BarcelonaEl gironí Jose Domingo aprofundeix en un pop-rock psicodèlic ara més amarat d’aires flamencs però sempre mediterrani. Així sona Almería (Enunplisplasmúsica, 2014), el disc enregistrat entre Palma i Girona que presenta el 26 de març a Barcelona, a La [2] de l’Apolo.
Per què has triat Almeria com a territori simbòlic del nou disc?
Ha sigut una mica com una il·luminació. La visió que jo tinc d’Almeria és una cosa molt solar, molt hipnòtica, de desert. Un territori entre el sud i el nord que frega amb el flamenc i alhora és molt mediterrani.
També està associat al western.
Sí, però no hem buscat la influència del western, perquè és un clixé. Hi té més a veure Serge Gainsbourg, que a la cançó Initials B.B. diu Almeria d’una manera molt especial. Per què diu Almeria? Doncs perquè va ser el lloc de la seva ruptura amb la Brigitte Bardot. Tot plegat té un halo molt místic.
¿Serge Gainsbourg és un dels teus referents?
Sí, és com David Bowie. La poesia de Gainsbourg és brutal i ell era molt trencador i irreverent.
¿El disc oscil·la entre el misteri i l’obsessió?
El misteri i l’obsessió és una mica la meva vida. Sóc obsessiu creant. I el misteri és bonic.
Potser la idea del misteri ve reforçada per l’aire flamenc del disc.
Jo dic que el disc és una distorsió psicodèlica d’alguna cosa que frega la tradició. No hi ha pals ni estructures flamenques, però sí que juguem amb aquestes estructures. Això sí, l’aproximació al cante, per exemple a Piedras en los bolsillos, l’hem fet amb el Jordi Fornells, un cantaor molt al·lucinant que t’hipnotitza. Ell sí que té molta consciència flamenca.
On escrius les cançons?
Normalment a casa meva, tirat al llit, a la nit, i abstret del món quotidià. En un moment de deliri, potser, de no menjar gaire, de fumar bastant i de beure aigua. Suposo que d’aquí surt la psicodèlia. Aquest deliri d’insomnis i de bioritmes trencats és bastant masoca, però és la meva manera de fer.
¿Aquest disc et situa a prop del que fan Grupo de Expertos Solynieve?
Entenc que m’hi pugui situar, però no sé si és així. També m’han dit que hi ha cançons que recorden a Radio Futura i El Último de la Fila. La meva xicota diu que Palidez té un punt Dúo Dinámico. I té raó. I d’ Un caballo solo m’han comentat que té a veure amb Omega de Morente i Lagartija Nick, perquè té tensió i cant flamenc.
Quina història hi ha darrere d’ Un caballo solo?
Una nit vaig somiar que era un cavall que perdia el camí i s’endinsava en un desert i veia que moriria. Em vaig aixecar i vaig començar a compondre la cançó. Al cap d’uns dies vaig somiar que l’Helena Espvall, a qui no coneixia, gravava uns violoncels per a la cançó. L’hi vaig proposar i els va gravar pel seu compte a Lisboa. M’ho va enviar i a partir d’aquí vaig tornar a construir la cançó, com si fos la banda sonora del somni.
