L’expresident Cristòfol Soler fa comptes recórrer al seu novel·lista preferit, Émile Zola, el pare del naturalisme. “Compraré, en versió orginal francesa, L’ouvre, l’únic títol que em falta per completar el cicle de vint novel·les del Rougon-Macquart”. De Zola, a Soler li agrada l’hiperrealisme i el retrat que fa de la societat francesa del segle XIX. “Allò més interessant és que els vicis i les passions que mostra Émile Zola -la cobdícia, la violència, l’afany de poder-, i que apareixen en tota classe de personatges amb independència de les seves creences, les seves ideologies i la seva classe social, encara perduren en la nostra societat”. L’últim llibre que ha llegit Soler és La gran desmemoria (Planeta), de Pilar Urbano. El llibre ha estat molt polèmic perquè dóna una visió desmitificadora de la Transició i perquè implica el rei Joan Carles en el cop d’estat fallit de Tejero. A l’hora de valorar què li ha semblat la versió d’Urbano, l’expresident afirma: “Jo vaig conèixer algunes de les persones que surten en el llibre i, en conjunt, m’ha paregut creïble”.
