Climent Picornell: “Hem recuperat la necessitat d’escriure, encara que sigui de manera condensada”

PalmaEn seguiment d’un exercici en què no deixa de fer, llegir i prendre notes, l’escriptor i geògraf Climent Picornell acaba de publicar un nou llibre. Més Jardins d’altri i altra fullaraca (El Gall Editor) és el segon títol de la sèrie que l’autor inicià, fa deu anys, amb la publicació de Jardins d’altri (Ensiola). A una breu introducció, l’escriptor transcriu la descripció que en va fer Guillem Frontera: “És un tipus de text que explora els límits dels gèneres literaris tradicionals: un principi d’assaig és envaït per una peça narrativa, que mena el lector a espiar el dietari íntim de l’autor, on trobarà cites, dites o aforismes”. En format de textos breus, Picornell posa molts temes damunt la taula (els moviments socials, les xarxes, la globalització, la massificació turística o la saviesa popular) i ho fa sumant humor i sobretot moltes lectures que s’enllacen d’una manera molt menys aleatòria del que pugui semblar.

A Més Jardins d’altri, obriu un ventall amplíssim de temes. Quin objectiu us vàreu plantejar?

Com Jardins d’altri, aquest llibre sorgeix de les anotacions que faig a quaderns o a qualsevol paper que tinc a mà, quan llegesc, escolt o mir, en qualsevol situació. Seguint la idea que posà en pràctica l’escriptor Bioy Casares a De jardines ajenos, jo recull tot el que em fa gràcia, i vull remarcar el terme ‘fer gràcia’ perquè és això i en cap cas no és el que m’impressiona. Pellucar d’aquí i d’allà, trescar per anècdotes, per vivències i sobretot per les obres d’altres escriptors, per després fer l’esforç d’articular-ho, de no quedar en l’anècdota, i defugint qualsevol erudició o pompositat. M’han dit que és un llibre erràtic i jo sé que pot semblar esburbat, però hi ha un intent de coherència. I sí, el ventall de les coses que em fan gràcia és molt ample. Al calaix hi cap tot. M’agrada pensar que el que no entra per la porta entra per la finestra.

Sou persona d’interessos múltiples i diversos. Qui predomina en aquest llibre: el Climent Picornell geògraf, el lector, l’analista de dades, l’observador social, l’home de ciutat, el de poble o el que manté els ulls també posats al món?

Bàsicament, és el Climent lector el que predomina al llibre, perquè és sobretot a través de les meves lectures, tan múltiples com disperses, que intent incitar a pensar i a mirar el món amb sentit de l’humor. I si faig servir la ironia és perquè és un instrument indispensable per observar la vida. La ironia no resta realitat, la fa veure amb més claredat.

Què us ha donat la lectura?

Llegir, a més de passar molt de gust, et fa sentir que aprofites el temps. El descobriment de mons personals, mirades d’altres, i passar-los pel teu propi calidoscopi és gratificant.

Als Jardins d’altri, tant al primer com a l’actual, els textos són breus. És el signe de l’actualitat?

Llegim i escrivim curt influïts per les xarxes socials. És així, no cal fer-ne un gra massa. En els darrers anys, hem recuperat la necessitat d’escriure, encara que sigui de manera condensada. Davant la dispersió de temes i comentaris que trobam a les xarxes, s’imposa la concreció en l’escriptura. Però bé, Josep Pla deia que amb un bon adjectiu basta. En tot cas, avui transitam la lleugeresa. Es tracta que, a través de la lleugeresa, trobem vies de reflexió.

Tot el llibre és un petit homenatge als aforismes, els tuits d’ahir.

Un aforisme és la punta d’un iceberg, del que hi ha al darrere. Diuen més del que realment diuen. Inciten a pensar. Jo fuig dels aforismes clàssics, de qualsevol grandiloqüència.

Quina distància hi ha entre Jardins d’altri i aquest Més Jardins d’altri?

Potser el primer era més histriònic, mentre que en aquest intent ser més fi. És l’edat.

En alguns moments del llibre apuntau a la qüestió turística a les Illes. Quina opinió teniu de l’actualitat?

A les Illes, hem sobrepassat la nostra capacitat d’acollida. Estam saturats, una sensació que tenim des de fa anys i que ara es demostra amb dades. L’actual Llei turística de Barceló té de bo que, per primera vegada, hi haurà un govern que ens haurà de dir quants turistes caben aquí. La seva debilitat serà si posen un sostre massa alt.