Conte de Sant Jordi

Estimat director, perdona que t’escrigui al Gmail personal i no a Opinió, però és que això no és un article, és un mail per dir-te que tinc una malaltia i que, quan el rebis, ja farà un any que m’hauré mort. Deus pensar que fa temps que no t’agafo el telèfon. És que no estic viva.

He deixat articles per a cinc anys (la meva família necessita els diners) i, si tot ha anat com havia d’anar, els que m’has anat publicant durant tot l’any passat ja eren enllaunats. No s’haurà notat, perquè eren tots sobre el Procés. Però suposo que, un any després, el Procés s’haurà desinflat i per això te n’envio sobre altres temes.

Es divideixen en set grups. 1) Restaurants i vida diària. 2) Necrològiques genèriques sobre col·legues. 3) Catàstrofes (assassinat, atemptat jihadista...). 4) Les forces sobiranistes no sumen i ens quedem a Espanya. 5) Josepmariaespinàs; és a dir, vida quotidiana poèticament narrada. 6) Fires i festes. 7) Articles clàssics contra Ciutadans i el PP. 8) ERC i CiU es barallen.

No tenen títol. Això ho has de fer tu. Perquè no es noti l’enllaunat, el títol ha de ser molt concret. ¿Que hi ha un atemptat a Montserrat? Tu titules: “Atemptat al símbol” (no escriguis “Atemptat a Montserrat”, que rima). I busques al document que t’envio, sota l’epígraf Catàstrofes, el subgrup At. diversos. Et trobaràs aquest encapçalament (23-A): “El mal ens desconcerta i ens aclapara. S’esfondra el món tal com el coneixíem, etc.”. Si és un dia normal, vas a l’epígraf Restaurants. Aquests van numerats. Un cop publiques el número 1, fas “guardar com”. L’any següent, per les mateixes dates, el publiques amb un altre títol. Hi ha articles que faig cada any. El dels gintònics creatius (n. 13). El del bar que canvia d’amos i fracassarà (16). Casa meva queda pagada d’aquí cinc anys i tres mesos, coincidint amb el Sant Jordi del 2015. Llavors publiques aquest mail, que fa 1.970 espais. Els lectors es pensaran que és un conte. Gràcies i adéu.