Canyamel.-
Per setè any consecutiu la Torre de Canyamel obre les seves portes als joves talents pianístics que brollen per tot arreu del món. El Festival de Piano Torre de Canyamel, dirigit per Óscar Caravaca, torna a fer gala del seu esperit divulgador de tot un seguit de pianistes que ja han traspassat el llindar de les promeses i que en el seu interior ha començat la fusió termonuclear del talent i constància que un dia o un altre ha de fer que es converteixin en estels d’un firmament que molt pocs tenen a l’abast. Potser per això els pianistes que any rere any arriben a l’emblemàtic paratge de la Font dels Olors proposen gairebé sempre un repertori en el qual la dificultat és precepte. Tan sols amb un cop d’ull queda palesa aquesta circumstància, amb Frédéric Chopin i el seu amic Franz Liszt al capdavant de l’exquisit mostrari de compositors que interpretaran els músics que presidiran els tres primers concerts del Festival. El “valldemossí”, d’una manera o altra estarà present des del primer dia de l’esdeveniment. Per exemple, Luke Jones, des de Gal·les, dimarts dia 10, serà l’encarregat d’obrir aquesta setena edició i naturalment ho farà amb Chopin, amb l’ Étude Op. 10, que el polonès va dedicar a l’hongarès, el primer pianista que va aconsseguir interpretar tots els estudis del primer de la manera més adient, més enllà de les dificultats de l’exegesi de les peces, fins a assolir la seva dimensió musical en la màxima expressió. A la segona part del concert vuit dels nou no menys envitricollats Études-Tableaux, op. 39, de Serguei Rakhmàninov, que requereix exhibició d’habilitats manifesta i complicada.
En el segon concert hi trobarem Liszt i el Trascendental Étude núm. 9, conegut com Ricordanza, a mig camí entre l’homenatge i la influència de l’ Étude Op. 10 del qual hem parlat i que interpretarà la pianista japonesa-nord-americana Natsumi Ikenaga, potser la que arriba amb un programa més eclèctic. A més de Liszt, interpretarà el Prelude and Fugue in D major BWV 532, de Johann Sebastian Bach, en la transcripció de Ferruccio Busoni , amb el qual iniciarà la seva intervenció, per després afegir un compositor rus, no gaire habitual en els programes, Nikolai Médtner, de qui ens oferirà la Sonata núm. 5 in G minor, op. 22, per després continuar amb “El Albaicín” de la Suite Ibérica d’Albéniz, per acabar amb l’exquisida i no menys reconeguda Pictures at an Exhibition, de Modest Músorgsky, una simbiosi perfecta d’harmonia i música folklòrica.
George Harliono, músic britànic nascut a Rússia, serà el protagonista del tercer concert. Iniciarà la seva intervenció amb Petrouchka, imagino que els tres moviments del ballet, composició d’Igor Stravinsky, no exempta de virtuosisme. Després Chopin i la Ballade núm. 1 op. 23, per continuar amb Liszt i el seu Étude núm. 11, batejat també com a Harmonies du Soir, entre les quals no cal dir que s’establirà un combat de dificultats d’execució de primer nivell. Per concloure, la complexa, alambinada i perfecta Hungarian Rapsody núm. 6 del mateix compositor.
Al Concert de Gala, hi intervindran un bon nombre de joves pianistes de gran projecció, arribats de nombrosos indrets. Tot plegat promet talent, dificultat i exquisidesa.
