D’alguna manera, Malmenats és un projecte viu, amb les seves acotacions, però en cap cas no ha tancat el seu cicle creatiu. No tan sols l’espai on es desenvolupa condiciona el moviment, l’acció, també el moment interior de cada protagonista. Segur que no hi ha hagut dues representacions idèntiques, gairebé mai no hi ha dues representacions idèntiques, però en aquest cas la circumstància accentua el desenvolupament de la història, de les històries. Malmenats són moltes històries, individuals, en parella o de tres en tres, o de quatre en quatre, la qual cosa fa que totes les combinacions possibles que apareixen en escena siguin un bon grapat, i amb una petita història diferent, mitjançant l’acció del grup que dirigeix Mariantònia Oliver amb Jaume Manresa, Pere Mas i Pepón Prades. Un experiment per pura necessitat d’un canvi dins la companyia, segons manifesta Mariantònia Oliver, dues úniques premisses, després d’haver presentat Las muchas, “tan sols volia fer feina amb homes i per una altra banda que no fossin ballarins, treballar amb gent propera i allunyar-me dels codis de la dansa contemporània”. Una proposta arriscada, que ho hauria pogut ser una mica més, fins i tot estigueren a punt que la música no fos tampoc un camp tancat, però era una mica massa arriscat per ser el primer cop que treballàvem junts, comenta Jaume Manresa. Així i tot, qualsevol és lliure d’apagar la música en el moment que ho cregui oportú, cosa que fa que el projecte tingui un punt en el qual els actors treballen sense xarxa. Quaranta minuts d’una intensitat que es fa present des del primer minut de l’espectacle i no baixa ni un sol instant, fet que provoca des d’un somriure fins a l’angoixa, per idèntiques circumstàncies i amb el factor sorpresa com a nexe d’unió. Malmenats és un espectacle minimalista, però al mateix temps dens. No cal escenografia, amb tot el que succeeix sobre l’escenari l’espectador en té prou per poder esbrinar la multitud de situacions que es van desenvolupant, amb un llenguatge no gaire convencional, però al mateix temps molt explícit. Una combinació guanyadora.
Projecte nou
Podria ser un projecte encara més obert, però el grup ja està treballant en un de nou. Des de Malmenats han trobat un espai on remoure, segons les paraules de Mariantònia Oliver, que també diu que no vol estar fora i dins, vol estar tan sols dins, o el que és el mateix, no vol dirigir. Serà una proposta conjunta i alhora individualitzada. Cada un dels quatre integrants, repeteixen els mateixos, treballarà dins el seu àmbit, des del seu interior, per després posar-ho en comú. Aquesta coordinació vindrà des de fora i compten amb Tomeu Vergés, coreògraf català establert a França; Ferenc Feher, ballarí i coreògraf; Mónica Valenciano, premi Nacional de dansa 2012, i l’escenògrafa Xesca Salvà, per anar arrodonint, per anar polint el que de moment no és cap idea concreta envers la qual treballar. “Del que es tracta és d’experimentar” des de l’experiència i cohesió que els ha proporcionat Malmenats, que qualifiquen de projecte tendre, pel que fa a la investigació, i el volen madurar. “Del que es tracta és de treballar des de la curiositat creativa i intel·lectual dels quatre components”, que a partir dels seus plantejaments cercaran la comunicació des de l’interior, sense cap idea preconcebuda i amb uns exercicis concrets que serviran de links per arribar a la creació que tot just ha començat a caminar. Com diu Mariantònia Oliver, no es tracta de demostrar res, amb el seu bagatge de l’únic que es tracta és de ser davant el públic, i res més, que no és poc, això sí, pujant els riscos, arriscant en el tractament i amb la possibilitat que, com diu Jaume Manresa, la música que acompanya l’espectacle sigui aleatòria, o el que és el mateix, aquest cop sí, cap funció no tindrà la mateixa música. És un possibilitat, diu, però està clar que és una possibilitat que, com la resta, fa gola.
