Haifaa al-Mansour: "Donava ordres per telèfon perquè no puc treballar amb homes"

ValènciaLa bicicleta verda és la primera pel·lícula de la cineasta Haifaa al-Mansour. Actualment, el seu nom significa tota una revolució a l'Aràbia Saudita. Al-Mansour és la primera directora de cinema nascuda en aquest país que roda un llargmetratge, un fet que li ha estat aplaudit i criticat -gairebé a parts iguals- pels seus conciutadans. La cinta, que s'estrena avui a l'Estat, narra la història de la petita Wadjda. Aquesta nena de 10 anys vol una bicicleta, però la seva mare s'hi oposa per por a una societat que veu les bicicletes com un perill per a la dignitat d'una noia. Haifaa al-Mansour va visitar ahir València, on es va projectar la seva pel·lícula en el festival Cinema Jove.

¿A l'Aràbia Saudita és habitual trobar-se amb històries com les de la Wadjda?

La pel·lícula reflecteix la vida quotidiana del país i la realitat dels més joves. El que he volgut transmetre és la idea d'una generació que vol més del que se li ofereix i que, al mateix temps, està dividida i confosa perquè, d'una banda, els joves estan influenciats pel context tradicionalista del país, però, de l'altra, també tenen un clar desig de modernitat.

¿Vostè s'ha sentit alguna vegada com la protagonista del film?

Sí. Sobretot perquè a l'hora de fer-la vaig haver de passar una mica pel que va sentir la protagonista de la pel·lícula. Vaig haver de convèncer molta gent, negociar i ser encantadora perquè donessin suport al projecte.

Per què és tan important la bicicleta per a la Wadjda? ¿És més que una simple joguina?

La bicicleta és una manera de ser l'amo del teu destí, de tenir el control de la teva vida. Tot això són conceptes moderns per a una societat com la de l'Aràbia Saudita. Però, al mateix temps, una bici no deixa de ser una joguina, un objecte inofensiu. Per això em va semblar que era l'objecte perfecte per enfrontar aquestes dues visions amb el context del país, on les dones tenen molt limitada la seva vida pública.

Vostè és la primera directora de l'Aràbia Saudita. ¿Ha rebut més crítiques que aplaudiments per haver-ho aconseguit?

Hi ha hagut opinions positives i negatives. Hi ha gent que pensa que les dones no hauríem de tenir vida pública, però també hi ha persones amb ganes de canviar les coses. Per a aquesta gent, que una dona hagi fet aquesta pel·lícula és també un element d'orgull nacional, perquè significa que és possible fer coses al seu país. Quan vaig fer el documental Women without shadows, l'any 2005, va haver-hi més reaccions adverses que no pas ara. Em sembla que la societat és més tolerant i més oberta, actualment.

¿Creu que gràcies a aquest canvi social moltes dones saudites veuran la pel·lícula?

M'agradaria molt que la veiessin i crec que tindran l'oportunitat de fer-ho perquè serà un gran llançament en DVD i a la televisió, no als cinemes, que estan prohibits. Però cal parlar també dels homes que estan immersos en un ambient molt conservador en què el col·lectiu està per sobre de les llibertats individuals. Voldria que, igual que els nens nord-americans es veuen reflectits en els personatges de les pel·lícules que es produeixen allà, els nens saudites puguin comprendre plenament els meus personatges, perquè estan extrets del seu propi entorn.

Ser dona va fer que el rodatge fos més complicat de l'habitual.

Sí, però també va haver-hi moments meravellosos. És veritat que va haver-hi dificultats per la falta d'infraestructures. Per exemple, no hi ha mitjans per publicitar un càsting, ni tampoc agències d'actors, i cal utilitzar el boca-orella per aconseguir-ne. També va ser difícil rodar en algunes localitzacions perquè la gent solia reaccionar amb estranyesa, creia que estàvem fent alguna cosa il·legal tot i que teníem els permisos del ministeri de Cultura. Fins i tot en alguna ocasió vam haver de marxar perquè la gent de la zona no acceptava que estiguéssim allà. Com a directora, el més frustrant va ser que donava les ordres durant el rodatge per telèfon, perquè al país no està permès que les dones i els homes treballin junts. Haver estat, però, la primera directora que roda una pel·lícula a l'Aràbia Saudita fa que tot això hagi valgut molt la pena.