ENTREVISTA
Cultura 26/05/2018

Bartomeu Llinàs: “He intentat escriure combinant imaginació i cor”

Pedagog, historiador i polític

Pere Antoni Pons
4 min
Bartomeu Llinàs: “He intentat    escriure combinant imaginació i cor”

PalmaBartomeu Llinàs Ferrà (Esporles, 1952) és historiador i pedagog. Al llarg dels anys, ha exercit diversos càrrecs polítics en l’administració pública pel PSIB-PSOE. El darrer i més important, el de conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears entre el 2009 i el 2011. Ara debuta en la narrativa de ficció amb un llibre de contes: 'El peix de vidre' (Lleonard Muntaner, Editor). És un recull d’històries independents però connectades. El lector hi trobarà vides i personatges marcats per l’amor, el desig, l’horror de la guerra... El llibre es va presentar dilluns a l’auditori de Sa Nostra.

Escriure literatura era una idea que teníeu de fa temps o ha estat un rampell?

Mig i mig. De petit, quan els meus pares em castigaven, em feien seure en una cadira dins una habitació que tenia unes rajoles de mosaic. Eren rogenques, però de tonalitats diferents, i tenien taques. Aquelles taques, jo les mirava i les convertia en figures i en històries. Eren els temps d’'El Capitán Trueno' i 'El Jabato', i em muntava unes pel·lícules impressionants. Un dia mon pare em va demanar com era possible que m’agradàs estar castigat. Li ho vaig explicar. Des d’aquell dia, passaren a castigar-me a una cadira de la cuina, que tenia les rajoles llises i blanques. Com que a la cuina hi havia una xemeneia, però, tacada pel sutge i el fum, vaig poder continuar fabulant. Et dic això perquè sempre m’he contat coses a mi mateix, però la feina m’ha duit a treballar en la investigació, la història, la didàctica i la gestió educativa. Ara que m’he jubilat, puc escriure el que vull. I això que la feina m’encantava.

Hauríeu preferit no jubilar-vos?

Hauria pogut continuar un parell d’anys, però els conflictes provocats pel Govern Bauzá a les escoles i amb el professorat em varen dur a deixar-ho. Em vaig cansar. El món de la inspecció educativa m’agradava molt, però era el moment de la confrontació pel TIL i vaig haver de fer informes que no em va agradar gens fer. Hi havia massa ingerències. Durant molt de temps em perseguiren perquè obrís un expedient a una directora a fi que la suspenguessin, però vaig fer set informes i no l’hi vaig obrir mai. La raó per la qual volien expedientar-la era perquè uns alumnes seus havien anat a Cort a veure el betlem i havien tret uns pasquins que reclamaven que es fessin unes obres pendents a la seva escola. Deien que ella ho hauria d’haver impedit.

Què hi trobaran, els lectors, en aquest llibre?

Emocions. El llibre té un fil conductor invisible, que són les referències a Grècia, però allò important són les emocions. He intentat escriure combinant imaginació i cor, i fer-ho amb llibertat. Quan fas un treball històric, has de seguir una metodologia, treballar a partir d’uns documents... Estàs encotillat, científicament. Aquí he fet el que he volgut: històries que acabaven bé les girava a l’inrevés, un personatge que era bo l’endemà el feia més dolent... Escriure ha estat com una fuga agradable.

Alguns d’aquests contes parlen de la irrupció torbadora del passat en el present.

El passat forma part de la meva vida, però no m’agradaria que fos un ancoratge. El llibre ha servit, en part, per desfer-me d’històries, d’idees i de personatges que duia dins la motxilla. Per exemple, al conte titulat 'La bala silent', he contat la història de mon pare. Son pare, el meu padrí, havia estat un dels fundadors de la UGT i el PSOE d’Esporles. Com que va morir dos mesos abans de l’Alçament, el meu pare va ser purgat a compte d’ell. Li varen fer beure oli de ricí. I, després, l’enviaren al front. Allà, mon pare va descobrir que des del poble havien enviat una carta, segurament els mateixos que l’havien purgat, dient que el matassin. Quan a la fi va tornar, amb una ferida de bala a la cuixa, i va anar a l’Ajuntament a demanar la pensió, el varen treure defora de mala manera.

Són contes autònoms, però estan connectats.

Hi ha personatges secundaris en un conte que són protagonistes en el següent, sí: és com un joc. També hi ha temes recurrents: les referències al món educatiu, a la Guerra Civil... La meva família és d’esquerres, socialistes de sempre, i tota la part de la repressió, a ca meva la patiren. De nin, em parlaven sovint dels ‘escondits’, els que s’amagaren perquè no els trobassin. Ma mare, quan feia dissabte, em deia que vigilàs si hi havia algú pels voltants. Jo guaitava i, quan li deia que no, ella es posava a cantar 'La Internacional'.

Quin gènere literari seria més útil per descriure la recent evolució del PSOE?

El PSOE té un doble sentiment o una doble tendència. Mentre que alguns creim que el federalisme és la solució de moltes coses, uns altres no ho veuen tan clar. I coexistim. Hi ha partits molt ferris, molt uniformes, però el PSOE això no ho ha estat mai. Ara que tot bull, sembla que t’has de posicionar per força amb els d’un costat o amb els de l’altre, tot i que no és així.

Però Sánchez, Guerra, Rubalcaba i altres dirigents socialistes sí que es posicionen amb uns i en contra d’uns altres.

Jo no posaria Pedro Sánchez dins el mateix sac que Alfonso Guerra.

Pedro Sánchez dona molt de joc com a personatge literari. Falta acabar d’aclarir en quin gènere.

No m’he aturat a pensar en un possible conte protagonitzat per ell, però sí que dona molt de si, amb tot el que li ha passat. Quan hi va haver la revolta de Ferraz per treure’l, ho vaig passar malament i, tot i que a les primeres primàries havia votat pel candidat d’Izquierda Socialista, a les segones vaig votar per ell i li vaig donar el meu aval.

Actualment, sou el responsable de cultura del Cercle d’Economia de Mallorca. Quines iniciatives impulsau?

El Cercle d’Economia no és una associació cultural, però consideram que la cultura és important, beneficiosa per a tota la societat. Hem impulsat, per exemple, la Ruta Ramon Llull. I hem duit o volem dur gent de la cultura a fer xerrades o actes. Joan Valent aviat ens farà un concert. Una cosa important del Cercle, i que és un mèrit d’Andreu Rotger, el president, és que fa que gent amb ideologies i actituds diferents es puguin trobar còmodes al voltant d’una mateixa taula.

stats