Publicitat
Publicitat

L'aposta de Hollywood pels musicals de Broadway

L'èxit de muntatges com 'Wicked' i 'The Lion King' anima els estudis cinematogràfics a produir cada vegada més espectacles musicals a partir del seu catàleg de pel·lícules

Per entendre per què Hollywood produeix cada cop més musicals per a Broadway, només cal fer una ullada a través de la finestra del despatx de Jimmy Horowitz, el president d'Universal Pictures. A l'estudi del costat, al llarg del recorregut que transporta els turistes en tramvia per les instal·lacions, hi ha un pòster negre i verd del musical d'èxit Wicked . Universal és l'inversor majoritari del xou, que ha recaptat a tot el món més de dos mil milions d'euros des del 2003 i ha passat per Nova York, Chicago, Londres, Tòquio i dotzenes de ciutats més. Wicked està a punt d'esdevenir el muntatge més rendible dels 101 anys d'història d'Universal, segons va reconèixer Horowitz. L'espectacle és més lucratiu que pel·lícules tan taquilleres com Jurassic Park i E.T., l'extraterrestre . I l'espectacle cobra una entrada deu vegades més cara que els cinemes.

"Wicked ens ha fet reflexionar sobre què significa disposar d'un xou que esdevé inesgotable", va explicar Horowitz. Inicialment, Universal pretenia convertir la novel·la Wicked en una pel·lícula. Ara, en canvi, espera rodar un film a partir de l'espectacle musical per fer créixer la franquícia. A més, Universal està convertint Animal House en un musical i els pròxims seran Retorn al futur i El cop . 20th Century Fox té l'ull posat en Senyora Doubtfire , El diable es vesteix de Prada i La cambrera. Sony està desenvolupant Tootsie . Warner Bross prepara Charlie i la fàbrica de xocolata a Londres i negocia amb els productors una possible versió musical del film de strippers Magic Mike .

Així, un cop més, la temporada de Broadway està dominada per històries que han passat de la pantalla al teatre com Rocky, Els ponts de Madison, Bales sobre Broadway i Big Fish . A l'hivern arribarà Aladdin, una adaptació de Disney, l'estudi que disposa de l'èxit més gran, The Lion King , amb una taquilla mundial de 4.000 milions d'euros. El frenesí de Hollywood pels musicals genera dubtes sobre l'originalitat, però els beneficis de les adaptacions són massa sucosos perquè els estudis i Broadway les aturin. A més, les versions musicals no exclouen la creativitat: American psycho tracta sobre un assassí en sèrie, i el guanyador del Tony al millor musical, Kinky boots , està basat en un film britànic poc conegut amb la primera partitura per a musical de l'estrella pop Cyndi Lauper.

El trencaclosques de l'èxit

Però, què transforma una pel·lícula en un musical taquiller? Aquest és el trencaclosques que els executius de Hollywood intenten desxifrar. L'estratègia representa un canvi significatiu al sector, després de dècades de cedir els drets dels films als productors de teatres, que s'encarregaven de la major part de la feina. Però Hollywood està descobrint que no hi ha fórmules fàcils: les seqüeles no funcionen i els films de superherois no són fàcils d'adaptar. En altres paraules, no es pot esperar veure a Broadway les últimes grans produccions cinematogràfiques, o almenys no aviat. "Estem buscant les històries amb més impacte emocional en el nostre catàleg de 4.000 pel·lícules. Un musical de terror pot funcionar, però les històries de superherois es fonamenten en uns efectes visuals que són massa cinematogràfics", afirma Lia Vollack, supervisora teatral de Sony. Mark Kaufman, que supervisa els espectacles teatrals de Warner, afegeix que "de vegades els artistes no acaben de quallar i el material no sempre viatja bé a l'escenari".

Fox admet que els cineastes no saben com crear un bon musical sense ajuda. Disney és l'únic que té d'un departament propi per fer els seus espectacles, encapçalat per Thomas Schumacher, productor estrella de Broadway. Els executius depenen dels veterans del teatre per saber, entre altres coses, quins intèrprets són adequats per cantar.

La productora MGM, per exemple, disposa d'alguns drets d'aprovació sobre el càsting del musical Rocky , però deixa les decisions artístiques a l'equip de l'espectacle, que lidera un dels directors emergents de Broadway, Alex Timbers. "Mai van avaluar el contingut de les escenes", diu Timbers. MGM no va posar cap pega a la delicada adaptació del moment més icònic del film, el combat entre Rocky i Apolo.

Sony també va apostar per col·laborar amb els productors Dan Jinks i Bruce Cohen en l'adaptació musical de Big Fish . Les cançons d'Andrew Lippa van convèncer els executius de Sony per invertir en el muntatge. Però la feina més difícil -fer un musical d'una història fantàstica sobre un ancià que relata un conte rere un altre - s'ha deixat en mans dels productors. "Una pel·lícula pot tenir moltes més escenes que un musical i, gràcies als efectes especials, anar molt més lluny. Per tant, hem d'escollir molt bé les escenes que farem servir al teatre i els moments que poden transformar-se en cançons", explica Jinks. "Al film hi ha una escena fascinant en què el temps s'atura mentre el protagonista camina fins a una tenda de circ. Per al muntatge, l'Andrew ha escrit una cançó anomenada El temps s'atura que t'impacta emocionalment d'una manera només possible a través del musical".

Riscos i beneficis

Unir equips pot ser difícil, ja sigui per fer pel·lícules o musicals, però crear un muntatge teatral tendeix a ser més barat que un rodatge. Els pressupostos d'un musical estan entre els 4 milions i mig i els 15 milions d'euros, xifres menors que les destinades a les pel·lícules. Gràcies a l'interès dels estudis, els productors teatrals s'estalvien reunir dotzenes d'inversors de petites quantitats per engegar un espectacle.

El productor de Broadway Kevin McCollum posa Senyora Doubtfire com a exemple dels riscos potencials i les recompenses de les adaptacions dels estudis cinematogràfics. Els executius de Fox estaven ansiosos per transformar el film del 1993 en un musical i, possiblement, finançar un 25% o més de les despeses, ja que l'argument d'aquesta comèdia familiar sembla fet a mida per al públic de Broadway. Però segons alerta McCollum, el film estava protagonitzat de manera memorable per Robin Williams. ¿Acolliria el públic amb els braços oberts un nou protagonista per a una història encara tan recent en la memòria?

Aquest va ser un dels problemes del musical Big , inspirat en el film que protagonitzava Tom Hanks, que no va tenir gaire impacte a Broadway. I serà la prova de foc d'una producció d'11 milions d'euros com Rocky . Mentre guanyadors del Tony com Kinky Boots i Once vénen de títols ideals per convertir-se en musicals -pel·lícules sense artistes coneguts amb estructura interna de musical-, un film tan estimat com Rocky pot reduir la tolerància i la paciència del públic teatral. Fins i tot el protagonista original i productor de l'espectacle, Sylvester Stallone, admet que "alguns films funcionen perfectament com a films i prou". Així i tot, creu fermament que " Rocky és un musical original, no un succedani estúpid". Ara bé, Stallone és conscient que "l'última paraula la tindrà el públic".