Publicitat
Publicitat

Jordi Larios ha escrit el millor poemari, segons l’AELC

Els Cavall Verd, que es lliuren anit, són per a Rendezvous i per als traductors Corina Oproae i Xavier Montoliu

Ahir se saberen els noms dels guanyadors de la XXXI edició dels premis Cavall Verd, organitzats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que premien el millor llibre de poesia i la millor traducció de poesia publicats durant l’any anterior. Miquel Bezares, el vicepresident de l’AELC per les Illes Balears, va anunciar el veredicte ahir dematí en una roda de premsa oferida a l’hotel Costa Azul.

El gironí Jordi Larios va endur-se el premi Josep Maria Llompart pel seu tercer poemari, Rendezvous, publicat per Cafè Central-Eumo a la col·lecció Jardins de Samarcanda, mentre que el premi Rafel Jaume va ser per a Corina Oproae, romanesa resident a Barcelona des de fa setze anys, i el badaloní Xavier Montoliu per la traducció d’una antologia poètica de l’escriptor romanès Marin Sorescu titulada Per entre els dies, apareguda a la col·lecció Obriülls, de Lleonard Muntaner editor. També a l’hotel Costa Azul, que presenta la particularitat d’haver batejat cada habitació amb el nom d’un escriptor, es farà avui vespre, a les 21.30 hores, un sopar literari durant el transcurs del qual es lliuraran els guardons.

Miquel Bezares va aprofitar l’anunci per lamentar la manca d’ajudes del Consell de Mallorca. Va explicar que el suport que tradicionalment rebien del Consell “es va fer fonedís” i que, si bé van demanar explicacions, ningú els va fer cas des de la institució. “Al final, teníem la sensació que se’ns rifaven”, digué Bezares. El vicepresident de l’AELC per les Illes també va recordar que, en el darrer any, “amb l’excusa dels doblers del teatre Principal, ens espoliaren la subvenció després de ja haver-nos-la garantida. No sé si ara que els han retornat quatre milions d’euros”, afegí, “a la fi ens la donaran”.

Un poeta lentíssim

“En un dels seus textos, Jaime Gil de Biedma parlava dels poetes lents”, indicà Jordi Larios, resident a Cardiff des del 1987 i actualment professor i director del Centre for Catalan Studies a la Queen Mary University of London des del 2007. I afegeix: “Però jo, més que lent, som un poeta lentíssim”. Certament, el ritme poètic de Larios ha estat tot el contrari d’accelerat. Després de publicar el seu primer llibre, Home sol (1984), va deixar passar més de vint anys abans de publicar el segon, El cop de la destral (2006). “Em pensava que trigaria vint anys més a escriure el tercer, però només n’he trigat set, aquesta vegada”. Larios creu que aquesta lentitud en l’escriptura respon “al fet que no tinc ni la urgència, ni la necessitat, ni el desig de publicar”.

Rendezvous, premiat entre un total de 69 obres presentades, consta de dues parts. La primera “està centrada en la malaltia d’una persona estimada i és una reflexió sobre la mortalitat”. La segona part és més miscel·lània i, segons l’autor, la gran majoria de poemes que la componen tenen un origen literari o artístic. “El primer poema va néixer, per exemple, després de visitar una gran exposició de Joan Miró”, la que es va poder veure a la Tate Modern de Londres i, més endavant, a la Fundació Miró de Barcelona. “Les escales que no duen enlloc de Miró em foren un estímul”, va afirmar Larios, que es va declarar “un partidari de la claredat” i va qualificar la seva poesia de “perfectament intel·ligible”. Va argumentar-ho dient que “sempre he pensat que escriure d’una manera impenetrable és una descortesia envers els lectors”. Del llibre de Jordi Larios, Bezares en destacà les referències a altres poetes, com Keats, Cernuda, Foix i Comadira.

Reprenent el fil de les reflexions de Jordi Larios sobre la impenetrabilitat i la claredat de la poesia, Corina Oproae i Xavier Montoliu explicaren que la poesia de Marin Sorescu (1936-1996), que també era traductor, dramaturg, assagista i pintor, és “penetrable i alhora impenetrable” perquè, durant els anys que va escriure sota el règim comunista de Nicoalae Ceaucescu, “hagué d’encriptar la seva escriptura per escapar-se de la censura”. Els recursos que més va fer servir per escriure en llibertat varen ser “la ironia, el teatre de l’absurd i el simbolisme”, digueren els traductors, que deixaren clar que, malgrat tot, Sorescu és un poeta “fàcil de llegir i d’entendre, que se serveix d’allò quotidià per arribar a allò transcendental”. Oproae i Montoliu varen citar també un comentari del traductor de Sorescu a l’anglès, segons el qual les seves obres són “faules poètiques”. Bezares assenyalà que els traductors havien aconseguit que Sorescu sonàs en català “com si aquesta fos la seva llengua original”, i els agraí haver introduït en la literatura catalana “un poeta desconegut i fascinant”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF