Si un mira les xarxes socials o fa una volta pel carrer, no resulta difícil saber què ha estat fent la ciutadania aquests dies de Pasqua. Panades per amunt i panades per avall. Qui no fa una foto de rubiols o de frit i la posa al seu Facebook sembla que no hagi complert amb la tradició. Ja no basta enfornar, sinó que ara, al segle XXI, també es tracta d'exhibir-ho.
Però no és aquí que vull anar, a l'interessant debat de si hem d'estar tot el dia pujant allò que ens passa. Ho deix per a altres que, a més, ho han escrit molt bé. El que em pica avui és el que no he vist per les xarxes aquests dies. I no ho he vist perquè no ha passat. Ciutadans gaudint de la cultura que pagam i mantenim amb els nostres impostos.
Perquè del que no hi ha cap dubte és que la cultura, quan és popular i està en mans dels ciutadans, funciona. Tant si es tracta de fer un crespell com d'organitzar una processó que, agradi més o menys, mobilitza mitja humanitat, els individus i els col·lectius ciutadans ho fan rutllar.
Ara bé, resulta que en aquests mateixos dies, en els quals el gruix de la població té temps lliure (i a més vénen els turistes, com ens recordaria el discurs oficial segons el qual tot s'ha de fer per ells), no pots anar a veure cap exposició perquè, contesten des de l'administració, "clar, és festa".
Clar, és festa. I precisament perquè és festa tenim temps. Els ciutadans poden passejar, gaudir dels espais públics, del poble, de la ciutat, però vet aquí que quan arribes a un museu o a una instal·lació que depèn de qualsevol organisme públic, et trobes la porta als nassos.
Obriran dimarts. Molt bé. Dimarts, la majoria de persones que tenen la sort de tenir feina, correran a fer-la. Els que tenen fills, ho faran a més fent equilibris perquè els nins no tenen escola. Però, a excepció dels docents, la resta de treballadors no podran anar un dimarts matí a veure el que haurien gaudit i molt tots aquests dies.
Després ens queixam que la gent s'estima més anar a un gran magatzem que consumir cultura. Però és que la pública tanca dissabtes horabaixa, diumenges i festius. Hi ha alguna excepció. Però poquíssimes.
Convé que comencem a pensar que si realment volem que el ciutadà tingui dret real a la cultura, s'han de revisar de dalt a baix els horaris de tot allò que depèn de les institucions. També podríem demanar que programassin precisament per als moments de lleure dels ciutadans. Perquè si un voltava per molts pobles i ciutats, l'única oferta gratuïta i en obert aquests dies eren les processons. Però de moment em conformaria que s'encetàs un debat pendent sobre com compatibilitzar el patrimoni que pagam amb el temps lliure de qui el paga. Que no és poc.
