Cultura 22/04/2014

Estraperlo: de la ruleta al comerç de la fam

1 min

“La paraula estraperlo va sorgir de la unió dels llinatges dels estafadors Strauss i Perle, de nacionalitat holandesa”, explica Ferrer. I es remunta al 1935, quan el govern republicà d’Alejandro Lerroux va donar permís perquè els holandesos instal·lassin ruletes elèctriques trucades als casinos de Sant Sebastià i a l’hotel Formentor.

En aquella època, el joc d’atzar era prohibit a tot l’Estat, però Strauss i Perle varen prometre una part dels beneficis als polítics més propers a Lerroux, incloent-hi el nebot del president. Tampoc hi faltaren alguns regals, en la trama, com un rellotge d’or. Els temps no han avançat gaire, perquè de regals encara n’hi ha en la política actual, encara que, en lloc de rellotges, els vestits són ara més a la moda. L’excusa d’Strauss i Perle era que la ruleta no era atzar, sinó que amb càlcul de probabilitats es podia saber el número guanyador.

Quan l’estafa es va saber, es va convertir en un escàndol tan gran que els llinatges dels holandesos es varen convertir en un mot. La paraula ‘estraperlo’ que s’emprava durant la postguerra “aparentment no tenia res a veure” amb l’escàndol d’Strauss i Perle, però “va quedar en la memòria col·lectiva de la gent, que establí una associació espontània entre els anys del racionament i el darrer mandat de Lerroux a causa que en ambdós períodes proliferaren els casos de corrupció, les il·legalitats i la amoralitat”. I el mot ‘estraperlo’ es va fer tan popular “que les mateixes autoritats l’adoptaren per referir-se a les operacions mercantils fraudulentes i il·legals”.

stats