suposa fer una glosa. Hem entès que les diverses llengües del món no són una nosa, sinó una virtut, una riquesa intel·lectual inseparable de les seves respectives cultures, que val la pena valorar i compartir si volem mantenir-la i no caure en els errors de la massificació i de la manipulació globalitzadora”, continuà Gelabert abans que el batle entregàs l’escultura de Llorenç Ginard que representa el guardó.